La presència del rapinyaire nocturn més gran d'Europa s'ha consolidat al Parc Natural del Cap de Creus. Es tracta del duc (Bubo bubo) que s'ha detectat en 14 territoris i 3 de possibles. Catalunya té una de les millors poblacions.

El duc necessita llocs tranquils, amb aliment i rocams en calma on nidificar, condicions que, segons el Parc Natural, es donen a la zona.

El cens d'aus hivernants que s'ha portat a terme també ha constatat la importància del cap de Creus com a lloc d'hivernada d'ocells marins. Se'n van comptabilitzar 1449.

Fins a 150 voluntaris van participar en el recompte durant dues jornades als capvespres de desembre i gener. Es va cobrir la totalitat del Parc natural.

Es van observar altres rapinyaires com el gamarús (Strix aluco), l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’esparver (Accipiter nisus), l’aligot (Buteo buteo) i el xoriguer (Falco tinnunculus) als seus territoris de nidificació habituals.

També han destacat que s'han localitzat dos exemplars de pela-roques (Tichodroma muraria), un ocell pirinenc molt escàs a Catalunya que sol hivernar, sempre en baix nombre, als penya-segats empordanesos.

Pel que fa al cens d'aus hivernants se'n van comptabilitzar 1449.

El cens de duc coincideix amb el cens d’aus hivernants del Parc que enguany se'n van comptabiltizar 1449.

Es porta a terme amb el suport del personal tècnic, el Cos d’Agents Rurals i voluntaris i en coordinació amb el Servei de Fauna i Flora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Segons han informat, constata que es poden observar espècies escasses en altres punts de Catalunya com el fraret, la baldriga mediterrània, la gavineta de tres dits o el gavot, entre d’altres.

En el cas de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), s’han detectat un total de 290 exemplars.

Pel que fa a la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), seguint la tendència d’aquesta espècie amenaçada en l’àmbit català, s’hi ha observat un total de 4 exemplars, cosa que confirma a escala local el descens generalitzat de l’espècie arreu de la seva àrea de distribució.

Altres ocells marins que s’han detectat han estat: el mascarell (Morus bassanus), amb 6 exemplars; el paràsit gros (Stercorarius skua), amb 1 exemplar; el gavot (Alca torda), amb 12 exemplars, o la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), amb 3 exemplars.

També s’han detectat dos exemplars de fraret (Fratercula arctica) davant de la punta de cap de Creus que possiblement han vingut arran de les condicions meteorològiques adverses i el fred que hi ha hagut el darrer mes en altres latituds.

"Totes aquestes espècies tenen, al cap de Creus, un dels indrets més bons de Catalunya per a la seva presència hivernal i apareixen amb xifres normalment inferiors en altres punts del litoral català", remarquen des del Parc Natural.

Una altra dada rellevant que aporten és la població de corb marí gros (Phalacrocorax carbo) amb 46 exemplars, una xifra lleugerament inferior a la detectada l’any 2021, quan se’n van comptabilitzar 54, i l’any 2020, quan se’n van detectar 47.

Els tres darrers anys semblaven interrompre la constant i progressiva disminució del corb marí gros com a hivernant, tònica observada arreu de Catalunya, que manté menys de la meitat d’efectius de fa 12 anys. Aquesta disminució és més perquè no els cal marxar dels llocs on crien, més al nord, que no pas perquè aquí no trobin condicions adequades, expliquen.

Gavians argentats i gavines

La xifra de gavians argentats (Larus michahellis) torna a ser similar a la d’altres anys recents i continua sent la més nombrosa, que ronda el miler d’exemplars durant els anys 2017-2021. La xifra continua essent més baixa que a mitjan dècada passada, quan va presentar nombres més alts (1.498 l’any 2015; 1.564 l’any 2014; 1.599 l’any 2013; 1.427 l’any 2012; 1.843 l’any 2011, i 1.499 l’any 2010). Altres espècies de gavines presents al Parc Natural han estat: les gavines vulgars (Larus ridibundus), amb 38 exemplars; les gavines capnegres (Larus melanocephalus), amb 4 exemplars, i el xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), amb 23 exemplars.

Altres espècies observades al Parc en menor nombre han estat el martinet blanc (Egretta garzetta), la xivita (Tringa ochropus), la becada (Scolopax rusticola), la xivitona (Actitis hypoleucos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i el blauet (Alcedo atthis). Es tracta majoritàriament d’espècies d’aigua dolça que aprofiten les petites basses presents al Parc i les goles o desembocadures de la Valleta i de la riera del Port de la Selva.

 Finalment, aprofitant el cens d’ocells marins, s’ha prospectat el litoral del Parc, on cal destacar que s’han detectat un mínim de 3 parelles nidificants de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis sp. desmaresti) ja covant als nius de cap Norfeu i sector sud del Parc, a més de moltes altres parelles ja establertes, a punt per nidificar.

Es tracta d’un ocell propi del mar Mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l’Empordà  i la Selva i, amb aquests territoris, s’assoleixen novament dades de nidificació a la comarca.