El Servei Català de Trànsit (SCT) posa en funcionament a partir de demà els dos radars de tram de l'N-II, situats al cinturó de ronda de Figueres.

Aquests aparells havien d'estar ja en marxa el 2020, però diversos problemes -amb la licitació i l'arribada de l'electricitat- ho han retardat.

Aquests cinemòmetres estan col·locats entre els Hostalets de Llers i el Pont del Príncep. Concretament, se n'ha col·locat un entre els quilòmetres 751,400 i 758,904 de l’N-II en sentit nord que controlarà la velocitat del carril de la calçada al llarg de 7,504 km de longitud. 80 km/h és la velocitat màxima permesa en aquesta itinerari.

L’altre cinemòmetre està ubicat en sentit sud entre els quilòmetres 758,864 i 751,383 i controlarà també la velocitat del carril de la calçada al llarg d’un tram de 7,481 km de longitud. El límit màxim de velocitat permès en tot el tram controlat és de 80 km/h.

D’altra banda, també demà n'entren dos més en marxa en vies catalanes: a la C-17 entre Aiguafreda i Figaró.

38 radars de tram: 11 a Girona

Amb aquesta ampliació de 21,499 quilòmetres més de la xarxa viària catalana equipada amb dispositius de control de velocitat, el conjunt de la xarxa viària catalana ja té 38 radars d’aquest tipus instal·lats, són 194,410 controlats per aquest sistema de velocitat mitjana.

A les comarques gironines, sumant aquests dos hi haurà 11 radars de tram repartits per l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès.

Aquests radars es van començar a col·locar el 2014, ara fa vuit anys, a la província: el primer es va instal·lar a la carretera C-65, entre Cassà i Llagostera.

A la comarca de l’Alt Empordà ja n’hi ha des de l’any 2017, estan col·locats a l’N-II, entre Capmany i Agullana.

El Servei Català de Trànsit justifica en la memòria del projecte dels radars que la instal·lació d’aquest tipus amb l’argument que «petites reduccions en la velocitat de circulació comporten notables disminucions de l’accidentalitat i de la mortalitat». En aquest sentit, des de la SCT defensen que el mètode «més efectiu fins ara» són, precisament, els aparells que controlen la velocitat mitjana per tram.

Aquest sistema de control de la velocitat mitjana funciona a través d’un equipament de reconeixement de matrícules situat a l’inici i al final del tram controlat, el qual mesura el temps de recorregut i en calcula la velocitat mitjana per determinar si s’ha superat el límit màxim de velocitat permès. Aquests cinemòmetres tenen l’objectiu de prolongar l'efecte de la reducció de velocitat durant diversos quilòmetres per fer un espai viari segur.

Segons Trànsit, els principals avantatges dels controls de velocitat de tram són que constitueixen una eina eficaç per reduir la sinistralitat i millorar la seguretat viària; eviten frenades sobtades; cobreixen de forma efectiva un tram sencer d’una via; s’obtenen velocitats més igualades i uniformes al llarg de tot el tram; és un element dissuasiu de gran efectivitat sobre el comportament dels conductors. A més, aquest sistema complementa els sistemes de control convencionals, com els radars microones, de làser i els piezoelèctrics

Actualment, i comptant aquests nous cinemòmetres, a la xarxa viària catalana hi ha 246 punts de control, dels quals 38 són radars de tram.

Velocitat excessiva

Cal recordar, la velocitat excessiva és un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària. A Catalunya, l’any 2021 la velocitat excessiva o inadequada va intervenir com a causa en el 17,4% dels accidents amb víctimes en vies interurbanes i va augmentar la presència en la casuística de la sinistralitat respecte al 2019 (11,9%).

D'altra banda, com diu Trànsit, en cas d’accident, s’ha evidenciat que com més elevada és la velocitat dels vehicles, més alta és la violència de l’impacte, es redueix notablement l’efectivitat dels dispositius de seguretat passiva, com el cinturó de seguretat o el casc, i s’incrementa, per tant, el risc de mortalitat i de patir lesions amb seqüeles greus permanents. És per això que des del Departament d’Interior i des del Servei Català de Trànsit, continuem apostant per la presència de radars a la xarxa viària catalana amb la finalitat de disminuir l’accidentalitat a les nostres vies.