«No soc una inversora, soc treballadora i crec en fer la feina el millor possible»

Durant vint-i-vuit anys, Mei Llorens ha cuinat a la platja de Ses Olives de Cadaqués, fent-se un nom i convertint-se en un referent del municipi. Després de més de vint anys, ha perdut el concurs per la licitació de l’espai. En aquesta entrevista, dona la seva opinió personal sobre l’assumpte desmarcant-se de qualsevol moviment social o polític.

Per primer cop, no ha guanyat la licitació de l’espai de la guingueta de la platja de Ses Oliveres.

Per descomptat el lloc no és nostre, pertany al poble i els polítics l’han de defensar de la millor manera. Però també penso que la feina que hi ha feta hauria de tenir un pes. És veritat que en moltes licitacions d’aquest tipus s’han quadruplicat els pressupostos, i és clar que s’havia de pujar. De fet, jo l’he augmentat quasi el doble i òbviament les administracions se n’han de beneficiar, però no penso que s’hagi d’especular. Si els ajuntaments volen guanyar més, podrien posar una sortida una mica més alta, però establint un sostre, un límit de diners. D’aquesta manera pensi que s’equipararia més la part econòmica amb el projecte. I persones joves amb els seus projectes podrien tenir possibilitats.

Els usuaris d'embarcacions de Cadaqués signen un manifest perquè no s'instal·lin més camps de boies

El concurs encara no està tancat. Té alguna opció?

Sabem quins tipus de concursos es fan a Catalunya i penso que aquest és dolent, perquè ajuda a l’especulació i no a persones emprenedores que tenen un projecte. Si és legal o no ho és no ho sé, perquè no sé de lleis. Però sí que sabem que no és l’únic Ajuntament que ho fa així, n’hi ha més que opten per models semblants. Si jo ara ho impugnés, i si finalment pogués tornar, jo ja no tinc els meus treballadors, perquè els he ajudat a buscar feina. Jo ara mateix un xiringuito com el que tenia és difícil de tornar-lo a arrencar. Tornar a trobar bona gent i persones que has cuidat i que són competents és molt difícil i més en l’hostaleria de temporada. A mi m’han arruïnat en aquest aspecte, el projecte estava fet i l’he lluitat amb feina i també amb diners, encara que es pugui pensar que no he posat prou. Però si entra en el concurs, accepta les regles del joc.Sí, però quin remei tens? Les normes les posen uns tècnics que potser no coneixen la conjuntura de Cadaqués. Són els nostres polítics que han de defensar si volen una cosa o altra. Aquí crec que és importat que totes les poblacions es plantegin cap on volen anar i quin model volen.

Blanes enderroca l’antic restaurant dels Pins per posar-hi una guingueta d’esports nàutics

Per què creu que han augmentat tant el pressupost?

És veritat que durant la pandèmia quan vam haver de tancar va ser dur, però vam ser els que vam poder treballar primer. I va afectar més a altra gent del sector i això ha estimulat que hi hagi més inversió. La vida «xiringuitera» és molt dura. Jo suposi que els restaurants també és complicat, però en el nostre cas has de muntar, desmuntar, pintar cada any un restaurant, el volum de despeses i molta gent pensa que perquè estàs a primera línia, i és cert que és molt bon lloc, però hi vaig anar de retruc, i si cada vegada he anat guanyant la licitació és perquè ho he fet bé.

Calonge i Platja d'Aro estrenen platja per a gossos

Com va arribar a Ses Oliveres?

Nosaltres som un negoci familiar de quarta generació. Els meus avis van posar una parada de xurros que els meus pares van continuar. Molta gent deia que els xurros eren molt bons i que teníem una fórmula secreta, que la meva mare encara guarda. De petita jo també hi havia treballat i recordi que alguna vegada el meu pare m’havia volgut renyar i jo havia saltat el taulell per evitar-ho. Primer estaven a les grades i d’allà ens van traslladar al Passeig Marítim. Quan tenia dinou anys, el meu pare va morir i la meva mare em va preguntar si volia que ho portéssim juntes i així va ser. El 95 ens van dir que havíem de marxar d’allà i ens van oferir l’opció d’anar a Ses Oliveres. Allà li vaig dir a la meva mare que ens havíem de reinventar, que allà xurros no en podíem fer i ens vam posar a cuinar. I aquest canvi el vam haver de fer amb dos mesos, però em van donar una possibilitat. Me’n recordi que cada àpat que feia era com si anés a una batalla. El meu cor ha aguantat coses que jo creia que no podria aguantar, jo els deia, ho hem fet amb el cor, espero que estigueu molt contents, perquè ho hem fet amb el cor. I hem seguit amb aquesta filosofia i hi hem anat posant experiència. Formant-nos anant a restaurants a treballar, buscant gent que m’assessorés i hem arribat fins aquí.

Polèmica a Cadaqués per la concessió de les guinguetes de platja per aquest estiu

S’havia plantejat tenir un restaurant?

Sí, que m’ho havia plantejat, i potser m’ho hauré de repensar, però jo ja tenia un negoci que funcionava que ens l’estimàvem. No soc una inversora, soc una persona que treballa i jo estic a la cuina i crec en la feina com l’he après. He sentit molta necessitat de fer-ho bé intentar fer les coses el millor possible.

Subscriu-te per seguir llegint