Avui fem un pas endavant en la dinamització econòmica de l’Empordà», va assegurar l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, en la presentació de l’estudi «El sector salut com a eix de desenvolupament econòmic i generació d’ocupació a l’Alt Empordà» impulsat per l’Ajuntament i la Fundació Salut Empordà.
El document, que ha elaborat la Fundació Unió Catalana d’Hospitals i que cofinancia el SOC i el Fons Social Europeu, preveu que si es posen en valor els actius de la comarca, s’aposta per la formació en aquest àmbit i s’impulsen propostes, es podrien general entre 1.300 i 1.600 llocs de feina directes i indirectes.
Un estudii un objectiu clar: posar en valor els actius de l’Alt Empordà com a comarca i «destí saludable» com a pol d’atracció turística per desestacionalitzar i dinamitzar l’economia. El document, que s’ha presentat als agents socials i alcaldes del territori aquest dijous, vol ser un «full de ruta» per desenvolupar diverses propostes partint d’una diagnosi de la realitat de la zona. «Ho tenim tot», ha assegurat l’alcaldessa. «Ara només falta saber com utilitzar-ho», va dir Lladó.
La comarca compta amb una taxa d’envelliment superior a la mitjana gironina –tot i que similar a la de Catalunya- i Figueres és la quarts ciutat catalana amb més població de 75 anys que viu sola. També té la taxa d’immigració més alta de Catalunya i la d’escolarització als 17 anys més baixa. A més, gairebé un 48% de la població figuerenca es troba en risc d’exclusió social i l’atur –també en joves- supera la mitjana catalana i gironina. Una situació, a més, molt marcada per «l’estacionalitat» del marcat laboral. La comarca viu, sobretot, del sector terciari i del turisme de sol i platja.
Per revertir aquesta situació, el document fixa quatre grans eixos d’actuació: l’envelliment saludable, el turisme saludable, la gastronomia de proximitat i l’esport i la salut. Tot plegat, fent del sector de la salut un motor econòmic. Entre les propostes, hi ha programes d’atenció a les persones grans, un pla d’habitatges adaptats per a la gent gran; un programa a les escoles sobre l’envelliment o facilitar centres residencials per a gent gran.
Per vincular turisme i salut, el document proposa potenciar el patrimoni natural, la vinculació amb l’enoturisme; potenciar productes locals o nous cicles formatius vinculats al turisme. En relació a la gastronomia, aposta pels mercats de proximitats; plans formatius per a infants o la creació d’un centre de Producció, Interpretació i difusió de la Dieta Mediterrània.
Generació d’ocupació
La previsió, també segons l’estudi, és que es podrien generar entre 1.318 i 1.685 llocs de treball (entre 298 i 485 llocs de treball directes i entre 1.020 i 1.200 llocs de treball indirectes), amb una gran varietat de perfils professionals com treballadors familiars i auxiliars de la llar, promotors d’envelliment actiu, tècnics i professionals per a pisos assistits, guies de turisme accessible, guies de turisme actiu, guies enoturístics, dinamitzadors de dieta saludable, dietistes, tècnics en higiene d’aliments, consultors en alimentació, professionals de l’esport, professionals de l’esport d’aventura, preparadors físics o organitzadors d’esdeveniments esportius.
A l’acte de presentació, el secretari de Treball, Enric Vinaixa, va qualificatrel model «d’èxit» i ha agraït a la comarca el «lideratge, la responsabilitat i la concertació» per aconseguir un projecte que beneficiarà «col·lectius vulnerables, com joves, dones i persones a l’atur». Vinaixa també va instar les empreses de la comarca a fer ús del programa del SOC, dotat amb 125 milions d’euros, subvenciona amb gairebé 18.000 euros la contractació de joves menors de 30 anys durant un any.
