Quan decidir el final de vida es converteix en un acte d’amor: “És un regal que et fas a tu i als teus”

"No vull prolongar un patiment sense sentit". Aquesta frase de la figuerenca Montserrat Ymbert podria resumir el sentit profund del document de voluntats anticipades, una eina legal que permet deixar escrit com volem ser tractats al final de la vida. A Catalunya, la seva formalització s’ha disparat des que es pot fer davant un professional sanitari. A Figueres, per exemple, els registres han augmentat un 116% en només un any.

Parlar de la mort per parlar de la vida

Darrere l’increment hi ha més que dades: hi ha persones com Ymbert, que ho descriu com "un regal que et fas a tu i als teus", o Josep Lluís Tejeda, que valora el procés com "una reflexió sobre la manera de viure". El document anticipa decisions difícils, però dona pau: "Si decidim com volem viure és lógic poder decidir com volem morir, cal naturalitzar aquest acte. Estem atrapats en un ritme frenètic i no ens aturem a pensar en la fragilitat de la vida", diu Cristina Jutge, de Figueres. Catalunya, cada vegada més persones decideixen deixar constància, per escrit, de com volen ser tractades si un dia no poden decidir per elles mateixes. El document de voluntats anticipades (DVA) és legal des del 2002, però ha estat a partir del 2024, amb la possibilitat de fer-lo davant d’un professional sanitari, que el seu ús s’ha disparat, també a l’Empordà. A Figueres s’ha passat de 86 documents registrats el 2022 a 220 el 2024 i a Roses, de 20 a 105.

Llibertat i dignitat

Darrere d’aquestes xifres hi ha històries de responsabilitat, llibertat i dignitat: "Cal fer-lo quan estàs bé, no esperar a ser gran". Montserrat Ymbert va formalitzar el document de voluntats anticipades fa uns tres anys, quan en tenia seixanta: "Jo ja em considero haver tardat", reconeix. Ho va fer aprofitant una conversa amb amics on van decidir aprofitar per fer el tràmit, en aquell moment encara amb testimonis.

En el cas de la Cristina Jutge va fer el document de voluntats anticipades acompanyada del seu marit, la seva mare i una amiga d’aquesta. "El vam omplir conjuntament i algunes preguntes les vam reflexionar a casa. Fer-ho en família ens va ajudar a parlar d’un tema que sovint s’evita, de forma natural". Va rebre assessorament de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) i després va demanar hora amb la metgessa de capçalera per validar el document. "Em vaig sentir molt ben atesa, ho vam revisar juntes i vaig entendre tot el que havia marcat". Cal destacar també que en llocs amb una població més gran pot ser més complicat aconseguir assessorament, i que no tots els CAP gestionen el procés igual: "Cada centre s’ho fa una mica a la seva manera", diu Tejeda. Per Jutge fer el document amb acompanyament és clau: "El formulari et pot generar dubtes, sobretot en temes com un accident o una malaltia com l’Alzheimer. Saber fins on pots arribar és important".

Acte de reflexió profund

Fer un document de voluntats anticipades no només és un acte administratiu, sinó un procés profund de reflexió personal sobre què significa viure amb dignitat. "Quan t’hi enfrontes, t’has de preguntar què vols pel teu final", remarca Josep Lluís Tejeda que es va convertir en voluntari de l’associació el 2022. El document inclou instruccions clares: si es donen certes circumstàncies, com pèrdues cognitives greus o una situació clínica irreversible, la persona pot deixar escrit que no vol mesures com la reanimació o, fins i tot, que es valori l’accés a l’eutanàsia. Aquesta planificació pot incloure la designació de representants —persones de confiança que parlin en nom propi si arriba el moment. "Recomanem triar algú de la teva edat i algú més jove", apunta Tejeda, perquè puguin representar-te si cal. Sense representants, qui decideix és el sistema sanitari. Per Tejeda el més important és que aquest document "et fa pensar en què vol dir viure dignament, segons els teus propis valors. Per exemple, per mi és fonamental poder interactuar amb les altres persones. Si no puc fer-ho, sento que no és la vida que vull viure".

Des dels 18 anys

Recorda que es pot deixar registrat el document a partir dels 18 anys: "Hi ha persones joves que han viscut experiències prematures de malaltia en familiars o en el seu entorn i que això les podria portar a fer el document". Parlar de la mort a casa no és fàcil. Cristina Jutge assenyala que "hi ha famílies on aquest tema és tabú". Però s’hi ha avançat: el debat públic, les pel·lícules com La habitación del lado, d’Almodóvar i les accions divulgatives de DMD han ajudat a normalitzar un dret encara poc conegut. A l’Alt Empordà, la feina de DMD i dels equips sanitaris ha fet créixer exponencialment els registres.

"El 87% dels documents es fan ara amb un professional sanitari. Això ho ha facilitat molt, sobretot a persones grans o vulnerables que abans havien de pagar un notari o trobar tres testimonis", expliquen des de l’associació. Però més enllà de la logística, fer el document implica un procés personal. "És un acte d’amor cap als altres", conclou Ymbert. "Vaig veure la meva àvia durant deu anys en un estat en què no hi era present. Jo no vull aquest patiment. I els meus fills, després que jo hagi fet el document, també ho volen fer", conclou.