El jutjat Social 1 de Girona ha atorgat la invalidesa a un veí de Figueres de 43 anys que pateix agorafòbia. A partir d’ara rebrà una pensió de 1.063 euros al mes perquè el jutge considera que el seu estat de salut no li permet exercir cap professió.

La sentència arriba després que el treballador, instal·lador de telecomunicacions, demandés l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per denegar-li la invalidesa al·legant que no complia les condicions per estar limitat laboralment.

El treballador va demanar la sol·licitud d’invalidesa el 27 de febrer de l’any passat, i uns dies després va ser valorat per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que va determinar a l’informe que patia un «trastorn d’ansietat generalitzat» i un «trastorn de personalitat no especificat i no limitant funcionalment».

L’INSS va resoldre l’endemà la petició denegant la invalidesa al sol·licitant, considerant que «les lesions que pateix no compten amb un grau suficient de disminució de la seva capacitat laboral i que justifiquin el reconeixement d’una incapacitat permanent».

Un cop judicialitzat el cas, que ha portat el bufet Campmany Abogados, la sentència atorga al treballador la situació d’incapacitat permanent absoluta, que l’invalida per qualsevol activitat laboral, i condemna a l’INSS a pagar-li una prestació mensual de 1.063,76 euros.

Per donar-li la raó al demandant, el jutge es basa en el seu historial mèdic, on consta que fa 20 anys que el treballador té problemes d’ansietat. Des de 2017 està diagnosticat amb TDAH i agorafòbia, tot plegat seqüeles psíquiques derivades dels seus antecedents d’alcoholisme i de consum de tòxics, tot i que actualment és abstinent, segons resumeix la sentència, que encara no és ferma.

D’entre les seqüeles psíquiques que refereix el jutge per justificar la seva invalidesa hi ha «l’elevada ansietat, dificultat per afrontar la vida diària, i sentiments d’inutilitat i frustració», a més d’un «aïllament social i familiar», i por a sortir al carrer. De fet, el jutge subratlla «la inquietud, les palpitacions i l’aïllament que li impedeix relacionar-se aboquen a aquest reconeixement» (de la pensió), i subratlla que «se li han imposat reptes socials que li han provocat ansietat davant límits no tolerables com la palpitació al cor».

La pensió d’incapacitat permanent és una prestació que reconeix la Seguretat Social quan un treballador pateix limitacions anatòmiques o funcionals greus que són previsiblement definitives i que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral. La prestació es pot deixar de percebre per revisió de la incapacitat, per substitució de la pensió de jubilació o per mort del pensionista.