Els pescadors de la costa altempordanesa coneixen bé el prat de Gram (Cymodocea nodosa) de la badia de Roses. Es tracta d’una comunitat d’una fanerògama marina amb una superfície d’unes 800 hectàrees, des de Roses fins a l’Escala, amb una amplada entre els 400 i els 1.300 metres, situada entre els 8 i els 19 metres de fondària. Una extensió que, segons els experts, es difícil de trobar a escala mundial. A Catalunya s’ha detectat la seva presència a les badies més protegides del Delta de l’Ebre, a només un metre de profunditat, o en algunes platges sorrenques, a més fondària.
El Gram és una fanerògama marina dioica, és a dir, una planta que viu permanent dins el mar i que té individus femenins i masculins: té estams, flors i produeix llavors. Tot i el coneixement popular de l’existència de Gram a la badia de Roses, no es tenien registres oficials de la seva extensió a les nostres costes fins l’any 2016, quan amb la col·laboració dels fundadors de la Fundació Alive es va començar a dibuixar una primera cartografia davant del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Tot i que era un mostreig limitat, es va detectar una densitat de Gram prou important com per despertar l’interès dels experts i de l’administració, que va veure la necessitat de cartografiar tota l’extensió del prat Cymodocea nodosa a la badia de Roses, completant-la l’any 2018. No obstant això, encara no es disposa de dades concretes de la seva importància dins l’ecosistema costaner.
Per això, el projecte Gram de la Fundació Alive vol recollir tota la informació dispersa que existeix de l’espècie i la seva repercussió, i generar més continguts per tal de poder estudiar i proposar mesures de conservació, com per exemple l’elaboració d’un llistat d’espècies detectades al prat.
Paper important en l’ecologia
Encara que la comunitat de Gram no sembli tan complexa i diversa com la comunitat de Posidònia (Posidonia oceanica), la fanerògama marina més coneguda, sí que podria tenir un paper importantíssim en l’ecologia de la Badia de Roses a causa de la seva gran extensió.
I és que els ecosistemes marins com els manglars, les maresmes o els prats marins capten grans quantitats de diòxid de carboni, ajudant a mitigar el canvi climàtic. Aquest carboni s’emmagatzema al sediment marí on estan fixades les plantes i és conegut com a carboni blau.
Lamentablement, aquests prats s’estan perdent ràpidament a escala mundial, i la seva destrucció pot portar implícita l’alliberació a l’atmosfera d’aquest carboni emmagatzemat. Els experts estimen que els prats marins degradats alliberen anualment més de 1.000 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera, una quantitat que equival a un 19% de les emissions degudes a la desforestació tropical mundial. Una dada que reafirma la necessitat de conèixer i protegir els prats de fanerògames existents.
Per això, des de Fundació Alive s’impulsa i es coordina un estudi per analitzar el carboni blau dels prats de Gram a la badia de Roses. A través d’una beca de recerca atorgada a l’associació Biosfera, un equip de professionals analitza les mostres de sediment del fons marí del prat de Gram per tal d’obtenir informació sobre l’acumulació de carboni i, per tant, deduir la importància d’aquesta comunitat com a embornal de diòxid de carboni i quantificar els beneficis de la seva conservació per a la mitigació del canvi climàtic.
Un prat amb futur
L’equip del projecte Gram ha localitzat llavors entre els rizomes d’una mostra de Cymodocea nodosa de la zona de la desembocadura de la Muga.
La troballa es va realitzar al laboratori durant un anàlisi de la mostra extreta en la darrera immersió del grup de submarinistes i biòlegs, aquest passat mes de novembre. Aquesta observació representa una prova d’un fet que, fins ara, no s’havia pogut comprovar empíricament a la badia de Roses: la reproducció sexual del Gram.
A més, gràcies a la mostra, s’ha pogut calcular que la densitat de llavors a la zona estudiada del prat és entre 16 i 48 llavors per metre quadrat, una xifra inferior als valors màxims de 200 a 600 llavors per metre quadrat que divulguen alguns estudis internacionals. Tanmateix, l’equip considera que la dada podria variar en altres zones i, per això, es seguiran les immersions per obtenir i analitzar mostres amb l’objectiu de determinar l’estat de salut i la necessitat de conservació del prat de Gram de la badia de Roses.
