La icònica torre del Club Nàutic d’Empuriabrava manté el cartell d’«en venda»

La torre del Club Nàutic d’Empuriabrava forma part del paisatge urbanístic de la marina residencial i és la seva icona més reconeguda en l’àmbit internacional. Encara que l’imaginari popular l’hi ha atribuït moltes utilitats, la realitat ha fet que la seva principal funció sigui acollir, a la seva part més alta, un important base d’infraestructures de telecomunicacions.

A la base de la torre, que en la seva part vidriada és un mirador privilegiat sobre tota la badia de Roses, la plana de l’Empordà i el seu perímetre muntanyenc, hi ha un conjunt d’immobles que acullen serveis de restauració, empreses immobiliàries, un gimnàs i part de la gran piscina amb trampolins que en els seus bons temps va formar part del catàleg d’atractius de la marina.

Temps enrere, la societat propietària de l’immoble, vinculada encara amb els descendents dels promotors de la urbanització dels anys seixanta del segle passat, van posar a la venda el conjunt del Club Nàutic. La seva comercialització és a càrrec de l’empresa immobiliària GuinotPrunera, reconeguda per la seva llarga experiència en el sector, com ho demostren els seus cent divuit anys d’història. L’agència té referenciat el Club Nàutic com a «una oportunitat per a inversors» i defineix l’immoble explicant que «actualment es troba en funcionament amb diversos locals comercials, un centre esportiu amb piscina i pàdel tenis, un centre d’estètica, un restaurant, un centre municipal, amb diversos tipus d’activitats, una torre mirador i sis apartaments. Té una superfície de 5.200 m². El pla urbanístic preveu una possible ampliació de l’edifici amb 2.772 m² addicionals. Al costat del mateix, i també inclòs en l’oferta, hi ha una parcel·la destinada a aparcaments d’uns 2.000 m²». L’oferta immobiliària no concreta cap preu.

La venda, tractada al ple

A principi de 2021, la venda d’aquest immoble va ser tractada en el ple de Castelló d’Empúries a partir de la intervenció del grup de Ciutadans. L’alcalde, Salvi Güell, va reconèixer que l’Ajuntament hauria d’estudiar «la viabilitat» d’una possible adquisició, encara que quedaria supeditada a l’estat real de la construcció, atrotinada en alguns punts, i del cost final d’una inversió que podria aportar nous espais per a equipaments públics. Segons es va dir aleshores, el consistori va encarregar un estudi per a conèixer la situació de l’immoble que en la seva part més emblemàtica té la catalogació de Bé cultural d’interès local (BCIL).

Dos anys després, la torre continua a la venda en el portal de l’agència immobiliària esmentada. Consultades les dues parts, no s’ha de descartar que hi pugui haver un acord en els pròxims mesos, però tant des de l’alcaldia de Castelló, com des de la propietat, la resposta a la pregunta sobre com estan les negociacions és que «no hi ha novetat», sense negar que aquestes persisteixin.

Aixecada el 1972

Els orígens d’Empuriabrava cal cercar-los entorn del projecte de construcció del seu aeròdrom. La torre simbòlica del Club Nàutic, ubicada en un edifici amb forma de vaixell, va ser el colofó d’un projecte nascut durant la primera meitat dels anys seixanta, en ple desenvolupament econòmic d’una Espanya que s’havia obert completament al turisme. La torre es va aixecar el 1972 i, inicialment, havia d’acollir el casino de joc que, finalment, va acabar obrint al castell de Peralada.

La tramitació urbanística va generar molts maldecaps a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, fins i tot, va moure la cadira de l’alcaldia de l’època. El ple municipal del 20 de novembre de 1966 va aprovar un Pla General que, tot just quatre dies després, permetria tirar endavant el Pla Parcial de la marina, promogut per Eurobrava SA, la qual passaria a denominar-se Ampuriabrava SA.

La Comissió Provincial d’Urbanisme va donar el llum verd definitiu el 26 de juny de 1967. El consell d’administració de la societat promotora tenia com a president a Antoni de Moxó i Güell, marquès de Sant Mori, amb Miquel Arpa Batlle i Fernando Vilallonga Rosell com a membres.