Diari de Girona

Diari de Girona

Troben al cap de Creus una espècie de musclo gegant gairebé extingit

Tres ciutadans que participen com a Observadors del Mar han posat sobre la pista a la comunitat científica, que ha pres mostres a les nacres

Una de les nacres localitzades a cap de Creus. EDUARD MARQUÈS

A les praderies de posidònia del cap de Creus s’han trobat per a sorpresa dels científics exemplars de la nacra, un mol·lusc bivalent endèmic del Mediterrani, semblant a un musclo molt gran, que es creia gairebé extingit. Va resultar afectat per un patògen, un paràsit que va causar una gran mortaldat. Ara tres naturalistes que participen com a observadors n’han localitzat diversos exemplars que la comunitat científica està estudiant.

Des del Parc Natural han difòs que entre altres amenaces com la pèrdua d’hàbitat i la contaminació, les seves poblacions han patit un fort declivi a causa de l’agent patogen. El protoou Haplosporidium pinnae va comportar la mortaldat de milions d’exemplars fent-les gairebé desaparèixer i morint a milions.

El grup de naturalistes que participen en el projecte de ciència ciutadana Obsevadors del Mar (Eduard Marquès, Manel Ortega i Jordi Rodó) durant l’hivern en van censar alguns exemplars dins la zona del cap de Creus. Aquest mes de juny han continuat fent el seguiment acompanyats per experts del projecte i han pres mostres per fer anàlisis genètiques que contribueixin a esbrinar per què aquests individus són resistents al patogen.

«La població que hi havia aquí, dels que anem a mar, un any per l’altre havien desaparegut tots els exemplars» explica Eduard Marquès. «Primer xocats de veure com desapareixen i de veure prats de posidònia que estan totes mortes», explica Marquès, van començar recavar informació de gent de mar. I van començar a veure que encara hi havia exemplars vius. Han estat buscant en zones que són relativament de fàcil accés sense passar dels deu metres de fondària. Els tres naturalistes que col·laboren observant i penjant les informacions com a Observadors del Mar van anar resseguint les praderies de posidònia amb la informació que anaven recollint i les seves pròpies exploracions. «L’objectiu era poder fer la foto per identificar l’espècie» diu Marquès. A l’hivern la posidònia està més baixa i això fa més fàcil trobar aquest mol·lusc. «Els exemplars que estan clavats els pot veure, ara no perquè la posidònia fa un metre», diu Marquès.

I la seva tasca ha servit perquè ara la comunitat científica pugui estudiar-ho i ells continuar fent el seguiment. Membres del Centre Oceanogràfic de les Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia-CSIC s’han desplaçat sobre el terreny per estudiar-les i saber per quin motiu han sobreviscut i l‘espècie.

Marquès constata que les que han sobreviscut ha estat perquè «estan en llocs on la salinitat o és més alta que la del mar, com passa a la manga del mar Menor, o és més baixa».

També s’ha de saber si es tracta de la Pinna nobilis, o bé és un híbrid entre aquesta i la Pinna rudis (és resistent al patogen). Si fos un híbrid seria una mala notícia, diu, perquè no es poden reproduir. S’ha agafat una mostra per poder fer una identificació taxonòmica.

Els tres naturalistes n’han localitzat una dotzena. Marquès constata que fins i tot en van trobar fora del Parc Natural, a la badia de Cadaqués. Els científics n’han trobat cinc de les dotze de moment perquè la posidònia està molt alta. Però tan els Observadors del Mar com la comunitat científica continuaran treballant per conèixer amb profunditat els motius de la supervivència i amb l’objectiu final de protegir una espècie que en poc anys va gairebé desaparèixer i que ha donat la sorpresa en aquest racó de riquesa marina de l’Empordà.

Compartir l'article

stats