En David Joan es va refugiar amb en Marc Martí, en un barranc. Els van passar les flames per sobre mentre sentien com mig miler d’ovelles es morien. Van intentar conduir-les al pantà de Darnius però no aconseguiren arribar-hi. Avui diu que a vegades una sola paraula li fa reviure aquell infern. «És una cosa que encara que ho vulguis oblidar, no pots», però de mena optimista creu que tampoc s’ha d’oblidar i aprendre de l’experiència.
A Llers, Carlos Caso; l’alcalde, Carles Fortiana, i un veí, «en Roura», van apagar les flames de casa seva i van alliberar el bestiar. Sap que si no hagués estat per ells, s’hagués cremat.
Són només dues de les veus dels centenars d’afectats que van viure les flames de ben aprop. Cases cremades, finques, boscos, un càmping, animals o vehicles. El foc va arrasar des de la Jonquera a les portes de Figueres. Els efectius van treballar sense descans, els veïns van col·laborar, i la solidaritat també va arribar després dels incendis.
El relat de David Joan permet fer l’itinerari dels inicis d’aquell foc. Tenia gairebé mig miler d’ovelles. La meitat a Biure i la resta, a un mas a tocar les Banys de la Mercè, a Capmany. Primer va veure el foc des de la Jonquera, on va començar, i va creure que el podrien controlar. Va baixar a Biure on a les tres de la tarda, el seu germà, treballador en ambulàncies el van mobilitzar (per segona vegada). Un cop amb el ramat, van veure que havien de fugir d’allà. «Feia tramuntana i vam pensar que baixaria pel Llobregat i vam anar amunt, però no va ser tramuntana, el foc es va partir, un va anar cap aquí, i l’altre ens venia al darrere». «Saltava un cap a Cantallops i l’altre cap a Agullana, i va ser imparable, no hi havia res a fer» explica.
Van decidir baixar i anar cap al pantà per un camí forestal. «Feia un congost, hi havia roques, i vam entrar uns metres» però van veure que no podien. En intentar fer-les recular no van voler. No es movien. Amb el foc a sobre, en Marc coneixia una mena de barranc amb una bassa. Quedava dos metres per sota el sòl. Les flames els van passar per sobre. «En aquell moment, no tenies por només pensaves amb les ovelles, perquè les senties», relata.
Avui té unes 250 caps de bestiar. Va aconseguir poques ajudes de l’administració, 32 xais del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Però dels particulars sí que va rebre ajuda portant-li bales de palla. Se li van cremar tractors, deu mil quilos de gra, entre altres danys.
En David Joan constata la importància de mantenir una bona gestió dels boscos . És membre de Ramats de Foc i pastura en les franges de protecció de Biure.
A Llers, en Carlos ho va viure amb angoixa des de fora. Té el Mas Estela. Ni ell ni la dona era al poble ni els deixaven pujar. Va trucar a Carles Fortiana: «van entrar a casa que s’estava cremant» juntament amb un voluntari i un veí. Aquest havia fet entrar el seu bestiar dins la vivenda. «Van rebentar el portal com van poder i van alliberar els animals», diu Caso. Fins la matinada i esquivant els agents que no el deixaven passar va arribar al mas. «Per en Fortiana i pel veí, tinc casa», remarca, tot i que va patir danys importants. En el seu cas l’assegurança va pagar part dels desperfectes, però encara deu anys després són molts que no han pogut refer propietats o béns cremats pel foc.
