Iberdrola, a través de la seva filial Iberenova Promociones SAU, ha presentat al Ministeri per la Transició Ecològica una segona proposta per fer un parc eòlic marí al golf de Roses. Es tracta del parc Gavina, que preveu produir 500 MW d’energia, la mateixa potència prevista al parc Tramuntana, que era l’única proposta que s’havia presentat fins ara. El ministeri va rebre el projecte d’Iberdrola el 28 de març i de moment està en fase de tramitació de l’avaluació ambiental. En els documents penjats al lloc web del ministeri, però, no hi consta cap tipus de documentació, cap estudi d’impacte ambiental ni cap web on consultar la proposta.
Però tant el parc Gavina com el Tramuntana són, a hores d’ara, simples propostes, ja que per fer-se realitat hauran d’esperar que el Ministeri aprovi definitivament el Pla d’Ordenació d’Eòlica Marina (POEM), document que establirà quines són les zones de la costa espanyola indicades per acollir-hi energia eòlica marina. A partir d’aquí, s’obrirà un concurs públic per tal que es puguin presentar propostes. Tot i que el POEM encara no s’ha aprovat de forma definitiva -de fet, porta diversos mesos de retard-, sí que es va presentar un primer document on s’establia que la zona compresa entre el Golf de Roses, el Cap de Creus i la badia de Pals seria l’única de Catalunya qualificada com a ús prioritari per a l’energia eòlica. A partir d’aquí, defensors i detractors hi van presentar al·legacions i ara estan a l’espera que el Ministeri resolgui i aprovi definitivament el document.
Fins ara, l’única empresa interessada havien estat els promotors del Tramuntana, a la qual s’ha sumat ara Iberdrola, amb un projecte encara per definir. Fonts del parc Tramuntana -que porta més d’un any donant a conèixer el seu projecte al territori- ja comptaven amb què Iberdrola podria presentar un parc d’aquestes característiques, ja que, si finalment es permet tirar endavant un parc eòlic marí al Cap de Creus, s’obrirà un concurs públic al qual es podrà presentar qualsevol empresa.
Fins ara, però, només hi havia hagut una proposta per a la construcció d’un parc eòlic marí al Cap de Creus: la presentada per BlueFloat Energy i SENER per al parc Tramuntana. Aquest projecte preveu fins a 35 aerogeneradors situats a una distància de 24 quilòmetres el més proper a l’interior de la badia de Roses. El parc tindria una capacitat de 500 MW d’energia elèctrica renovable -la mateixa que proposa ara el Gavina- i, segons els seus promotors, aportaria l’equivalent al 45% de la demanda elèctrica actual de les comarques gironines.
Campanya al territori
Al llarg dels últims mesos, els promotors han fet una intensa campanya per donar a conèixer el seu projecte arreu del territori. El impulsors del Tramuntana ja fa mesos que van endegar la tramitació i han elaborat diversos informes i estudis amb l’objectiu d’aconseguir el preuat «consens» del territori i, sobretot, dels ecologistes, que estan en peu de guerra. Per aquest motiu, també estudien la possibilitat de tirar endavant una prova pilot amb només tres aerogeneradors que servirien per crear un punt d’experimentació marina. La prova pilot, però, en cap cas descartava la proposta inicial. Malgrat l’oposició de part del territori, que temen pels efectes d’un parc eòlic marí sobre el paisatge i l’ecosistema marítim del Cap de Creus, el projecte d’un parc d’aquestes característiques ha estat vist amb bons ulls per diferents partits, inclòs el president del govern, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà.
Iberdrola: una aposta per les renovables però amb un peu a l’energia nuclear
Iberdrola és una de les elèctriques més grans del món per capitalització borsària. Amb una plantilla de més de 35.000 persones i uns actius superiors als 120.000 milions d’euros, en els darrers anys ha fet un pas endavant per convertir-se en un gegant de la producció d’energia verda: a finals del primer trimestre de 2022 comptava amb 38.000 MW de capacitat renovable instal·lada a tot el món i el seu pla d’inversions preveu duplicar aquesta capacitat renovable fins als 95 GW l’any 2030.
No obstant això, l’elèctrica presidida per Ignacio Galán també manté a Espanya una elevada producció elèctrica no renovable. Compta amb centrals de cicle combinat (cremen gas natural per a produir electricitat), centrals de cogeneració (usen combustibles fòssils per a produir energia tèrmica i energia elèctrica) i centrals nuclears. En el cas de Catalunya, Iberdrola participa en un 15 % de la central d’Ascó 2 i en el 28 % de Vandellòs 2.
