Molinàs estrena i presenta un capgròs inspirat en una veïna, la Fernanda

L'ha creat l’escultora local Núria Surribas i l’objectiu és anar-ne fent de nous els pròxims anys, tots ells inspirats en persones reals

L’escultora Núria Surribas amb el capgròs Fernanda. | TONI VANDELLÓS

L’escultora Núria Surribas amb el capgròs Fernanda. | TONI VANDELLÓS / Cristina Vilà. Colera

Cristina Vilà

La Fernanda era una veïna de Molinàs, «una dona molt forta, amb un esperit i una energia bestial que avui en dia seria una gran emprenedora». Tal va ser el pòsit i el record que va deixar-li a l’escultora Núria Surribas, qui actualment ha construït la seva llar a la casa on la Fernanda va viure, que l’artista ha creat un capgròs inspirant-se en ella.

El personatge es va presentar diumenge passat durant el tercer Mercat de Nadal del nucli, organitzat per l’associació ArtiNatura la Fernanda i l’associació de Riberencs Amics de Molinàs (Aram) que també va aprofitar per presentar-se.

L’objectiu de la festa era «dinamitzar llocs perduts» com aquest indret que, a poc a poc, està recuperant la vida.

Per a Núria Surribas és molt important fer «renéixer la cultura catalana i les seves tradicions». Així va ser com va decidir tirar endavant el capgròs de la Fernanda. En aquesta aventura va anar captant la bona voluntat dels veïns. Així, paper o caixes que anaven a tirar, paper o caixes que ella reutilitzava, negant-se a comprar material. «Vull que les coses surtin d’aquesta manera», confessa.

Presentació oficial

El capgròs es va anar forjant en el taller que té l’escultora a Colera i el resultat, diu, li plau enormement. «Ha quedat preciós, es copsa la seva energia», reconeix. De fet, va ser la mateixa creadora qui el va fer ballar durant la presentació oficial.

«La Fernanda es va casar a Molinàs i hi va viure en un temps en què el poble es trobava en ple rendiment», recorda Surribas. Aquest nucli, que va emergir al mateix temps que Sant Miquel de Colera durant el darrer terç del segle XVIII, es va despoblar al segle XX a causa dels estralls de la fil·loxera i la glaçada de l’any 1956. La Fernanda, però, es va mantenir fidel a casa seva i «va continuar anant amb el carro de Molinàs a Cervera a vendre mel i ous», productes que elaborava ella mateixa.

En aquest poble fronterer la gent més gran encara la recorda. «Era una gran apicultora, una dona que mirava de sobreviure», explica Surribas qui ha coronat el capgròs amb aquests insectes per no oblidar mai aquesta encantadora d’abelles.