El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va a plantejar la ahir la possibilitat d’una interconnexió elèctrica submarina entre el parc eòlic marí que es vol promoure a Roses amb el parc que França projecta a Leucata, a la Catalunya Nord. Aragonès creu que un cable submarí pot ser «una bona alternativa» a les torres d’alta tensió que creuin el Pirineu, ja que ajudaria a reduir l’impacte visual.
Aragonès ho va explicar després de reunir-se amb el Syndicat des Énergies Renouvelables, a París, en la qual el president català va inisistir en la necessitat de recuperar el projecte Midcat i que el gasoducte -actualment aturat a Hostalric- també s’utilitzi a llarg termini per a l hidrogen verd.
Aragonès i els membres de l’entitat es van comprometre a compartir informació de les iniciatives sobre hidrogen verd que s’estan duent a terme a França. El president de la Generalitat va reiterar que el Midcat pot ser un dels projectes «més interessants per dotar una xarxa de gasoductes en el conjunt de la geografia europea». «Com més fonts alternatives d’energia hi hagi, menys dependència hi haurà respecte a determinats productors», va assenyalar Aragonès des de la capital francesa
No obstant això, no va concretar com havia rebut el Sindicat de les Energies Renovables la proposta de reactivar el Midcat i va insistir que si a més de transportar gas natural més endavant també s’aprofita per transportar hidrogen verd en «permetrà desenvolupar molt millor i en millors condicions» la seva producció per després exportar-lo com a font d’energia.
Aragonès va definir la trobada com una «excel·lent oportunitat» per intercanviar experiències i ha explicat el compromís de les dues parts per seguir treballant en àmbits com el de la innovació en la creació d’energia i va subratllar que la transició energètica s’ha de fer des d’un «s’ha de fer des d‘un punt de vista europeu», sobretot després de l’inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Són moltes les veus, que des de l’inici de la guerra a Ucraïna han ressuscitat al fallit gasoducte MidCat, que pretenia duplicar la capacitat d’interconnexió gasista entre Espanya i França. El projecte va ser descartat perquè era car i amb un baix interès comercial, però amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna i la possibilitat que Rússia tanqui l’aixeta del seu subministrament, imprescindible per a països com Alemanya, ressorgeix el debat al voltant d’aquesta infraestructura nonada, que podria haver impulsat el protagonisme d’Espanya com a proveïdora de gas a Europa, encara que de forma molt limitada.
La història del Midcat
El Midcat va ser un projecte dels operadors gasistes espanyol (Enagás) i francès (Térega), iniciat a principis dels 2000, amb una inversió prevista de 3.000 milions d’euros, destinada a transportar 7.500 milions de metres cúbics de gas natural cada any en totes dues direccions –en l’actualitat hi ha dos gasoductes que connecten Espanya i França: el Larrau–Alçay i l’Irun–Biriatou amb una capacitat total de 7.000 milions de metres cúbics— a partir de la instal·lació d’un tub de 1.250 quilòmetres, uns 800 quilòmetres a França i 450 quilòmetres a Espanya.
Si bé, la primera fase (conegut amb les sigles STEP) estava formada per un tub de 227 quilòmetres que unia França-Espanya, a través dels Pirineus, per Girona. Però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la seva homòloga francesa, la Commission de régulation de l’énergie (CRE) van tombar aquesta primera fase del pla en 2019, i un any després va fer el propi la Unió Europea, en considerar que no hi havia interès per part de les comercialitzadores, així com pels alts costos de la infraestructura i que la capacitat d’interconnexió de gas entre tots dos països no estava congestionada.
La Península Ibèrica compta amb una posició i estructura gasista estratègica en tenir un terç de la capacitat de regasificació de tota la Unió Europea (Espanya té sis regasificadores i Portugal una, de les 23 existents en el continent), la qual cosa li assegura la seva seguretat de subministrament, perquè pot portar per vaixell allò que no pot arribar a través de gasoducte, ja sigui pels tubs de França o d’Algèria (Medgaz, després que tanqués al desembre el Magreb-Europa que travessava el Marroc). Però està molt limitada a l’hora de compartir tota aquesta gran capacitat de gas natural liquat (GNL) a la qual té accés. El coll d’ampolla es redueix a aquests 7.000 milions metres cúbics de capacitat, el màxim que pot transportar a través de les interconnexions franceses, que d’existir actualment el MidCat serien el doble, gairebé 15.000 milions de metres cúbics.
