El sector de les sales de cinema no viu el seu millor moment. De fet, és un dels més crítics dels darrers anys si es té en compte que les xifres d’espectadors d’abans de la pandèmia encara no s’han recuperat -fan entre un 35 i un 40% menys de públic- i, a més, les despeses s’han duplicat cosa que ha portat a moltes sales, com l’Arinco, a baixar la persiana. El propietari de Cinemes Roses, Jordi Danés, reconeix que és una situació «inaguantable», ja que se li ha de sumar l’augment desproporcionat de les despeses. «Ens arriben factures de llum el doble que fa un any i aquest agost he pagat més de llum que de nòmines dels treballadors. Tot el benefici de l’estiu se n’ha anat a pagar la llum».

Jordi Danés fa molts anys que es mou en aquest sector. Cinemes Roses va obrir portes fa vint-i-dos anys. Un dels pitjors moments va ser durant la crisi del 2009 quan les xifres eren força similars a les actuals. Aleshores es van recuperar i els espectadors van tornar a les sales. Ara tem, però, que no sigui així perquè «la pandèmia ha fet canviar els hàbits del públic i la gent cada vegada surt menys» de nit. A més, «hi ha tanta oferta cultural, hem de lluitar contra massa coses, el futur és ben incert i no em plantejo cap gran inversió». Ell és del parer que en la pèrdua d’espectadors no han influït les plataformes que ofereixen pel·lícules en streaming perquè fa dotze anys també existien i, aleshores, «va ser el millor any dels cinemes en dues dècades». Un altre exemple que el fa reflexionar és que abans de la pandèmia el darrer passi de la nit és el que més gent atreia. «Ara és el pitjor, pràcticament no ve ningú, les nits estan quasi desapareixent pels cinemes», explica Danés. Davant aquesta situació, ell ja va decidir eliminar l’hivern passat aquesta darrera sessió i així, almenys, reduir despeses, quelcom que també està meditant aplicar aquest, d’hivern. Allò que per ara no es planteja és tirar la tovallola i tancar els cinemes tot i que afirma que «no pots estar perdent diners cada mes». També està decidit, si cal, demanar ajudes a les institucions: «Sé que és una empresa privada, però per al poble és un valor tenir cinema». Explica que durant la pandèmia van sobreviure gràcies a les ajudes que van rebre, compensant les despeses, i que els van permetre seguir oberts. Amb els ingressos de taquilla els hauria estat impossible. Ara espera i desitja que algunes de les estrenes previstes fins a finals d’any, com la segona part d’Avatar de James Cameron, funcionin. Habitualment, aquestes grans produccions mantenen les recaptacions d’abans, però, d’aquestes només n’hi ha vuit o deu a l’any. «La resta sovint no serveixen ni per pagar els cartells», comenta.

Manca de reacció del sector

Jordi Danés explica que ara «la gent només va al cinema per veure pel·lícules concretes» i no com abans que hi anaven mínim un cop a la setmana. De fet, aquest públic fidel representa en l’actualitat tant sols un 20 o un 30 per cent dels espectadors, la resta venen quan hi ha alguna pel·lícula que els desperta interès. Les franges de públic que més s’han perdut són, principalment, la gent jove i la gent més gran. Davant tot això, el propietari de Cinemes Roses comparteix una certa incredulitat davant la manca de reacció del sector, «que no es tirin endavant mesures conjuntes». En el seu cas, ell té «la sort» de no pagar lloguer -sí, però, «una animalada d’IBI»- fent que aquelles sales que tenen aquesta despesa afegida siguin «totalment inviables».  

Cinemes Roses disposa de cinc sales i hi treballen entre sis o set persones, depenent de la temporada. El públic que els visita sol ser de Roses i dels pobles de l’entorn. També està molt ben considerat més enllà, ja que Danés sempre ha tingut molta cura de les instal·lacions. També els preus són molt populars, de dilluns a dijous. Ara costa 5,50 euros, però durant deu anys s’havia mantingut inalterable a 5 euros.