L’única botiga de Peralada abaixa la persiana després de 100 anys: “Estem de dol, és molt trist tancar les portes”

La Botigueta de Peralada, l’únic establiment de queviures del poble, regentat per Gonçal Alaminos, que representa la quarta generació del negoci, ha tancat definitivament les portes aquest dissabte passat, posant fi a cent anys d’història. Amb un sentiment agredolç, Alaminos recorda amb emocions contradictòries tots aquests anys al capdavant de la botiga, situada al carrer Hospital, número 21, que finalment no ha pogut resistir la competència de les grans superfícies: "L’any passat va obrir un supermercat al poble i això ens ha acabat d’enfonsar", sentencia Alaminos. Fa trenta anys que va decidir assumir les regnes del negoci, una experiència que li ha aportat molts moments positius, però que ara ja no pot continuar: "Tancar un negoci és trist, però és un pas necessari. He d’abandonar perquè ja no és viable". Amb cinquanta-sis anys, es planteja una nova etapa amb incertesa, però sempre amb l’esperança que vindrà un futur millor.

A Peralada, "diferents establiments han anat sucumbint en els darrers anys a la situació actual". La pujada de preus dels lloguers, la manca de relleu generacional o l’arribada del comerç electrònic i les grans superfícies és una realitat que posa en perill la continuïtat del petit comerç. "Nosaltres érem la botiga del descuit, on es podia trobar de tot, però ara el supermercat que va obrir al poble l’any passat s’ha convertit en la botiga del descuit, perquè encara la gent va a fer la compra gran a Figueres". La situació s’ha tornat insostenible per a en Gonçal, per qui esperar un hivern més amb la botiga oberta, "era ja quelcom inviable".

En Gonçal ha gaudit d’uns anys molt bons: "M’agradava la feina de portar el negoci familiar, fer-ho al meu ritme. Quan la meva sogra es va jubilar, jo m’havia quedat a l’atur i vaig provar, i fins aquí he pogut arribar". Reconeix que el canvi social ha estat significatiu i molts pobles que tenien botigues no han pogut mantenir la continuïtat a causa de les grans superfícies. També lamenten que el negoci comencés a fallar quan van posar una pilona al carrer i molta gent de fora acostumada a entrar a la botiga i carregar el cotxe va deixar d’anar-hi. Igualment, consideren que des dels ajuntaments seria important donar suport al comerç local, per mantenir-lo viu malgrat les dificultats.

Dies abans de tancar, el poble va transmetre les gràcies per tants anys de dedicació a en Gonçal. Ell, mentre entraven els darrers clients a la botiga i les prestatgeries es buidaven lentament, rememorava les funcions que tenen els petits establiments de poble i el seu paper destacat durant la pandèmia.

"Vam treballar molt, portàvem la compra a les cases de la gent. Les botigues de poble també són un lloc de trobada, i això és el que la gent ja no trobarà. Hi havia un senyor que venia cada dia, i un bon dia va deixar de venir; això em va posar en alerta. A les grans ciutats, apareixen persones mortes soles a casa i ningú les troba a faltar. A la botiga, xerraves com a botiguer i, alhora, feies de psicòleg. En trenta anys sempre hi ha hagut èpoques dolentes i bones; mesos més favorables, com l’estiu, i altres més difícils, com el novembre o el gener. He vist molta gent gran que ha anat morint, i el jovent no ve; això s’ha encallat, i ara el supermercat ha estat el detonant", conclou.

Via: Empordà