Falconera, de base militar a estar a les ordres de la natura

Durant quasi mig segle, la punta Falconera de Roses va acollir una base militar estratègica que el govern de Franco va instal·lar en aquest punt de la costa per a protegir la badia de Roses d’una possible incursió de vaixells procedents de teòrics enemics de l’època, entre els quals hi havia els països aliats que lluitaven contra el nazisme i el feixisme.

Coincidint amb els plans de fortificació del Pirineu, que va donar peu a la famosa Línia P., l’any 1944 es van posar en marxa les bateries de costa de la punta Falconera i la punta de la Poncella de Roses, aquesta darrera situada just sota el castell de la Trinitat. A l’altre costat de la Badia, les peces d’artilleria d’atac naval es van situar a la punta Milà, a tocar Montgó. En ambdós casos, aquesta presència d’efectius i instal·lacions militars va acabar convertint-se en un fre indiscutible a la desmesurada urbanització arran de litoral generada a partir del boom turístic dels seixanta i setanta. Aquest fet contrastat és ben visible, avui dia, en el fet que aquestes bateries de costa han perdut el seu vessant defensiu i han passat a ser espais d’alt valor ambiental dins dels respectius parcs naturals de Cap de Creus i el Montgrí. El mateix passa amb l’antiga bateria de costa del far de s’Arnella, al Port de la Selva i en tants altres indrets de la costa catalana que van viure aquesta etapa de frenesí militar.

El procés de recuperació de punta Falconera per a usos civils va començar l’any 1993. Va ser llavors quan l’exèrcit espanyol va abandonar la base militar i la Gerència d’Infraestructures i Equipament del Ministeri de Defensa va iniciar la tramitació per la reversió dels terrenys als seus antics propietaris, ja que les finques havien estat expropiades poc després de l’acabament de la Guerra Civil. Quan l’Exèrcit va marxar, es van desballestar els grans canons Vickers de 15,2 cm que cobrien els diferents flacs d’entrada de la badia de Roses des dels cinc búnquers de la bateria, un dels quals era el de comandament.

L’any 2006, l’Ajuntament va cloure el procés d’adquisició aquests terrenys. Des de llavors, s’han anat fent algunes actuacions de protecció i recuperació de l’espai, com ara el seu tancament perimetral per impedir el trànsit rodat, la creació d’una franja protectora contraincendis o la reforestació de l’espai amb la plantació de suro.

L’any 2009 es va iniciar l’enderroc d’algunes edificacions que, a causa de l’abandonament i les bretolades, estaven en molt mal estat. Des d’aleshores, tots els governs municipals han mostrat la seva predisposició a donar-li utilitat, ja que per la seva ubicació estratègica i l’alt valor del seu paisatge, constitueix un espai privilegiat per a donar a conèixer el parc natural de Cap de Creus. Aquest cop, l’Ajuntament de Roses ha aconseguit el finançament necessari, des dels fons europeus Next Generation, per a convertir la Punta Falconera en «porta d’entrada al Parc». El projecte està en fase de redacció, però les línies mestres i els objectius del projecte estan molt clares.

El segon tinent d’alcalde, Fèlix Llorens, Punta Falconera, explica la voluntat municipal de convertir Falconera «en la porta de descoberta del cap de Creus, un indret que ens ajudi a encaminar a la gent que arriba per primer cop al parc natural o que no hi ha estat gaire. Les persones que ja coneixen aquest territori, disposen de molts referents per a moure’s, però hem de pensar també amb els visitants que necessiten tenir orientació des de Roses i el que volem aconseguir és que Punta Falconera faci aquesta funció de rebedor i distribució en aquesta part del Parc».

La previsió és que la inversió dels Fons Next Generatiom permetin crear un circuit orientatiu, sobre la seva biodiversitat i patrimoni, una mena d’espai pedagògic amb un edifici de servei que s’ubicarà on ara hi ha les antigues dependències militars de superfície que es van conservar. «Des d’aquest punt es podrà orientar tant als visitants de Falconera com a la resta de persones que vulguin fer turisme de natura, rutes de senderisme o de bicicleta, amb tots els serveis que aquests temes requereixen», afegeix.

El consistori treballa des de fa temps en un pla d'accions que desenvolupa el projecte turístic i mediambiental.

Es preveu que sigui el punt de sortida i d'arribada per a senderistes, ciclistes i visitants de l'espai.

«Estem treballant des de fa temps en un pla d’accions, un estudi interpretatiu, en el qual sobresurten dos aspectes –relata Fèlix Llorens. Un d’ells és un circuit circular que permet descobrir el parc sortit i tornant des del mateix indret, una mica com passa als Aiguamolls amb el centre del Cortalet, que és el seu espai de referència. Aquest circuit té com a objectiu mostrar al visitant quin és el valor del cap de Creus en una zona que té molta riquesa ambiental i paisatgística. L’altre aspecte és el d’aquest edifici de serveis que serà el centre neuràlgic de tot plegat, amb usos molt variats i que poden partir de temes tan bàsics com un lloc per a poder inflar la roda de la bicicleta o omplir la cantimplora d’aigua, fins a aspectes més rellevants que el projecte que estem redactant acabarà de definir». El segon tinent d’alcalde considera que «després de tants anys, arriba l’hora que Falconera passi de ser una idea a una realitat».