L’abandó engoleix la plaça de braus de Figueres

Els arbres, les males herbes, les deixalles i els gavians s’han fet amos d’aquest espai històric de la ciutat, que el 3 de maig passat arribava als 130 anys d’història a l’espera d’un projecte que el recuperi reconvertit en un amfiteatre grec per a espectacle

Vídeo | L'abandó engoleix la plaça de braus de Figueres

Cristina Vilà

Cristina Vilà

Una placa de marbre sobre l’accés principal no deixa ombra al dubte. Resa: «Plaza de toros», i, a sota, la data de la seva inauguració, el 3 de maig de 1894. Fa just cent trenta anys. Tot i que la façana es manté dempeus i amb prou bona presència, s’intueix, des de fora, la degradació de l’interior. Des de l’obertura de les taquilles, s’albira brossa acumulada d’anys i molta vegetació. També en el passadís que recorre per dins la façana. Travessant el llindar de la porta, el panorama no millora. L’entrada està barrada per arbres imponents que s’han fet lloc, arrelant a la sorra i creixent sense aturador malmetent les estructures de formigó. Cal accedir per un extrem. Entrem en el que va ser, un dia, la impremta i el bar. Tot a dins està podrit. La fusta de les grades, la barra on se servien refrescos. La plaça, que defensen amb furor un grup nodrit de gavians, mostra una imatge selvàtica fruit d’un manteniment mínim. L’actual Ajuntament de Figueres, que n’és el propietari des de l’any 1989, té la voluntat de donar-li una nova vida reconvertint-la en un amfiteatre grec, opció que també vol seguir Olot -aquesta plaça sí que està reformada- convertint-la en «un equipament modern, polivalent i obert». El repte a Figueres és trobar el finançament extern, sigui a Europa o d’altres administracions.

La vegetació s'ha anat menjant tots els elements identificatius de la plaça de braus.

La vegetació s'ha anat menjant tots els elements identificatius de la plaça de braus. / Eduard Martí

L’alcalde Jordi Masquef ja va presentar fa quatre anys aquesta sortida per a la plaça de braus, que ara té més sentit que mai en vincular-la amb la reforma que s’ha fet a l’antic camp del Far i les actuacions al passeig del Cementiri. Ell no amaga l’abandó que des de fa dècades viu la plaça, però admet que «quan inverteixes en un lloc, sols fer curt en un altre». Malgrat això i «sent prudent», defensa que el projecte que proposen «és l’opció més bona, perquè no suposa una inversió milionària i ens permet, arquitectònicament, mantenir tota la façana del carrer del Far, que està protegida». Tot i això, assegura, la façana requereix «una actuació preventiva». «Voldríem conservar el perímetre de la plaça, en les parts protegides, a l’estil d’amfiteatre grec amb grades de formigó i amb un escenari central a 360 graus per dedicar-lo a espectacles lúdics i culturals», descriu. Això suposaria tirar bona part de les grades que, de fet, són de fusta i estan molt degradades pel pas del temps. Paral·lelament, «ens permetria recuperar aquesta part de la ciutat, un sector que està bastant degradat a conseqüència de la ferida que suposa la via del tren».

Captura Una corrida de toros a la plaça de braus de Figueres, l'any 1966, amb les grades plenes a vessar. /

Captura Una corrida de toros a la plaça de braus de Figueres, l'any 1966, amb les grades plenes a vessar. / / FONS PABLO GARCÍA CORTÉS. PABLITO. INSPAI. DIPUTACIÓ DE GIRONA

L’alcalde afirma, però, que tot això «no serà de manera imminent i haurà de fer-se amb ajudes d’altres administracions i lligant-ho a la transformació d’aquesta zona de la ciutat». Ell creu que la inversió que requereix el projecte podria oscil·lar entre un i un milió i mig d’euros, una xifra realment molt més baixa i assumible que no el projecte que el 2008-2010, durant el mandat de Santi Vila i signat per l’arquitecte Moisès Gallego, es va anunciar: un complex esportiu i termal. «Era un bon projecte, però tot i conservar el llenguatge de la façana, l’espai desapareixia completament, era la utilització d’un solar amb un tros de façana», reflexiona l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Figueres, Joan Falgueras.

Projecte de reconversió que proposa l'actual equip de govern de Figueres preservant la part de la façana que està protegida.

