Comiat sentit a Pilar Oliveras Pont, una sabatera singular de Figueres

L’església de Sant Pere ha acollit, aquest dilluns, la cerimònia de comiat d’una figuerenca molt coneguda a tota la ciutat i a la comarca, Pilar Oliveras Pont, identificada per molta gent com la Pilar sabatera, l’ofici familiar al qual ella va donar continuïtat durant anys al costat del seu marit, Ramiro Dacosta González, al carrer de la pujada de Sant Pere.

Nascuda a Agullana fa 88 anys, Pilar Oliveras ha estat un testimoni privilegiat de l’evolució de la ciutat des de 1949, quan els seus pares, Martí i Concepció, van traslladar-se des d’Agullana fins a Figueres per obrir un establiment de reparació i venda de calçat. El pare havia recorregut la comarca exercint el seu ofici, recollint sabates que després reparava en el taller familiar i les tornava a cada casa. L’obertura de l’establiment figuerenc va tenir lloc un 2 de maig, en plenes fires de la Santa Creu. Al costat de la seva germana Maria Teresa, van créixer en l’ambient de la postguerra, sempre a tocar l’església de Sant Pere. Des d’allà van viure de molt a prop en contacte amb la gent del mercat que parava en el mateix carrer i amb tots els veïns i clients que passaven per la botiga.

El seu marit, Ramiro Dacosta González, va néixer a Galícia i de petit se’n va anar a viure al Brasil on va treballar en una fàbrica de sabates. En tenir la nacionalitat espanyola, havia de complir amb els deures militars. Abans de tornar a Sud-amèrica, la casualitat va voler que passés per Figueres a visitar un seu parent, Antonio Santos, i s’hi va quedar. Va treballar a la Raquer, la fàbrica de mobles.

Va conèixer a la Pilar i, després de festejar uns mesos, es van casar el 1961, segons expliquen els seus fills, Josep Maria i Martí Dacosta Oliveras. "Per la seva experiència en la indústria del calçat, el pare entrà a treballar a la sabateria familiar. A la dècada dels seixanta, el mercat de fruita i verdura de la ciutat es feia al carrer Sant Pere, plaça de l’Ajuntament i entorn, fet que va comportar molta clientela a la sabateria, i que l’establiment fos una referència en el seu sector", recorden.

Dalí i Gala, entre els clients

La sabateria va tenir molts clients de tota la comarca i alguns de prou coneguts, com ara Dalí i Gala. Des de l’any 1998, en jubilar-se el seu marit, Ramiro, la sabateria familiar es reconvertí en l’actual Dalicatessen, on ella va estar molts anys de forma activa, en una extensió de casa seva. "Estar aquí em dona vida i em permet mantenir contacte amb la gent", deia.

"Somriure permanent"

Després del pas pel tanatori de la Funerària Vicens, la missa de comiat ha estat concelebrada per l’arxipreste, Miquel Àngel Ferrés i el rector del Santuari de la Salut, Josep Frigola. Davant d’un temple quasi ple, mossèn Miquel Àngel ha destacat el "somriure permanent de la Pilar", la seva devoció i el tracte constant amb la gent per a "fer veïnatge, parròquia, ciutat i país". També ha dit d’ella que tenia com a prioritats "una triple efa: la Família, la Fe i la Feina". El seu fill Josep Maria, Daco, ha agraït la presència dels assistents en nom de la família i el tracte rebut per Pilar mentre ha estat ingressada en el centre Bernat Jaume. No hi han faltat l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, l’exalcalde Marià Lorca, l’alcalde de Capmany Joan Fuentes, diversos regidors, i molts clients i amics de la Pilar i els seus fills.

La cerimònia ha estat presidida per la projecció d’una fotografia de gran format de Pilar Oliveras Pont i s'ha tancat amb la recitació col·lectiva de l’Oració al Crist de la Tramuntana de Carles Fages de Climent. Els fills, juntament amb les seves esposes Isabel i Neus, les netes Mar i Laura, i la resta de familiars directes han rebut el condol de la gent a la porta principal del temple parroquial de Sant Pere, una imatge que Pilar Oliveras ha contemplat quasi cada dia durant bona part de la seva vida.