Residents i turistes fan de Roses la capital "francesa" de la Costa Brava

A qualsevol carrer de Roses, i ja no en parlem de la primera línia de mar o dels carrers més cèntrics, és més fàcil sentir a parlar francès que qualsevol altra llengua, incloses el català i el castellà. No és cap novetat, però d’ençà de la Covid aquest fet s’ha accentuat. Les empreses immobiliàries estan molt enfocades cap als clients provinents del país veí i costa trobar bars o restaurants que no tinguin algun rètol en francès. Més clar encara: el mercat de la roba dels diumenges és França en estat pur, com ho demostren els marxants que intenten atraure la clientela amb crits que ho diuen tot "Venez, venez, madame, tout à bon prix, ce n’est pas cher!".

D’aquesta realitat en va prendre bona nota, recentment, la cònsol general de França a Barcelona, Azar Agah-Ducrocq, amb el cònsol honorari de França a Girona, François Xavier Pujol de Salas, al seu costat. L’Ajuntament de Roses els va rebre amb tots els honors, acompanyant-los a conèixer la factoria de la Zodiac Milpro, immersa en obres d’ampliació d’instal·lacions i convidant-los a un acte protocol·lari al castell de la Trinittat, un dels vells escenaris de les disputes bèl·liques del passat. Al costat de l’alcalde, Josep Maria Martínez, i els regidors, no hi va faltar el president de l’Amicale francesa a Roses, Christian Peron-Debarbieri, i nombrosos dels seus associats.

Va ser una jornada carregada de simbolisme i, al mateix temps, un dia "per a constatar la realitat de la relació de Roses amb França, prop del 90 % dels nostres turistes estrangers són francesos", afirma l’alcalde de la ciutat.

Una població a l'alça

Les dades teòriques assenyalen que en el municipi hi ha censats 861 ciutadans de França, "però la realitat és una altra, ja que calculem que a Roses hi resideixen durant bona part de l’any entre dos mil nou-cents i tres mil francesos", segons Josep Maria Martínez.

La presència francesa a la Costa Brava és prou coneguda i ha donat peu a moltes històries. Fins i tot en format fotogràfic, com la que promou aquests dies Inspai de la Diputació de Girona amb un nou llibre amb imatges del fons fotogràfic de l’Indépendant.

Som 'chez nous'

"Tenim casa a Roses des de fa més de quaranta anys, aquí és chez nous, ens sentim d’aquest racó de món i ara ja ens acompanya la tercera generació. Els nostres fills van créixer a la platja del Salatar i ara els nostres nets comencen a descobrir-la", diu Bernadette Olivier, una metgessa jubilada procedent de Montpeller.

"Aquest és el nostre secret, estem molt a prop de França, entre una i tres hores de ciutat i regions importants. Aquí troben qualitat de vida, un clima amable, uns preus més assequibles que a casa seva i, un fet que no sempre tenim en compte quan tractem aquest tema, com és la qualitat del nostre sistema sanitari. Els francesos la valoren molt", relata l’alcalde.

“No són diferents de la resta de rosincs, volen neteja, seguretat i tot allò que els podem oferir des de l’Ajuntament”

Josep Maria Martínez

— Alcalde de Roses

A l’hora de parlar de quins missatges rep de la nombrosa colònia francesa que viu a la vila, Josep Maria Martínez ho té clar: "No són diferents de la resta de rosincs, volen neteja, seguretat i tot allò que els podem oferir des de l’Ajuntament". Per això valora molt les bones relacions amb l’Amicale "perquè tenen ganes de participar en les activitats que es fan a Roses, amb voluntat d’integrar-se", encara que a l’altre costat de la balança hi ha un fet innegable: "Molts francesos venen aquí perquè saben que només parlant francès els atendrem, qui més o menys, el parla o sap defensar-se, i això va en detriment de l’ús de la nostra llengua".

Ajut amb el top manta

L’alcalde va aprofitar la visita de la diplomàtica Azar Agah-Ducrocq per a traslladar-li una petició d’ajut relacionada amb un dels grans problemes de Roses. "Vam parlar una estona del problema del top Manta. Li vaig demanar si seria possible que des de França es traslladés el missatge a la gent que ens visita o que té residència aquí que la compra de materials als manters està prohibida, perquè pensem que difícilment podrem resoldre aquesta situació si no aconseguim que la gent deixi de comprar-hi. Existeixen perquè venen".

Josep Maria Martínez tampoc amaga que els anuncis de grans retallades econòmiques i de dies festius a França "no és cap bona notícia, depenem molt del turisme francès i no tenim pla B. Procurem fer promoció de Roses a altres països i comunitats, però la realitat és la que és. Ser en el córner de la península té aquestes coses".

Via: Empordà