Fa deu anys, el 22 de juliol de 2012, pels volts de la una del migdia, van començar les flames d'un virulent incendi que avançava a sis quilòmetres per hora atiat pel vent i que va arrasar 13.963 hectàrees. Disset poblacions afectades i tot l'Alt Empordà confinat. Milers de persones evacuades. La sortida del país per la Jonquera tancada. Cotxes que intentaven escapar-se per Portbou, atrapats en un segon incendi. Quatre persones van morir. Dues d'elles a Portbou intentant fugir de les flames llançant-se al mar. Una dècada més tard hi ha qui creu que ara tot seria molt diferent perquè es van prendre mesures i altres com l’alcalde de Llers, Carles Fortiana, a qui les flames van rodejar el poble, temen que tal com estan els boscos «com més tardi a cremar-se, més gran serà el proper incendi». El mapa de risc d‘incendi actual obliga a mantenir-se molt alerta.
Tot, per una burilla probablement llançada per un conductor des de la finestra del vehicle. Va caure sobre un llit de fulles seques a un marge de l'N-II, a tocar l'aparcament del Pertús. El fort vent va encendre les restes vegetals i d'aquí van saltar a la muntanya, a peu del nucli comercial. D'allà, direcció sud cap a Figueres.
El cel de l’Empordà es va tenyir de taronja. Les flames avançaven cap avall sense que ni tan sols les àmplies carreteres servissin de tallafocs.
A la mateixa velocitat que els mitjans d'emergència s'organitzaven i es bolcaven en un incendi que haurien de viure al límit de les seves forces, les flames de fins a cinc metres d'altura van saltar l'N-II i l'autopista a la Jonquera i van continuar cap a Cantallops.
Els primers en adonar-se de la virulència i magnitud d'un incendi que avançava descontrolat van ser els veïns de la Jonquera, Agullana, Capmany i Cantallops.
Era visible des d'arreu de la comarca, amenaçava a peu de cases i carrers a les poblacions per on avançava. Imatges d'animals morts, altres fugint de les flames, vehicles i cases calcinades, bombers esgotats, posarien la pell de gallina més tard.
El llavors director dels Serveis Territorials d’Interior, Albert Ballesta, explica que amb el responsable dels Bombers, decidien on posar el centre de comandament. «Em va dir a Figueres, i jo vaig dir, a Figueres?, però si està molt lluny». En dues hores les flames estaven a les portes de Llers i fins tres dies més tard no s’aturarien. «Són les hores més intenses de la meva vida», constata Albert Ballesta que relata els fets com si els hagués viscut ahir.
L’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, estava de vacances, va tornar, va quedar atrapada al centre de comandament i fins al vespre no va poder arribar al seu municipi.
«La sensació d’impotència, de tristesa, ràbia i preocupació d’aquells moments em venen al cap cada vegada que comença l’estiu per por que es repeteixi un foc com el del 2012», relata.
La frontera tancada
El foc va començar un diumenge a quarts d'una del migdia i no es va donar per estabilitzat fins al dimarts següent a quarts de set de la tarda. I va durar sis dies. Es van haver de tallar totes les carreteres a l’entrada al país.
«Érem una illa amb Europa», diu Ballesta. Estaven bloquejades l’AP-7, l’N-II, la Gi-500 i la Gi-501 a Agullana, la Gi-610 a Vilajuïga. Aquest era el flanc nord. Però arribaria a les portes de Figueres. I es tallava l’N-260 entre la Garrotxa i l’Alt Empordà. Els primers moments els vehicles van optar per buscar sortida del país o entrada per Portbou, la segona porta important d’entrada. Aquí un foc a tocar la benzinera, a metres de la frontera de Portbou amb França generava el caos i el pànic entre desenes de vehicles atrapats a l’estreta carretera N-260. Van córrer muntanya avall, 2,5 quilòmetres fugint de les flames. Una família es va llançar al mar desorientada i un pare i una filla van morir. Només era l’inici dels tres fatídics dies. Dues persones més moririen, un home de Llers de 75 anys d’origen francès va perdre la vida d’un atac de cor en veure’s encerclat; i un ciutadà francès de 64 anys va patir cremades al 80% del so en intentar apagar les flames i va morir poc després. Hi va haver diverses persones ferides.
A Portbou tot just ara s’està ampliant el tram de carretera fins a la frontera, l’N-260, on els vehicles van crear un tap.
17 Municipis afectats: Llers, Agullana, Darnius, Biure, Boadella, Terrades, Masarac, Avinyonet, Vilafant, Cantallops, Pont de Molins Sant Climent, Figueres, Vilanant i Cabanes.
