Pesca i economia
Peix de cap de Creus, de la barca al plat
Els ports de Roses, Llançà, el Port de la Selva i Cadaqués s’han unit com a Organització de Productors Pesquers (OPP) de Cap de Creus per millorar la comercialització de la pesca. Esperen fer arribar les 156 espècies que es capturen amb arts menors i arrossegament, al mercat, sota la marca conjunta del cap de Creus.

Antoni Abad a l’esquerra, i Pere Gotanegra amb la canana que esperen treure al mercat. / Pescadors de Roses

Els ports de Roses, Llançà, el Port de la Selva i Cadaqués s’han unit com a Organització de Productors Pesquers (OPP-96) del Cap de Creus per fer arribar les captures a la llotja i al mercat com a peix de cap de Creus. Conjuntament ofereixen 156 espècies pescades amb arts menors i pesca d’arrossegament en un territori d’alt valor ecològic.
Escamarlà, sèpia, rap, la gamba rosada, lluç, canana, maires o sard. Són algunes de les moltes espècies que els pescadors dels quatre ports de l’Alt Empordà capturen en aquestes aigües des de fa segles.
El president de l’OPP, Antoni Abad, constata que fins ara només s’han preocupat de pescar-les i de protegir tan les captures com el mar on habiten. A partir d’ara un nou objectiu serà vendre-les com a peix de cap de Creus, revaloritzar les espècies menys conegudes. Mostrar al consumidor el valor de com es pesquen, del territori on es troben i de com es protegeix aquest hàbitat. «Comprar peix de cap de Creus, pescat avui, subhastat a la llotja i que pots sopar avui». Això és el que esperen els pescadors dels ports, remarca Antoni Abad.
Entre els quarts ports explica que són una seixantena d’embarcacions de pesca, la meitat d’arts menors i la resta d’arrossegament.
Port de la Selva i Cadaqués són majoritàriament d’arts menors, més petites, que pesquen de manera molt selectiva, i Llançà i Roses tenen flota d’arrossegament amb altres tipus de captures com la gamba, l’escamarlà, el surell, la canana o la maire. Per Abad, això és un dels elements que els fa atractius, que cada port té un tipus de pesca i, per tant, un peix diferent i l’agrupació permet oferir una àmplia varietat, de gran qualitat i de proximitat.
Abad constata per exemple que els ports petits tenen «uns peixos i unes arts menors d’altíssima qualitat, sobretot peixos de roca, que aporten un plus a les nostres llotges, o tenim la qualitat de la maire pescada al port de Llançà, o de bonito, o el sard». «Cada port aportarà la seva peculiaritat, i el conjunt és molt de producte, de qualitat i diferent», apunta. Això creuen que els servirà per oferir subhastes molt atractives. I com que es pot comprar en línia, poden atraure compradors d’arreu que entraran a la subhasta per trobar un peix de gran qualitat amb la marca de cap de Creus, en comptes que cada port tingui les marques pròpies com l’escamarlà de Llançà.
I l’objectiu encara va més enllà. «Fins ara ens hem preocupat de treballar com burrus, i no ens hem preocupat de dir, estem aquí», diu el president de l’OPP. Ara volen donar un gir a això i de la mà d’altres sectors comercialitzar aquest peix. «Perquè igual que es coneix el salmó de Noruega es pugui conèixer la marca cap de Creus».
Dels peixaters al consumidor
La idea és que així arribi a peixaters, a restauradors i també al petit consumidor. Oferiran el peix acabat de pescar i també treballaran altres tipus de producte. De moment han començat a fer proves.
Pescadors de Roses, l’empresa amb participació de la Confraria de Pescadors de Roses i Peixos Gotanegra, promou i comercialitza les captures de peix i marisc de la Costa Brava des de fa anys. Té productes al mercat molt reconeguts com el fumet de peix i exporta arreu del món aquest patrimoni. Ara està portant a terme una prova amb la canana.
