La investigació policial dels atacs al macroprostíbul Paradise el desembre de 2012 va cloure amb la identificació d’un grup de set persones presumptament responsables de col·locar diversos explosius al local. Només una de les bombes va arribar a explotar, però segons va determinar el dictamen del grup TEDAX dels Mossos, especialitzats en explosius, «si haguessin explotat, hi hauria hagut una massacre» de grans dimensions. Ho ha explicat durant el judici a l'Audiència de Girona el sergent dels Mossos encarregat de redactar un informe complet del cas. 

L’atac del 12 de desembre va constar del llançament de dues bombes, una de les quals va explotar dins el magatzem del prostíbul, i l’altre, col·locat davant la porta principal, no va esclatar. 

El segon atac va tenir lloc el 23 de desembre, quan van deixar un cotxe que dins duia bombones de butà i explosius davant la porta del local. Tampoc va explotar. El tercer avís va ser el 31 de desembre, i va resultar ser una falsa alarma.

El primer indici que va permetre als investigadors de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos arribar fins als ara acusats és una ampolla de líquid inflamable utilitzat per cremar el vehicle implicat en l’atac del 23 de desembre. Tal com ha explicat durant el judici el llavors cap de la unitat, el cotxe, un Porsche Cayenne, va ser abandonat prop del cementiri de Capmany, i una patrulla va arribar-hi quan encara estava en flames. Van poder rescatar quatre matrícules del vehicle, i van trobar prop del lloc l’ampolla, que havia servit als autors dels atacs per no deixar rastre al cotxe, però que irònicament també va ser el cabdell que va permetre a la policia estirar el fil fins a arribar als acusats. A partir de la numeració del pot van poder establir la zona on havia sigut adquirit. A través de la reproducció de les càmeres de vigilància dels negocis on es venia el producte van aconseguir identificar tres dels acusats. Aquí comença un període de múltiples vigilàncies policials que van permetre als investigadors establir els membres del que semblava un grup criminal. 

Durant els llargs mesos que van durar els seguiments, cap dels agents va veure que fessin cap activitat remunerada ni delictiva, però van concloure que els membres tenien molta relació entre ells i que actuaven amb discreció per evitar que els seguissin. En una de les vigilàncies van captar un dels acusats parlant en un bar amb un home que compta amb antecedents per tinença d’armes i explosius. També van analitzar diversos discs durs i telèfons mòbils, on van constatar la bona relació entre els membres del grup. El presumpte líder va morir el 2017. 

Durant la primera sessió de judici, el propietari del macroprostíbul va assegurar que ell no havia rebut "personalment" les amenaces i que no sabia de qui eren, perquè ell no tenia deutes amb "ningú". De fet, va retirar-se com a acusació particular del cas. La fiscalia és l'única acusació, per a qui demana als set acusats penes de fins a 24 anys de presó. Aquests podran donar demà la seva versió dels fets, si així ho consideren. Serà l’última sessió de judici.