La Generalitat diu que hi ha "diversos interessats" en fer projectes de parcs èolics al Cap de Creus

En la seva compareixença, Jordà, ha reiterat que els promotors del Parc Tramuntana estan «modulant» el seu projecte a les propostes que han fet des de la Generalitat. Tot i això, el govern català no té la potestat per definir les bases del concurs per ocupar aquest espai, ja que les competències són estatals. Tot i això, Jordà ha explicat que les afectacions al calador de peix i l’impacte ambiental «estan més que cobertes», i que «veuen bé» el soterrament de la línia de Molta Alta Tensió (MAT). «Moltes de les demandes, per no dir totes, les estan complint», ha afirmat la consellera. 

Tot i això, Jordà garanteix que la Generalitat continua oberta a «fer les al·legacions i la batalla que sigui necessària» per assegurar que les condicions de l’eòlica marina són les adequades. És per això que demana a l’Estat que, quan es publiqui la subhasta -que ara mateix està aturada-, hauria d’incorporar «criteris de participació i socials amb el territori». «Que no només es parli de potència, sinó d’altres paràmetres», va demanar Jordà. 

Més enllà del parc eòlic marí, el Govern calcula que, d’aquí a 2050, caldrà ocupar un 2,5% del territori per produir prou energia neta com per assolir la neutralitat climàtica. El càlcul d’Acció Climàtica s’allunya del d’institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona, que situava el percentatge en el 17,9%. La diferència es deu a que el Govern només té en compte la base dels molins i les línies d’evacuació dels parcs eòlics. En la presentació del programa, Jordà ha insistit que per descarbonitzar Catalunya cal multiplicar per 18 la potència renovable instal·lada, fins als 62.000 megawatts, i insisteix que «no n’hi haurà prou amb l’autoconsum».

«Caldran instal·lacions grosses»

En concret, el Govern proposa assolir la xifra de 500.000 instal·lacions d’energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d’elles associades a l’autoconsum i a la generació distribuïda. Amb tot, Jordà reitera que aquest tipus de projectes no seran suficients per completar la transició energètica. «No ens podem enganyar, és evident que faran falta instal·lacions grosses», ha afegit la consellera, que no ha precisat quins punts del territori estan disposats a acollir parcs grans de renovables.

El càlcul d’ocupació del territori del Departament d’Acció Climàtica s’allunya del d’altres institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona, que va publicar a principis de gener que la instal·lació d’energies netes ocuparia un 17,9% del territori català, incloent-hi l’eòlica marina i les plaques fotovoltaiques a les teulades. Preguntats per la diferència, la conselleria assegura que el sòl que queda a sota dels aerogeneradors és aprofitable i que només compten la base dels molins i les línies d’evacuació i no tota la superfície dels parcs. Tampoc incorpora l’impacte que podrien tenir les línies d’alta tensió provinents de l’Aragó, ja que no es compten com a «sistema energètic català», segons ha detallat la directora de l’Icaen, Marta Morera. D’altra banda, amb relació a aquests projectes provinents de l’Aragó i que proposen una ocupació intensa d’alguns municipis, la directora general d’Energia, Assumpta Farran, avisa que «sense acceptació social no seran fàcil de fer-se».

En paral·lel, la Generalitat manté la proposta d’abandonar l’ús dels combustibles fòssils i l’energia nuclear. Segons el programa Proencat, tres quartes parts de la generació provindrien de l’energia eòlica –terrestre i marina- i la fotovoltaica terrestre (un 74,4%), mentre que un 18% vindria de plaques solars a les teulades. En el cas de l’eòlica terrestre, el Govern preveu multiplicar per 18 la potència instal·lada, i passar dels 1.271,1 MW actuals als més de 23.000 MW. En relació a la fotovoltaica instal·lada en terra, l’executiu fixa l’objectiu de multiplicar per 200 la potència actual, dels 94,8 MW als gairebé 20.000 MW.

Pel que fa a l’eòlica marina, el Govern preveu tenir instal·lats 3.500 MW de potència el 2050, xifra que representaria una quota del 5,6% sobre la potència total procedent d’energies renovables. La resta quedaria repartida en altres modalitats de fotovoltaica (4,2%), l’energia hidràulica (3%) i altres energies (0,4%).

Més enllà de la instal·lació de potència renovable, el Proencat posa de manifest la importància d’implantar un sistema d’emmagatzematge d’electricitat a quatre nivells –consumidor individual, comunitats locals, usuaris associats a xarxes de distribució i transport i grans sistemes singulars- i treballar en el desenvolupament de bateries i altres energies com l’hidrogen verd, els biocombustibles o els biomaterials avançats.

En cas que s’assolissin aquestes dades, les emissions de gasos d’efecte hivernacle quedarien reduïdes al consum romanent de combustibles fòssils dels sectors del transport marítim i aeri, regulats a escala internacional.

La ministra diu que Catalunya "va molt tard en renovables" i defensa el parc

De la seva banda, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha sostingut que Catalunya va «molt tard» en el desplegament d’energies renovables i ha defensat, com la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, la necessitat de construir un parc eòlic marí a la Costa Brava. 

En una entrevista a Ràdio4 i La2, la ministra va assegurar que la presència mitjana de renovables a tot Espanya és gairebé del 40%, mentre que a Catalunya està en el 13%: «Ha perdut una dècada. Crec que pot perdre un tren molt significatiu des del punt de vista de la innovació i l'ocupació», va advertir. 

Després de reunir-se dijous amb empresaris «preocupats per l’encallament» de les renovables a Catalunya, Ribera va sostenir que l'aposta de la Generalitat per l'autoconsum no és suficient per accelerar la transició energètica. Per això, va celebrar la proposta de Jordà de construir un parc eòlic marí: «És un espai on cap perfectament energia eòlica off shore, i a més jo agraeixo aquest aparent canvi d’actitud de la Generalitat», va afirmar. 

En aquest àmbit, va explicar que el govern central desenvoluparà una ordenació urbanística de l'espai marí, que després traurà a concurs per seleccionar els projectes amb «propostes més solvents», i estan en converses amb França per arribar a consensos sobre les zones limítrofes.

Tot i això, també va explicar que hi ha qüestions tècniques complexes a resoldre sobre aquest parc -com les línies d'evacuació-, per la qual cosa no estarà enllestit fins d'aquí a «uns anys». Mentrestant cal apostar, al seu parer, per instal·lacions de renovables a terra ferma. 

Tots x l'Empordà s'oposa a "qualsevol projecte imposat"

Mentrestant, la coalició de partits independents Tots x l’Empordà ha assenyalat, en un comunicat, que «s’oposa obertament» a «qualsevol tipus de macroprojecte de renovables imposat i que malmeti el territori». La coalició considera que aquest tipus de projectes s’han de tirar endavant «amb el consens de les institucions de la zona on es projectin» i que han de ser iniciatives «ajustades a les necessitats reals i respectuoses amb els criteris de sostenibilitat». 

En el cas de l’Empordà, consideren que el desplegament de les renovables «s’ha de fer de forma racional, proporcionada i amb foment de l’autoconsum». «El nostre model no pot ser el dels macroprojectes, sinó un model respectuós amb l’entorn, la seva gent i la seva forma de guanyar-se la vida», afegeixen. 

Per aquest motiu, defensen que «cal buscar els indrets adequats i ajustar les infraestructures a les seves possibilitats» i «no castigar el territori per les necessitats especulatives de les empreses promotores» amb «la complicitat inexplicable»dels governs català i espanyol.