És un cefalòpde que es confon amb el calamar. I que es pesca al cap de Creus. Però presenta diferències en l’anatomia i la textura. Se’l destaca per la carn ferma i el gust intens. És una alternativa econòmica al calamar. I és el primer producte que podria sortir al mercat etiquetat com a producte de cap de Creus.
Revaloritzar la canana
El director gerent de Pescadors de Roses, Pere Gotanegra, explica que «la canana no està molt valorada» i la idea és revaloritzar-la com es fa des de Pescadors de Roses amb altres productes. El que estan fent en aquests moment és «netejar-la, la congelem, l’ensobrem i deixar-la a punt per fregir, o per fer guisat, i un producte ultracongelat». S’espera vendre en paquets de dos-cents grans. La idea és introduir-la al mercat.
Pescadors de Roses comercialitza actualment diversos productes. En aquest cas es faria de la mateixa manera, però etiquetat amb l’OPP Cap de Creus.
La gerent de la planta Gemma Gotanegra explica que es va presentar al Fòrum Gastronòmic de Girona i va tenir molt bona acceptació. La gerent de Pescadors de Roses afegeix que també s’han fet arribar mostres a diversos restaurants «perquè ens donin el seu feed back, perquè que ve de fora n’hi ha molta, i el preu de la d’aquí és una mica més elevat, però val la pena pagar una mica més». De cara al petit consumidor es podrà comprar al detall online, a les peixateries i es treballarà perquè també estigui als supermercats on ja hi ha productes de Pescadors de Roses.
Durant el Forum Gastronòmic el xef i propietari del restaurant Els Pescadors de Llançà, Lluís Fernández, acompanyat per Jordi Fulcarà, patró major de la Confraria de Llançà i president del GALP Costa Brava, va preparar una bullabessa de llagosta del cap de Creus, l’escudella de mar.
Fernández va explicar que és molt apreciada gastronòmicament per la seva carn ferma, fibrosa, gustosa i molt permeable a l’hora de cuinar. La salinitat del mar, els fons rocosos i les tramuntanades i corrents tan característiques del cap de Creus li donen unes peculiaritats.
El cientific marí al restaurant Estimar i responsable de GastroBio, Arnau Subías, va fer una breu presentació del seu projecte professional vinculat als restaurants de Rafa Zafra i a l’empresa Pescadors de Roses que busca educar el consumidor perquè conegui bé les espècies que es pesquen al nostre mar i pugui triar amb més criteri a l’hora de comprar.
Les OPP són estructures que estan reconegudes en el marc europeu de la Política pesquera comuna i l’Organtizació Comuna dels Mercats (OCM). Això els permet poder rebre fons europeus o participar en programes. I a través de la gestió col·lectiva de les activitats engegar iniciatives per millorar la situació el sector, alhora que s’ofereix un producte d’alta qualitat pescat de forma sostenible. L’OPP de Cap de Creus cobreix una producció mitjana d’1.055.446 quilos i agrupa 150 socis i armadors dels quatre ports. Genera una recaptació mitjana en venda de 9.401.190 euros.
Per Antoni Abad, no només es compra peix, sinó un patrimoni de casa nostra.
Subscriu-te per seguir llegint
- Urdangarin: «La meva mare i els meus fills saben que és impossible que jo tingués voluntat de delinquir»
- El restaurant Bescuit de Girona abaixa la persiana després de més de trenta anys
- Can Selvatà de Cornellà del Terri, el millor restaurant de cuina popular catalana
- Cinc arrestats i set investigats en operatius Kanpai a Olot i Girona
- Mor la conductora d’un cotxe en un xoc frontal amb una furgoneta a l’N-II a Biure
- La dona centenària de Riells i Viabrea que ha 'ressuscitat' la ratafia de la seva àvia
- Una emergència mèdica en un vehicle obliga a tallar la ronda Ferran Puig i provoca llargues cues a Girona
- L'advertiment de Niño Becerra sobre la compra diària que preocupa milions de famílies