Projecte de reconversió que proposa l'actual equip de govern de Figueres preservant la part de la façana que està protegida. / AJUNTAMENT DE FIGUERES

Una inversió més assumible

La problemàtica que viu Figueres amb la reconversió de la plaça de braus, no és un cas estrany. Si es fa una radiografia àmplia arreu de l’Estat, es constata que molts d’aquests equipaments es mantenen plenament actius «sent un lloc social molt apreciat» malgrat els vaivens econòmics i de públic que pateix el sector de la tauromàquia. Però el dilema s’obre «en els territoris on s’ha amortitzat l’ús no només perquè la plaça era un equipament massa vell o constructivament obsolet, sinó perquè l’ús ha mort». Cosa ben diferent passa amb altres tipus d’edificis als quals també els ha atrapat l’obsolescència com ara convents o quarters. Com explica l’arquitecte municipal, Joan Falgueras, «aquests tenen la part d’edifici singular molt localitzada, sent la resta construccions molt normals, i així admeten molts usos transformant-se en instituts, centres d’arts o universitats».  El cas de les places de braus, la reutilització és més complicada, «ja que no són edificis tan modulars o regulars, sinó que tenen una forma molt singular». A Olot, que vol tirar endavant un model de reconversió similar a la que ara defensa Figueres, després de la prohibició de les corrides, van apostar per mantenir-la en el centre de la ciutat. És, de fet, la plaça més antiga de Catalunya. Construïda l’any 1859 per iniciativa d’Esteve Paluzie i per mitjà d’accions, l’any 1890 els accionistes ja van traspassar la plaça a l’Ajuntament d’Olot que, fins i tot, la té en el catàleg d’equipaments susceptibles de ser llogats per fer-hi activitats. Disposa d’un aforament d’uns 1.800 espectadors.

Les grades de fusta on el públic s'asseïa estan totalment podrides.

Les grades de fusta on el públic s'asseïa estan totalment podrides. / Eduard Martí

Malgrat que a Catalunya l’abolició de les curses de braus no es va fer efectiva fins a l’any 2012, des del 1989, a la plaça de Figueres es van deixar de fer corrides. Va ser el mateix any que l’Ajuntament, amb Marià Lorca com a alcalde, la va comprar, a terminis, aprofitant una oferta feta pel seu propietari, Màrius Gelart, i tenint en compte que els edificis annexos eren ja de titularitat municipal. La compra, però, es va efectuar sense saber, aleshores, molt bé què fer amb la plaça. No hi havia cap projecte, tot i que durant un temps va acollir concerts de música durant les Fires i algun espectacle. També va esdevenir magatzem de la brigada. Els primers temps, fins i tot, els socis de la Penya Taurina de Figueres, aleshores presidida per l’avi de l’actual alcalde, Pere Masquef, conservaven l’esperança que s’hi tornarien a programar toros, cosa que no va passar mai més. Des d’aleshores i fins avui han passat trenta-cinc anys.

"La plaça de Braus explica la ciutat sorgida a finals de segle XIX, mentre que arquitectònicament és un exemple de la utilització de l’obra de fàbrica per formar les estructures, com les voltes que aguanten les grades i aquestes mateixes, i la formalització de les façanes amb un llenguatge neoàrab que s’empara de tots els exotismes que venen del passat islàmic"

Joan Falgueras

— Arquitecte

Bé Cultural d’Interès Local

La plaça de braus de Figueres està catalogada com un equipament inclòs dins l’inventari de patrimoni com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), un bé carregat d’una memòria que caldria preservar, com defensen alguns historiadors. Joan Falgueras recorda que el patrimoni sempre «té un valor històric, arquitectònic així com urbanístic i paisatgístic». Respecte a l’històric, aquesta plaça de braus «explica la ciutat sorgida a finals de segle XIX, mentre que arquitectònicament és un exemple de la utilització de l’obra de fàbrica per formar les estructures, com les voltes que aguanten les grades i aquestes mateixes, i la formalització de les façanes amb un llenguatge neoàrab que s’empara de tots els exotismes que venen del passat islàmic».

Sigui quin sigui el projecte que finalment permeti la recuperació d’aquest equipament per posar-lo a l’abast de la ciutadania, l’arquitecte municipal recorda que hi ha mercats o palaus firals que també tenen aquesta forma circular. Es tracta «d’usos que puguin, precisament, utilitzar aquest caràcter d’espai unitari, espai obert, d’ús ocasional, i que es posen en el contenidor sense amagar que, potser, vol dir refer el contenidor, però un cop refet pot continuar expressant els seus valors i fent un servei». Joan Falgueras també rememora la reconversió de centres penitenciaris: «Alguns s’han convertit en equipaments administratius, altres s’han enderrocat i provocat una transformació immobiliària i altres encara estan vacants».