Jordi Martín Jutglat (Olot, 1980) és inspector del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i enginyer industrial. L'any 2000 va començar a participar en les campanyes forestals com a auxiliar. També ha estat bomber voluntari i el 2003 va entrar com a professional.

Martín va substituir Antoni Rifà el juliol de 2019 com a responsable de la regió d’Emergències de Girona. Des d’aleshores ha hagut d’afrontar moltes reptes de servei i la seva reorganització.

Recentment, han presentat el pla de millora de la Regió d’Emergències de Girona. Quins són els seus objectius?

El 2018-2019 va començar el projecte global Bombers 2025 que tenia com a objectiu recuperar la normalitat que els bombers no teníem. Veníem d’una època de crisi, amb mancances, com la falta de convocatòries d’efectius, renovació de vehicles i equipaments. Es va generar un horitzó per a posar-nos al dia. Per exemple, el cos ha de tenir 3.200 bombers a tot Catalunya, ara som uns 2.200. Estem en fase de creixement per crear un model més robust. Per a renovar els parcs, acabem de fer una compra de 96 vehicles. Cada camió, un cop equipat, costa uns quatre-cents mil euros. Abans ja havíem adquirit vehicles lleugers nous. A l’Alt Empordà, per exemple, els parcs de Figueres i de Roses han estrenat camions i l’any vinent n’arribarà un altre a Llançà.

Tenir més personal suposarà un canvi operatiu?

Ens permetrà ser proactius. Ara estem en un model reactiu, és a dir, passa una emergència i allà estem. Quan tinguem més efectius, podrem treballar més amb la població sobre la base de la conscienciació, les xerrades, els simulacres... Fer més feina de prevenció i divulgació, cosa que ara no podem desenvolupar com voldríem.

Recentment, han presentat el pla de millora de la Regió d’Emergències de Girona. Quins són els seus objectius?

El 2018-2019 va començar el projecte global Bombers 2025 que tenia com a objectiu recuperar la normalitat que els bombers no teníem. Veníem d’una època de crisi, amb mancances, com la falta de convocatòries d’efectius, renovació de vehicles i equipaments. Es va generar un horitzó per a posar-nos al dia. Per exemple, el cos ha de tenir 3.200 bombers a tot Catalunya, ara som uns 2.200. Estem en fase de creixement per crear un model més robust. Per a renovar els parcs, acabem de fer una compra de 96 vehicles. Cada camió, un cop equipat, costa uns quatre-cents mil euros. Abans ja havíem adquirit vehicles lleugers nous. A l’Alt Empordà, per exemple, els parcs de Figueres i de Roses han estrenat camions i l’any vinent n’arribarà un altre a Llançà.

Tenir més personal suposarà un canvi operatiu?

Ens permetrà ser proactius. Ara estem en un model reactiu, és a dir, passa una emergència i allà estem. Quan tinguem més efectius, podrem treballar més amb la població sobre la base de la conscienciació, les xerrades, els simulacres... Fer més feina de prevenció i divulgació, cosa que ara no podem desenvolupar com voldríem.

La reorganització també afecta els parcs del territori.

Sí, partim d’una atomització creada als anys vuitanta, amb molts punts en el territori amb poca gent. En aquell moment, el teixit viari tenia una lentitud marcada que ara ja no es dona. I els vehicles eren com eren, els altres cotxes t’avançaven. Ara podem abastar més territori en menys temps. Les mesures de prevenció de riscos laborals ens exigeixen tenir quatre bombers per a fer maniobres que abans es feien amb dos. Reorganitzem per ser més eficaços, en tots sentits. Concentrem recursos per tal que quan vinguin les noves promocions es puguin reforçar amb més personal aquests parcs de futur que volem i que permetran respostes més robustes.

Expliqui’ns quina diferència hi ha entre un bomber funcionari i un bomber voluntari.

Tots dos van vestits iguals, tenen les mateixes capacitats, habilitats, formació i condueixen els mateixos vehicles. La diferència està en la relació administrativa amb la Generalitat. Els funcionaris són treballadors de l’administració i els voluntaris són persones que presten parcialment el seu servei amb uns horaris diferent. El règim de funcionament d’un parc de voluntaris és, també, de donar servei els 365 dies de l’any. Tenen dos règims de treball: el presencial i el no presencial. En èpoques de risc, entre el 15 de juny i el 15 de setembre, se’ls indemnitza. El mòdul no presencial és aquell que permet estar fent l’activitat de fuster, paleta... i se’ls crida quan cal. Han de viure a prop del parc, és clar. Cal destacar que el cos de Bombers treballem sempre en xarxa, sempre hi ha resposta.

Vostè entén que els municipis de l’Albera s’hagin rebel·lat contra la reconversió de parc de la Jonquera?

Sí, ho entenem. De la mateixa manera que als bombers que tenien altres parcs al costat se’ls ampliarà la feina. Ho hem explicat i argumentat. El parc de la Jonquera estava alguns dies tancat perquè utilitzàvem els seus efectius per a cobrir altres necessitats. El servei amb bombers voluntaris estarà molt ben cobert amb el suport del parc de Figueres quan sigui necessari i dels altres, per descomptat, si també cal. Pensi que a la Cerdanya no hi ha cap parc de bombers funcionaris i no hi ha cap problema. Entenem que els municipis de l’Albera estiguin molestos, però els animem a creure en el projecte i a engrescar a la gent del territori a cobrir les quinze places de bombers voluntaris que hi ha convocades fins al 9 de desembre. És una manera d’autoprotegir-se amb persones que el coneixen bé i hi viuen.

La Jonquera rep milers de camions amb tota mena de mercaderies, la seva superfície comercial va creixent, el perill d’incendi forestal és constant i hi ha l’AVE i el túnel del Pertús... Arguments de pes dels detractors.

La gestió del risc està estudiada i passa en altres llocs de la regió d’Emergències de Girona. A la zona costanera, per exemple, a l’estiu la població es multiplica per deu i tenim parcs, com el de l’Escala, que també funciona bé amb bombers voluntaris i amb un increment de risc a l’entorn. El túnel del Pertús, és un dels més segurs que hi ha en tenir dues galeries paral·leles i la mobilitat que hi ha, amb la gratuïtat de l’autopista, ha fet baixar el trànsit en el tram urbà de l’N-II. Pel que fa als focs forestals, el 2012 no se’n va fer prou amb l’arribada del primer vehicle des de la Jonquera, van caldre tres-cents bombers de molts altres parcs. El model que perseguim és millorar la resposta dels bombers a tota la Regió.