La tramuntana va desapareixent de l’Empordà?
El vent de nord característic de l’Empordà, un any més ha mostrat aquest 2024 que manté la tendència a la baixa. Bufa menys dies i durant menys jornades seguides. Un estudi de l’Escala i l’Estartit en registra i constata els canvis.

Un dia de tramuntana el passat mes de gener, a l’Escala. / Basili Gironès

La tramuntana, el vent del nord característic de l’Empordà, està veient alterada la seva presència des de fa anys. Bufa menys dies l’any, i durant menys dies seguits. La tendència el 2024 s’ha mantingut a la baixa amb molts mesos en què ha bufat entre quatre i dos dies. Si no hagués estat pels onze dies que van bufar sobtadament el desembre s’hauria batut un rècord des del 2006.
L’observador del Servei Meteorològic de Catalunya i climatòleg Sergi Corral fa un estudi en el qual recull les dades des del 2006 des de l’observatori de l’Escala i des de 1996 amb les dades de l’observador Josep Pascual de l’Estartit.
Durant el 2023 es va batre un rècord de dos mesos seguits sense que bufés la tramuntana. I aquest 2024 es constata la tendència a la baixa. Sense el mes de desembre hauria bufat 39 dies, i n’ha acabat bufant 60. «Durant tot l’any la tendència va ser molt baixa, i aquest mes ha maquillat l’estadística», constata el climatòleg.
Què és l’habitual en tramuntana? Doncs que «des de finals de tardor, durant l’hivern i mitja primavera, doni els màxims; i ara en mesos que haurien de despuntar els mínims són molts mínims».
Per recollir les dades d’aquestes dues estacions meteorològiques es mesura la tramuntana que bufa a més 50 quilòmetres per hora i durant més de tres hores per no confondre’s amb altres fenòmens.
La reducció de dies està al voltant de la meitat. La mitjana fins a l’any 2000 estaria al voltant dels 115 dies, i a partir d’aquest any fins al 2020, d’uns 50; el 2023 va baixar fins als 41. El 2024 tant a l’Escala com a l’Estartit «hi ha una lleugera remuntada respecte al trienni 2021-2023, però els valors segueixen avall, menys de 60 dies a l’Escala i menys de 70 dies l’Estartit».
Descens en una dècada
De 2014 a 2024 els observatoris registren un descens. Si es tenen en compte les estacions, «la tendència baixa o nul·la a l’hivern i primavera, encara que més marcada a l’Escala que a l’Estartit». A l’estiu i tardor és molt baixa a tots els observatoris. Gener, febrer i març en tenen entre deu i onze dies, novembre i desembre, nou i deu, i els mesos de juny, juliol, agost i setembre entre sis i set dies. Gener, quatre; febrer, sis; març, quatre; abril, deu, i la resta, de maig fins a agost, dos dies.

Gràfica dels dies de vent a l'Escala. / Sergi Corral
Així, a l’abril (deu dies a l’Escala/onze dies l’Estartit) i desembre (onze/dotze dies) han estat els dos mesos més atramuntanats amb màximes el 23 de desembre de 115 km/h a l’Escala (Montgó) i 121km/h a l’Estartit. També comencen a tenir dades sobre les ràfegues. Amb dades de l’Estartit a partir del 2015 coincidint amb la baixada de tramuntana també baixa el pic. «Abans era normal que fos a 140 km/h, i des del 2015 no se superen els 130».

Gràfica sobre les ràfegues de vent registrades a l'estació de l'Estartit. / Sergi Corral/Josep Pascual
I el motiu de tot plegat l’atribueix a un canvi en el patró de circulació atmosfèrica. En episodis de tramuntana teníem entrades d’aire fred del nord que baixaven cap al sud propiciat per un anticicló situat a la zona Cantàbrica i Atlàntica. S’hi sumen unes zones de baixes pressions a la zona del golf de Lleó, a sotavent dels Alps amb gradients (en fluids és la variació de temperatura dins d’un fluid, com ara aigua o aire). Aquí es produeix una diferència de pressió entre els dos que impulsava cap a baix el vent. I, «què ha passat?» explica Corral, que les zones de baixes pressions del golf de Lleó no han desaparegut, però han baixat moltíssim i, per tant, «ha desaparegut el motor de la tramuntana». I, a més, ha estat substituït per mesos d’anticicló molt persistent per sobre l’àrea peninsular a prop nostre. «Subtropicals, entrades d’aire de nord d’Àfrica, sobretot a la primavera estiu, que són tot el contrari d’entrades d’aire fred».
Anys més càlids
Els darrers anys han estat els més càlids. La mitjana puja «clarament», constata Corral. I les dades revelen que els darrers anys han estat els més càlids de la història climàtica, el pic el 2022, que coincideix amb menys tramuntana, el tercer més càlid el 2024, amb un grau per sobre.

Gràfica de temperatura a l'Escala. / Sergi Corral
Gairebé 30 anys de dades
Per començar a realitzar estudis seriosos, el climatòleg creu que es necessiten 30 anys. Per això, les dades recollides de l’Estartit, amb 29 anys de dades, s’apropen a aquest llindar, i amb les de l’Escala, encara es necessiten deu anys. Mentrestant, però, creu que continuarà mantenint-se la tendència de menys dies i amb menys intensitat.I el temps dirà si va desapareixent aquest característic vent de l’Empordà.
Subscriu-te per seguir llegint
- Ni als 30 ni als 50: aquest és el moment més infeliç de la vida, segons experts
- Ca l'Avi o el somni fet realitat de tres joves d'obrir el seu propi restaurant
- Cheka: «Costa un temps acceptar que t’has quedat per sempre sense silenci»
- Gairebé 200 sol·licitants d'asil passen pel campament del parc Central
- Rebenten dues furgonetes al golf de Caldes i desapareixen prop de 3.800 euros i aparells electrònics de gran valor
- El problema de la Rosalía
- Com una petita empresa elèctrica local està transformant, des de Banyoles, la manera com s’entén i es comparteix l’energia
- Desvien trànsit cap a la Garrotxa per evitar el coll d’embut dels diumenges a Ripoll
