El 84% de les 442 persones enquestades en un estudi del Consell Comarcal de l’Alt Empordà assegura haver patit algun tipus d’agressió masclista o LGTBIfòbica en algun espai públic d’oci de la comarca en els últims cinc anys. D’aquestes, gairebé el 80% són dones i el 20% homes. En la majoria de casos, es tracta d’agressions «socialment normalitzades» com ara mirades persistents, invasió de l’espai personal o comentaris ofensius i degradants. Amb aquestes dades sobre la taula, el Consell Comarcal ha elaborat, a través de l’entitat Spora sinergies, un protocol d’abordatge d’aquest tipus de violències en aquests espais. Una mena de document marc de referència i en el qual els ajuntaments podran adherir-se. No es tracta només de discoteques sinó també en festivals o festes majors, molt nombroses a la comarca.
El document constata que un 78% d’agressions s’han perpetrat contra dones i que, la majoria, fan referència a manifestacions «violentes» que el codi penal no sanciona, tot i que «en alguns casos els procediments administratius sí». Es tracta, d’agressions socialment invisibilitzades com són mirades intimidatòries, invasions de l’espai personal o comentaris ofensius.
Malgrat això, se’n denuncien ben poques. Segons el document, el Servei d’atenció a les Dones (SIAD) diu que no els arriben casos de violències sexuals en espais d’oci i que la majoria són situacions de violència en l’àmbit familiar o de la parella. Tampoc reben casos al Servei d’Atenció Integral a persones LGTBI o als cossos policials de la comarca. En canvi, des de l’Hospital de Figueres relaten que a Urgències acostumen a rebre entre una i dues agressions sexuals al mes. «Els perfils de casos que els arriben son situacions que s’han donat tant en parella com en espais d’oci», detallen. A més, remarquen que quan es deriven d’espais d’oci «moltes vegades venen dels municipis de la costa o de Figueres, coincidint amb la temporades d’estiu».
La majoria dels enquestats (un 64%) considera que se l’ha agredit pel fet de ser dona i un 8% per la seva orientació o identitat de gènere. La resta, ho atribueixen a altres motius. Segons la informació recollida, la diagnosi conclou que la falta de denúncia s’explica per tres motius. Per una banda, la «normalització» i, per tant, la «dificultat» per identificar aquest tipus de violències. Per l’altra, «la manca d’informació» sobre com actuar en aquests casos i, per últim, per la «por i la vergonya de les víctimes a patir processos de revíctimització».
La prostitució
El document, a més, recull com un capítol a banda la prostitució com un «fenomen particular» a la comarca. En aquest sentit, remarca que el fet que existeixi d’una forma tant «evident i visible» als carrers i carreteres comporta la creació d’un «imaginari social en el qual les dones també poden ser vistes com objectes de consum». Per això, l’equip consultor considera «rellevant» engegar accions concreten que avaluïn la dimensió d’aquesta problemàtica a través de la Taula de Prostitució de l’Alt Empordà.
Un protocol de «referència»
Tot i que a la comarca hi ha diversos municipis com Figueres, Cadaqués, Viladamat o Roses que ja han engegat protocols per abordar aquestes violències sexuals, sobretot en el cas de festes majors, el Consell Comarcal ha volgut elaborar un document «marc» al qual la resta de poblacions puguin adherir-se. El protocol, que es presenta aquest dimecres al vespre a Figueres, l’ha redactat l’entitat Spora Sinergies i busca «englobar» el treball que des de fa temps l’ens fa des de diverses àrees en un document «de referència».
«És imprescindible el treball transversal i la implicació de tots els agents i tota la ciutadania. Tota la societat hem d’estar alerta per donar resposta i evitar que aquestes situacions es repeteixin. Malgrat cada dia apareixen nous casos i som coneixedors de noves situacions és una problemàtica que segueix molt silenciada i normalitzada», assegura el conseller comarcal Joan Cano. Per això, ha instat a tots els ajuntaments a adherir-s’hi i a aplicar-lo.
