Un estudi impulsat pel centre d'immersió Sotamar de Cadaqués ha avistat 63 taurons blaus –tintoreres- en les 54 sortides que van fer entre l'abril i el setembre del 2022 al canó submarí de cap de Creus. La majoria dels exemplars localitzats eren juvenils, d'entre 100 i 150 centímetres, però també van poder veure-hi recent nascuts. La troballa, que coincideix amb l'època de cria, els fa pensar que aquesta zona podria ser un espai idoni per al naixement d'exemplars d'aquesta espècie en perill crític d'extinció al Mediterrani. "Hi ha informacions d'investigadors francesos que apunten a la possibilitat que els diferents canons submarins del golf de Lleó siguin àrees de cria", explica el director tècnic de Sotamar, Jordi Riera.

En Jordi és un apassionat del mar i dels taurons. Des del 2017, a través de Sotamar, organitza viatges amb clients per fer immersions a diferents indrets del món quan acaba la temporada turística per anar a veure taurons. "Va arribar un moment que vaig pensar: estàs fent viatges per tot el món però mai t'has dedicat a mirar si aquí, a casa teva, al cap de Creus, n'hi ha", explica.

I va ser així com entre el 2018 i el 2019 va començar a fer sortides esporàdiques veure si en trobava. De mica en mica, hi va anar incorporant tècniques d'atracció i aplicant els coneixements que havia adquirit en els seus viatges i l'any 2020-2021 va començar a albirar els primers exemplars de tauró blau al canó de cap de Creus. Aquells dos primers anys, però, les sortides eren pràcticament testimonials (14 i 18, respectivament) i l'any passat va decidir prendre-s'ho "seriosament" i fer un estudi "ben fet". Per fer-ho, va contractar dues biòlogues i va començar a fer sortides regulars a la zona del canó, on ja havia vist els primers exemplars.

Els resultats van ser "molt bons". Entre els mesos d'abril i setembre van fer 54 sortides i utilitzant la tècnica de 'chumming' –aigua de mar amb vísceres de peix aixafades- que atrau els taurons des d'aigües profundes fins a la superfície. Durant aquest temps en van aconseguir veure 63, la majoria durant els mesos de juny i juliol.

Si es desgranen les dades obtingudes, van aconseguir albirar un màxim de deu taurons en una sortida i cinc fent snorkeling. El temps mitjà d'arribada dels exemplars amb aquesta tècnica d'atracció va ser de 159 minuts, el mínim de 35 minuts i el màxim de gairebé cinc hores.

Molts juvenils i nadons

Durant aquest temps, van veure exemplars de fins 2,5 metres i d'entre 35 i 40 centímetres. De fet, el més sorprenent dels resultats obtinguts és que, no només es constata la presència d'aquesta espècie pelàgica a la zona, sinó que és un punt on es poden trobar molts juvenils de talles entre els 100 i els 150 centímetres, i nadons. "Això és molt interessant perquè coincideix amb l'època de reproducció. Per tant, voldria dir que donen a llum aquí, que és una zona de naixement", remarca Riera.

Una tintotera observada durant les sortides de Sotamar Sotamar

Riera assegura que aquestes informacions són molt importants i "úniques". Sobretot, perquè pràcticament no hi ha estudis sobre aquesta espècie al Mediterrani. "Està considerada una espècie en perill crític d'extinció en aquest mar perquè, tot i que era molt abundant als tres oceans del món, la sobrepesca ha fet minvar la població arreu", explica. "Però aquí el sobreesforç pesquer al qual ha estat sotmès ha provocat una davallada en l'últim segle de l'ordre del 97%", afegeix. En aquest context, doncs, "el fet que haguem trobat una zona de creixement és realment important".

D'aquí la importància de donar continuïtat a l'estudi durant els propers 4 o 5 anys per tal de "confirmar" totes les dades obtingudes. "Les vam presentar a l'octubre a l'oceanogràfic de València en el marc del 4t Congrés Mundial de Taurons Shark International i va despertar molt d'interès", explica Jordi. Però per garantir-ne la continuïtat, els cal finançament. Fins ara, Sotamar ha assumit íntegrament les despeses, que no només inclouen la contractació de dues biòlogues, sinó també llargues sortides amb barca, el temps que s'hi dedica i els costos del menjar per atraure els taurons. "En cada sortida en poden arribar a utilitzar més de 30 kg de peix", explica.

Per fer front a aquestes despeses, en Jordi ha comptabilitzat algunes de les sortides amb la participació de clients particulars, en grups molt reduïts i amb perfils molt específics. "Afortunadament els bons resultats han despertat l'interès de les administracions i aquest any la Generalitat s'hi implicarà econòmicament", explica.

Marcatge de taurons per estudiar-ne la migració

També els ha posat en contacte amb l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Fundació Zoo de Barcelona per treballar sota el mateix paraigües. Això inclourà el marcatge de taurons en aquesta zona per poder seguir, via satèl·lit, el seu comportament. El projecte compta amb el suport de l'Associació Catalana per a una Pesca Responsable. "Sabem que estan aquí uns mesos però no sabem on van després. No sabem quina migració fan a la mediterrània", remarca. "En canvi, sí que se sap que a l'Atlàntic s'estan una època davant de les costes americanes i una altra al golf de Biscaia, Gran Bretanya i Irlanda", afegeix Riera. 

El director del Parc Natural del Cap de Creus, Pons Feliu, per la seva banda, destaca la importància de l'estudi perquè, alhora, es converteix en un exponent del valor que té el medi marí del cap de Creus. "És un medi sovint ignorat i desconegut però estudis com aquest ens hi aproximen i aporten informació molt valuosa", assegura.

Submarinistes observant una tintorera en una de les sortides de Sotamar Sotamar

En aquest sentit, diu que fins ara hi havia dades de molts grups animals com els cetacis, els rorquals i els ocells marins però dels taurons no hi havia informació. "Tot i que són molt temuts són espècies molt valuoses per a l'ecosistema i, a més, estan en regressió no només al Mediterrani sinó arreu del món", afegeix.

"Desmitificar" els taurons

Riera insisteix en la importància d'aquesta espècie pel Mediterrani i en què caldria "desmitificar-los". "Son depredadors, però no són més perillosos que molts altres animals. Si mirem les estadístiques d'accidents mortals produïts per taurons al cap de l'any, la mitjana se situa en uns 10 a nivell mundial. Són dades, per exemple, molt inferiors a les d'altres espècies com els gossos, que tenen de mitjana uns 25.000 accidents l'any", insisteix.

En aquest sentit, reitera que tot i que són depredadors, el seu principal aliment són els peixos petits: "Els banyistes no formen part de la seva dieta". I que n'hi ha prou amb "respectar un seguit de regles" quan es neda en una zona on hi ha tintoreres. Entre elles, respectar el seu espai.