Després d’una reaparició «precipitada» per les fires i festes de la Santa Creu, «ara ens hem preparat per a la nostra intervenció per la festa de Sant Pere, i després continuarem planejant l’any», ha remarcat la nova presidenta de la Colla Gegantera de Figueres, Agnès Figueres. El cap de colla, Jordi Borrat, explica que han fet «una petita trobada de bestiari que fins ara no s’havia fet mai a Figueres». «Desfilaran animalots petits, gegants, figures que tenen forma de dracs, bous, anxoves, cavallets, toros, entre altres. La idea és començar de mica en mica, i si tot va bé, a engrandir-ho molt més en futures trobades molt més grans», ha indicat.

Des que l’evolució de la pandèmia va permetre tornar a fer vida social, l’associació d’Amics dels Gegants va recuperar els assajos que es fan tots els divendres al vespre al local del Molí de l’Anguila de Figueres. Una cinquantena de persones s’hi reuneixen sempre que poden. «Comences portant-hi els nens i t’enganxes tu», va assenyalar Borrat. «És una festa sana, s’ho passa bé tothom, no hi ha competició interna», afegeix. L’associació també facilita als més petits tallers gratuïts per tocar instruments com el tabal i la gralla, però tothom pot anar-hi per aprendre.

«La colla de gegants de Figueres és de les que té més riquesa», destaca Borrat. Aquesta grandesa motiva i il·lusiona els membres de l’associació: «Ara mateix tenim tres parelles de gegants: en Genet i la Justa, els de Figueres; en Valeri Lavini i l’Indika i en Dalí i la Gala. Hi ha dos gegantons, la Tramuntana i el Pep Ventura, tenim dues bèsties de foc, el bou i el drac i tenim dos gegantons petits, els més nous i uns deu capgrossos, entre ells en Berruga».

La nova junta fa una crida a la participació de la ciutadania, ja que si bé asseguren que tenen «un gran patrimoni per a una ciutat de menys de 50.000 habitants, el fet de tenir un nombre molt elevat de gegants fa que sigui difícil que tots surtin a ballar a les trobades, perquè no hi ha portadors suficients». Amb els recursos humans que actualment té l’associació, «podem portar dos gegants i capgrossos, i en ocasions més especials quatre, però no tenim capacitat de portar-los tots», indica el cap de colla.

L’associació neix el 1994 de la mà de Lluís Casteys. Les figures estaven en un magatzem de la brigada municipal i l’entitat les va recuperar, fent una bona feina per portar de nou a la ciutat cultura que tenim a Figueres. Precisament una de les tasques importants dels Amics dels Gegants és la seva tasca de transmissió de la cultura gegantera a la ciutat i també els treballs de conservació de les figures amb l’objectiu de mantenir-les en bon estat.

Sobre els gegants de la ciutat se sap que són del taller de l’Ingenio, l’únic que funcionava als anys 40 i 50 del segle XX, i un altre d’antic, d’Aragonesa de Fiestas, de la mateixa època, ubicat a Saragossa que, com l’anterior, feien gegants de sèrie, explica Manel Güell, autor del llibre Escultors de la festa: el primer llibre sobre l’ofici de crear imatgeria festiva.

Per a la presidenta, cal recalcar que «nosaltres no tenim com a patrimoni els gegants, són patrimoni de l’Ajuntament, tot i que com a entitat ens en fem càrrec». «És rellevant la nostra tasca perquè els gegants van patint desgast i es degraden. Fa falta que algú els mantingui i els porti a restaurar cada cert temps, perquè, si no, quan el desgast és molt gran es fa més difícil la seva restauració. Per exemple, en aquests anys de pandèmia, no s’ha pogut fer aquesta tasca», afegeix.