Espolla opta per deixar enterrades les canonades d'amiant tot i els riscos ambientals

Almenys un 30% de les canonades de Catalunya són de fibrociment. És a dir, contenen amiant. Davant d’aquesta situació i incentivats per les subvencions que va oferir l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per reparar xarxes d’aigua i reduir la presència de fuites, centenars de municipis estan licitant contractes per substituir aquestes antigues canonades d’asbest, en molts casos deteriorades, i instal·lar nous conductes d’aigua més moderns i eficients.

Tanmateix, quan es fan aquests treballs, no sempre se segueix el procediment adequat: en alguns casos, els ajuntaments no ordenen la retirada i gestió de les antigues canonades de fibrociment. I què se’n fa aleshores? Es deixen enterrades al subsol sense cap tractament ni control posterior. Fonts de l’Agència de Residus de Catalunya, que forma part del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, consultades per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, admeten que això pot passar de manera puntual.

A Espolla, la licitació per renovar les canonades explicita que les de amiant no s'eliminaran

Precisen que aquesta qüestió s’analitza projecte a projecte, de forma individual. En cas que la canonada de fibrociment no es manipuli, està previst que el document tècnic contempli la possibilitat de deixar-la in situ, sostenen fonts de l’agència. En canvi, si la canonada es manipula per fer la reparació o renovació, cal retirar el fibrociment amb empreses autoritzades (inscrites al registre corresponent) i traslladar-lo a l’únic dipòsit especialitzat en aquest tipus de residus, a Castellolí (Anoia).

Així, tot i la quantitat de subvencions habilitades per la Generalitat que –de fet, encara que no sigui el seu objectiu principal– financen la retirada de l’amiant subterrani, algunes empreses i localitats opten per deixar les canonades sota terra i generen una mena d’abocadors tòxics il·legals al seu propi subsol.

El cas d'Espolla

Un dels casos més flagrants és el de la localitat d'Espolla. A la licitació pública per a la substitució de canonades d’amiant hi consta la col·locació de noves conduccions. No obstant això, s’explicita que les antigues canonades d’amiant no s’eliminaran. Segons ha pogut comprovar El Periódico a partir dels plecs administratius i diversos documents tècnics, es repeteix el mateix patró en localitats com Campins (Vallès Oriental) i altres petits municipis, on els responsables tècnics han optat per la solució més barata, però també més arriscada, segons alerten els experts en gestió de residus. Tona (Osona), la Ràpita (Montsià) i Térmens (la Noguera) són altres exemples de pobles que no inclouen en la documentació el tractament i trasllat del fibrociment.

Però fonts coneixedores d’aquest tipus d’actuacions confirmen que això passa en molts altres casos, ja que, com confirma l’ARC, la decisió sovint es pren específicament en cada procés. La pràctica sovint es justifica per la manca de recursos econòmics. Segons professionals del sector, retirar legalment 50 metres lineals de canonades amb amiant pot costar entre 2.500 i 3.000 euros, la qual cosa inclou una jornada de treball especialitzada i el transport a l’abocador controlat de Can Palà.

Darrere la decisió d'enterrar-les sota terra hi ha un motiu econòmic: retirar legalment 50 metres de canonada pot costar 3.000 euros

“Costarà el triple treure’l quan ja estigui degradat, calgui reobrir carrers i tractar terres contaminades”, alerta un tècnic consultat. “Deixar amiant enterrat sense encapsular ni seguiment equival a crear un abocador il·legal no declarat”.

Hi ha ajuntaments que sí que apliquen correctament el protocol. És el cas del Prat de Llobregat, Montornès del Vallès o Vilanova de Segrià. En aquests casos, la quantitat de diners pressupostada per a les actuacions augmenta.

Tasca pendent

L’amiant és un material prohibit des del 2002 per la seva alta toxicitat. La seva degradació allibera fibres microscòpiques que poden dispersar-se fàcilment per l’aire i, si s’inhalen, provocar malalties greus com l’asbestosi, el càncer de pulmó o el mesotelioma. Els seus efectes en barrejar-se amb l’aigua i ser ingerits no estan clars. “Les conseqüències d’aquest material per a l’aparell digestiu no s’han demostrat de manera contundent”, comenta el doctor Josep Tarrés, especialitzat en els riscos de l’amiant per a la salut. “Però sí que és una evidència que les fibres poden afectar els treballadors que treballen en la reparació de fuites d’aigua”, avisa.

De fet, la major part de les adjudicacions analitzades recullen el mal estat de les canonades de fibrociment. “Els trams de canonades de fibrociment són els que menys eficiència presenten i on es detecten més fuites”, resa un dels projectes tècnics. Afirmacions similars es repeteixen en desenes de localitats de Catalunya.

La llei contra l’amiant serà exigent amb els processos de retirada per evitar males pràctiques com la de deixar el fibrociment sota els carrers

La Unió Europea obliga a retirar l’amiant de manera completa abans del 2028 en edificis públics i de cara al 2032 en propietats privades. Per donar compliment a aquesta normativa, Catalunya va posar en marxa el Pla per a l’Erradicació de l’Amiant, centrat inicialment en la retirada de cobertes, teulades i baixants. Les canonades subterrànies, al pla, es mencionen però no se’ls dona prioritat ni s’hi estableix cap pla per substituir-les. De fet, el mateix Govern va sostenir fa unes setmanes que només estava previst canviar-les en cas de deteriorament.

Tot i això, la llei contra l’amiant que està previst que entri en vigor en els pròxims mesos serà exigent amb els processos de retirada per evitar males pràctiques com la de deixar el fibrociment sota els carrers. Aquest material pot romandre actiu durant dècades sota terra i, un cop degradat, la seva extracció resulta molt més costosa i complicada, reiteren fonts tècniques a El Periódico. Diversos col·lectius ambientals adverteixen que la inacció actual es traduirà en una factura molt més cara i perillosa per a les generacions futures.

Subscriu-te per seguir llegint