L’ONG SEO/Birdlife considera que seria «recomanable» incloure la gralla en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades amb la categoria d’«en perill d’extinció», amb l’objectiu de dotar l’espècie d’una figura de protecció tenint en compte el valor ecològic de la població, la seva raresa a la península Ibèrica i la seva singularitat genètica a nivell global.

A Espanya, la gralla es concentra sobretot a Lleó, però també s’han detectat exemplars a la ciutat de Figueres. L’espècie està amenaçada per la tala de les zones on nien i la pressió urbanística, segons un estudi de SEO/BirdLife. L’espècie està catalogada com a «en perill» en el Llibre Vermell dels Ocells d’Espanya de l’ONG i com a «vulnerable» a Europa, d’acord amb la classificació de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN).

L’estudi de l’ONG calcula que a la capital de l’Alt Empordà hi ha actualment vuit parelles reproductores de gralla. L’espècie es va descobrir per primera vegada a Espanya en la dècada de 1950, encara que els primers censos complets no es van realitzar fins als 70.

La publicació La graja en Espanya. Población reproductora en 2021 y método de censo mostra que l’espècie es concentra en unes poques comarques del sud-est de la província de Lleó i a la ciutat de Figueres. En el passat, havia ocupat altres comarques lleoneses.

La seva regressió ha dut a conflictes amb la població. A més, s’han registrat contínues fluctuacions en la seva dinàmica poblacional a causa de la pèrdua de llocs de nidificació. Aquestes pèrdues es deuen, principalment, a la tala de les arbredes que allotgen les colònies de reproducció en finalitzar els torns d’aprofitament fuster de les plantacions de pollancres, per una forta pressió per part del desenvolupament urbanístic o per contínues molèsties.

En l’actualitat, la seva distribució geogràfica ocupa amb prou feines 357 quilòmetres quadrats i compta amb una població que varia entre les 1.000 i 2.000 parelles.

En el nou Llibre Vermell dels Ocells d’Espanya de SEO/BirdLife (2021) s’han aplicat les categories i criteris d’amenaça de la IUCN per al conjunt de la població reproductora de gralla, prenent com a referència les dades d’aquest nou cens estatal.

L’estudi s’ha realitzat sobre una mostra de 127 emplaçaments històrics analitzats i ha confirmat que la causa de la desaparició de les arbredes és el factor que ha fet que desapareguin les gralles en 54 colònies. En general, la tala es va dur a terme per a l’aprofitament fuster, encara que va haver-hi altres causes, com la poda dels arbres en un parc de la ciutat de Lleó o la tala d’un enorme pollancre que albergava una colònia en un solar de la Bañeza, on poc després es va construir un bloc de cases.

A nivell mundial, la seva població s’estima entre 54 i 95 milions d’exemplars. Tot i això, recentment ha passat a estar catalogada com a «vulnerable» a nivell europeu per la UICN, per la forta reducció de la seva grandària poblacional en gran part de la seva àrea de distribució europea (un descens al voltant del 30% en països com Polònia, França, Rússia o Països Baixos), degut principalment a la persecució que pateix aquesta espècie i a la desaparició contínua de colònies.

A Europa, la població reproductora supera els deu milions de parelles i hi ha diversos països on crien més d’un milió d’individus. Malgrat la seva recent catalogació, el declivi de les seves poblacions i el seu estat de conservació desfavorable, l’espècie està inclosa en l’Annex II/B de la Directiva 2009/147/CE Conservació dels Ocells Silvestres, per la qual cosa podria ser objecte de caça en diversos països com Bulgària, Estònia, França, Lituània, Hongria, Romania, Eslovàquia, Suècia i el Regne Unit.