Juntament amb els seus germans, Joan i Jordi, han fet del Celler de Can Roca un dels establiments gastronòmics de referència a nivell mundial. Des de sempre, Pitu Roca ha cregut en els vins empordanesos, dels quals n'és un dels seus principals ambaixadors.

Josep Pitu Roca és un dels grans aliats de la DO Empordà. El Consell regulador va escollir el seu restaurant Normal de la plaça del Vi de Girona per a presentar la nova imatge i els seus objectius de futur.

El Consell regulador de la DO Empordà acaba de presentar el seu nou full de ruta basat en les persones i les vinyes que fan possible els seus vins, amb una imatge renovada. Què en pensa?

És la conseqüència d’un treball magnífic, fet aquests darrers anys. Hi ha un jovent engrescat, que té cura d’un patrimoni únic amb una singularitat especial que té a veure amb aquest efecte entramuntanat de la gent i que volen que es mostri en els seus vins.

Una de les bases del seu missatge és la doble trilogia autòctona de les varietats de garnatxes i carinyenes, presents en aquest territori i que la DO impulsa per a enfortir la seva singularitat.

És un dels valors importantíssims que l’Empordà pot mostrar amb orgull com cap altra Denominació d’Origen catalana. Enlloc tenen, al mateix temps, les tres variants de la garnatxa i les tres variants de la carinyena. Això no passa, de manera que és singular, és únic i és autèntic. Cal reforçar-ho i, també, reforçar aquesta part de la carinyena blanca, ja que aquí es troba l’únic lloc on realment hi ha una quantitat important d’aquesta preuada varietat de raïm, de manera que això ens fa autèntics i cal que, en aquest món del vi, et puguis mostrar des d’una veritat. En aquest cas, es mostra des d’un joc de dos de tres tan magnífic i en un accent posat en aquesta carinyena blanca que és únic.

La DO aposta per mostrar com és el territori i la seva gent. Sempre li he sentit a dir que la tramuntana ha marcat molt els vins de l’Empordà.

És cert que la tramuntana marca i que condiciona la feina. És un vent enfurismat que pot arrencar-te un empelt acabat de posar, però també asseca quan hi ha problemes d’humitat, de manera que fa un efecte que influeix directament en la vinya i que també influeix en el caràcter de la gent. I el que hi ha ara mateix a l’Empordà és que mai com ara s’havia mostrat l’impuls, el gest, el treball, la decisió, la implicació de la gent com ara. De manera que la frase «el caràcter d’un vent, l’esperit d’una gent» el trobo molt encertat.

Un dels objectius dels cellers és treballar per tenir més entrada en el mercat de Barcelona i la seva àrea metropolitana a partir d’aquestes especificitats. Comparteix aquest desig empresarial?

Crec que des d’aquí sempre s’ha tingut aquest tarannà modest de voler anar a poc a poc i, ara mateix, l’Empordà i els seus vins ja poden mirar al món. És evident que cal mirar cap a Barcelona i a la resta de mercats, sempre des d’aquesta singularitat que li són pròpies i saber que això, no només interessa a Barcelona, sinó també a Londres i a totes les altres grans ciutats del món del vi.

La pandèmia que patim ens ha acostat a una vida més familiar, de més proximitat als productes de casa, a una gastronomia més propera. Creu que amb el vi això també es notarà?

Amb el vi estem convençuts que es nota. Primer de tot, perquè hi ha una gran qualitat. I, després, perquè hi ha un gran sentit de pertinença de tot el sector agroalimentari. Hi ha una part d’entendre millor què hi ha al teu voltant, més comprensió dels valors de tot allò que s’està produint en el teu entorn i això fa que tot lligui i tingui sentit per a la gent. La pandèmia ens ha transformat, ens ha canviat una mica la pell, però també ens ha fet més sensibles a la nostra proximitat.