Una vida entre nines d’arreu del món: una veïna de Roses obre casa seva amb més de 1.500 històries de col·lecció

Hi ha espais que conserven històries silencioses i objectes carregats de memòria. Una casa familiar de Roses amaga un univers insòlit i fascinant a les golfes: més de 1.500 nines de tot el món. Són de tota mena: antigues de porcellana, modernes de plàstic, vestides amb roba tradicional o cosida a mà, fins i tot algunes fetes de cartó o pedra, heretades de generacions passades conformen un petit museu íntim i peculiar. La propietària d’aquesta col·lecció, Àngels Gómez, de 58 anys, parla d’una passió que dura més de mig segle i somriu recordant que cada nina representa una història, un viatge o un record. «Vaig tenir una infància dura, i col·leccionar nines es va convertir en el meu refugi, però també en el meu esbarjo principal».

El que va començar com una afició íntima s’ha convertit en una col·lecció imponent alimentada durant dècades per amics, familiars i coneguts que, en cada viatge, han contribuït a fer-la gran: «Sabien quin era el regal perfecte» assenyala. «Me n’han portat de països d’arreu del món, per exemple del Vietnam tinc una seixantena de nines en miniatura que representen cada una d’elles, amb el seu vestit tradicional, la regió del país al qual pertanyen».

Mentre passeja per les golfes de casa va fent un repàs: «Tinc nines de tota mena, des de les Barriguitas, vestides amb el vestit tradicional de cada país -com el del Senegal, Panamà o Sud-àfrica-, fins a nines de porcellana amb indumentària típica. Algunes les vaig començar a col·leccionar quan sortien a les llibreries. També en tinc de la Tarta de Fresa, que eren molt populars fa molts anys i ara han tornat. Després hi ha els nadons, tots de porcellana, i les nines clàssiques d’època, de fa 30 o 40 anys, amb vestits antics».

Peces molt ben valorades

Una part molt especial de la col·lecció són les nines fetes amb materials antics com el cartó, la pedra o el cartó-pedra. «La meva mare ja jugava amb aquestes quan era petita. Si es mullen, es fan malbé». Algunes d’aquestes les he trobat en antiquaris i poden arribar a ser molt cares, fins a 2.000 euros, depenent de la mida i l’estat. «En tinc de totes les èpoques: modernes, antigues», barrejades pel passadís i les vitrines, col·locades com si estiguessin en un museu. Les més actuals, com les Barbies o les Lesly (la germana de la Nancy), conviuen amb d’altres més úniques, com la Rosaura -que no pot faltar-, o nines de l’Índia que tenen un mecanisme per girar-se. Algunes Barbies són de col·lecció, com una que representa una dona sud-africana. Entre les últimes adquisicions que ha fet hi ha la Nancy que va sortir al mercat per la pandèmia. De Nancys en té de molt variades, les que ella tenia a casa per jugar quan era petita i també de més antigues, però assenyala en especial la Nancy oriental que gira i fa música:«Ara aquesta nina té valor i possiblement hi ha gent que encara la conserva a casa seva».

Personatges emblemàtics

La col·lecció no només inclou nines de tota mena i procedència, sinó també figures de personatges tan emblemàtics com Michael Jackson, Harry Potter, Salvador Dalí o el carismàtic E.T.L. Tot i que avui en dia es poden trobar moltes nines a través d’internet, amb preus molt variats - algunes molt cares i d’altres molt assequibles perquè no se’n valora prou el valor-, ella continua preferint visitar fires i contactar directament amb col·leccionistes. «Veure-les en persona, poder-les tocar i preguntar la història que hi ha al darrere», ja que això no ho dona cap pantalla, afirma.

L’exposició està oberta a tothom que tingui ganes de descobrir-la, diu l’Àngels, que transmet la seva passió per cada una d’elles. Cadascuna de les nines respira la delicadesa amb què són cuidades i reubicades com si tinguessin ànima pròpia: «Les vaig canviant de lloc, és com una manera de què la col·lecció estigui sempre viva».

Quan baixem les escales per accedir al primer replà, ens trobem una habitació plena de cotxes de joguina: «Són del meu fill, que els ha de venir a buscar per endur-se’ls a casa seva». Sembla que la passió pel col·leccionisme és gairebé una carta d’identitat familiar, un tret compartit que travessa generacions i que es viu no com una afició qualsevol, sinó com una manera de preservar records i emocions compartides. 

Subscriu-te per seguir llegint