L’Institut de Ciències de Mar (ICM-CISC) ha retornat aquest estiu al mar de cap de Creus 1200 gorgònies que havien quedat enganxades a les xarxes de pesca. A més, s’han modificat les arts de pesca artesanal a la zona per reduir l’impacte sobres les comunitats bentòniques.
La iniciativa s’emmarca en els projectes de mitigació (MITICAP) i restauració (RESCAP).
Durant els cinc anys del projecte s’han transplantat més de 4000 gorgònies en una àrea de dues hectàrees i a profunditats d’entre 30 i 90 metres.
La zona està dins el parc natural del Cap de Creus i el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) dels canons del Golf de Lleó i de la Xarxa Natura 2000. Durant aquest darrer any, a més, s’han realitzat accions de restauració i mitigació a la reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera.
Segons s’ha pogut comprovar amb robots submarins, l’índex de supervivència de les gorgònies trasplantades supera el 90%, i la seva taxa de reproducció és molt similar a la de les que no han sortit mai del medi natural, la qual cosa demostra la ràpida adaptació de les colònies un cop trasplantades.
L’investigador Stefano Ambroso, al capdavant del projecte RESCAP, remarca que les més de 4000 gorgònies s’han retornat gràcies «a l’estreta relació amb els pescadors artesanals de les confraries de Port de la Selva, Cadaqués i Formentera». Posa de manifest que «a mesura que han anat passant els anys, la implicació dels pescadors ha estat més gran i hem notat una millora i adaptació de les metodologies amb l’experiència acumulada».
La responsable tècnica del projecte MITICAP, Patricia Baena, apunta que «s’ha establert una valuosa sinergia entre els científics i els pescadors» i confia que aquesta confiança serveixi ara per treballar conjuntament amb l’objectiu d’assegurar el manteniment i la sostenibilitat a llarg termini d’aquests ecosistemes.
Canvis en la pesca
A part del retorn al mar de les gorgònies, durant aquests cinc anys els equips científics han participat en més de 200 jornades amb els pescadors en què s’han testat diverses modificacions de les seves arts de pesca. La més exitosa, segons expliquen, ha estat l’ampliació de la llum de malla de les xarxes artesanals de tresmall, emprat per a la captura de llagosta. La seva efectivitat s’ha testat amb èxit amb els pescadors de les confraries de Formentera, Port de la Selva i Cadaqués.
D’altra banda, igual que en anys anteriors, s’han realitzat diverses jornades de recuperació d’arts de pesca perduts amb la col·laboració de voluntaris i pescadors implicats en el projecte MITICAP.
L’objectiu de l’ICM-CSIC és donar-los continuïtat alsp rojectes tant al Cap de Creus com a Formentera i exportar el model a altres comunitats autònomes. I és que les mesures de mitigació i restauració del medi marí consideren que són claus a l’escenari actual, ja que segons els experts, aconseguir un impacte zero de l’activitat pesquera és pràcticament impossible.