Mentre veïns i conductors vivien el pànic i desconcert, els efectius d’emergència omplien el territori. Van ser més d’un miler. Ho feien sobre el terreny després que el vent obligués a retirar-se els primers mitjans aeris. Bombers, ADFs, serveis d’emergència sanitària, protecció civil, veïns, i polítics, entre altres, van mobilitzar-se frenant les flames que amenaçaven propietat i persones i buscant com aturar l’incendi. Arribaren mitjans d’altres punts del país. S’hi sumaren la Unitat Militar d’Emergència (UME) amb 200 efectius i material. Venien de Saragossa. També arribaren els bombers francesos.
Justament, el llavors director dels Serveis Territorials d’Interior explica que «els francesos van tardar quatre o cinc hores a venir a ajudar-nos». Hi arribaren a haver 400 bombers francesos però la burocràcia, les tramitacions retardaven l’arribada. Per això es va engegar després del gran incendi el projecte Cooperem «per donar resposta ràpida, perquè estan a 25 quilòmetres i per via terrestres es pot passar», diu.
Les flames van avançar a banda i banda de les carreteres fins a Figueres amb dos fronts oberts. El de la dreta per Capmany és el primer que es va aconseguir apagar. A la banda esquerra fins a Llers i Figueres va costar més esforços i va fer témer que les flames creuessin cap a la Garrotxa.
13.963 HECTÀREES: Es va cremar un 10% de l'Alt Empordà i va durar gairebé sis dies
Al mateix temps que es lluitava contra les flames, s’allotjaven en pavellons i instal·lacions diverses a milers de residents i turistes evacuats.
Sap que els danys materials van ser immensos, que el record en moltes persones és avui molt viu, que hi ha temor a nous incendis i que s'han fet moltes coses per evitar que es repeteixi una situació similar, però Ballesta assegura que «el que em va impulsar a fer coses és que per sobre de tot, quatre persones van perdre la vida». El mateix té gravat l’alcaldessa de la Jonquera. Avui, deu anys després, no només en queda el record. Sinó lliçons apreses i algunes actuacions. Per Albert Ballesta, avui seria diferent. S’ha avançat amb el Pla Cooperem perquè la frontera entre països desaparegui per als serveis d’emergència.
També s’han fet franges de protecció a les poblacions. «L’incendi de l’any passat a Llançà es va evitar gràcies a que tenim bones franges», diu. Aquell 2012 només set poblacions tenien Pla de Delimitació d’Incendis Forestals i avui el tenen els 208 municipis gironins.
Des del Consell Comarcal, la presidenta, Sònia Martínez, detalla que també es va treballar en plans i franges de protecció i es va oferir suport tècnic als propietaris forestals per fer actuacions de neteja i tala del foc. Des d’aquest ens també es va fe runa intensa tasca per recollir les sol·licituds dels ajuntaments per les subvencions. Tot i això, no van arribar a tothom.
1.000 EFECTIUS: En l'extinció hi van treballar efectius d'aquí, francesos i l'UME
I de la gestió, l’alcalde de Llers és molt crític. Fortiana, alcalde de Llers és molt crític. Assegura que es va sentir molt sol, «orfe de l'administració». Sap que Interior havia d’assumir el control. El problema és que «no coneixen el territori, no saben els masos habitats o les granges amb bestiar», «feien marxar la gent a Figueres i la patrulla dels Mossos no els deixava avançar», «van confinar quan el foc ja havia cremat» i altres situacions que considera milloraria si es deixés participar a les persones del territori.
I què passaria si tornés a encendre’s la muntanya? Tant Ballesta com Martínez són conscients dels riscos, i més en plena onada de calor. L’exdirector d’Interior constata que en un incendi hi ha molts elements i «en una zona tan humanitzada com l’Empordà, on no pots fer dos quilòmetres que no trobis una masia, una urbanització i hem de fer accions per a protegir les persones».
I Martínez afegeix que malgrat la feina feta, cal continuar treballant perquè «amb les condicions actuals, l’escalfament de la zona, la sequera i la tramuntana tan freqüent al territori, el gran trànsit per l’AP7 i N-II, fa que existeixen moltes probabilitats d’incendis».
L’alcalde de Llers: «Com més tardi a cremar-se, més gran serà l’incendi»
Una de les qüestions que preocupa a qui el visqueren és l’estat actual dels boscos. L’alcalde de Llers és crític amb la gestió d’aquell moment i en la posterior. «Deu anys després està tot igual» malgrat les reunions que es van fer després dels fets, diu Carles Fortiana. Per això creu que «quan més tardi a cremar, més gran serà l’incendi». Les empreses es van emportar les restes i els boscos, no tenen un manteniment. La presidenta del Consell Comarcal, Sònia Martínez, apunta en el mateix sentit on s’han fet neteges de boscos en diferents indrets claus del territori: «ara caldrà fer un manteniment d’aquests treballs per en cas d’un altre incendi minimitzar les conseqüències». Diputació i Generalitat s’han compromès a fer-ho però un dels problemes és que molts d’aquests espais són de particulars.
