Rècord de parelles de xoriguer petit, una au que es va extingir als anys 80

L'Alt Empordà ha recuperat l'espècie de xoriguer petit que es va extingir als anys 80 després d'una intensa gestió en les darreres dècades per part de l'administració i amb la col·laboració d'entitats i empreses com Endesa. El 2025 s'ha viscut un rècord històric de nidificació amb 95 parelles en un projecte que va néixer el 2012. Segons la Generalitat, la població "està a punt de convertir-se en completament viable, per si mateixa, sense necessitat d'alliberar més exemplars". A tot Catalunya enguany s'ha comptabilitzat la xifra rècord de 170 parelles.

A les comarques gironines se'l pot trobar a la serra de l'Albera o a Castelló d'Empúries on hi ha l'única colònia urbana del territori amb cria de l'au a punts com la Basílica.

A Mollet de Peralada s'ha treballat instal·lant caixes nius en suports d'estructures elèctriques en un hàbitat adient i protegides dels depredadors aconseguint que l'au estableixi noves colònies.

El xoriguer petit (Falco naumanni), és una espècie d'au rapinyaire de gran valor ecològic que està catalogada de vulnerable en el Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya. De mida petita (120-150 grams), s'alimenta principalment d'insectes. Cria principalment en forats de construccions humanes (en edificis antics, murs o ruïnes, o sota teules), tant en àrees urbanes com en zones rurals.

Però a Catalunya en estat salvatge va desaparèixer l'any 1987. Des de llavors es va treballar per a la seva reintroducció. A la Plana de Lleida s'hi va començar a treballar als anys 90. Aquest 2025 les parelles de l'Alt Empordà han superat les de Lleida, que han estat 70.

L'administració, altres entitats i empreses com Endesa que s'ha sumat al projecte han col·laborat per aconseguir que tornés a la comarca. S'han instal·lat i monitorat caixes nius en diversos punts de l'Empordà en edificis existents on es creia que podria entrar a criar.

Xoriguers a la Basílica

Castelló s'ha convertit en un nucli important per la recuperació. El Palau dels Comptes i la Basílica van ser els primers espais on es van situar caixes niu en un projecte que va engegar la Generalitat el 2012.  El teulat de l’Ajuntament es va convertir en el punt de sortida amb cinquanta pollets. S’ha ampliat al convent de Sant Agustí i a la teulada d’un particular. 

Avui hi ha la colònia més gran i l'única urbana a Catalunya amb gairebé 50 parelles.

També s'ha fet ús de les torres elèctriques d’Endesa "per col·locar més caixes nius en llocs segurs i hàbitats idonis on no existia cap altra estructura on l’espècie pogués niar", ha informat la Generalitat. Així les zones amb pastures o cereal al voltant de Mollet de Peralada han pogut ser colonitzades pel xoriguer petit amb un alt índex d’ocupació. Aquí s'ha buscat agrupar moltes caixes nius en un hàbitat idoni. Això i el fet d'evitar la predació per part d'altres animals ajuda a aconseguir una alta nidificació.

L'any passat es van col·locar creuetes de suport en 18 torres elèctriques on es varen col·locar 52 caixes niu. Avui ja 28 les torres elèctriques amb estructures per a la cria de l’espècie en diferents línies de mitjana i baixa tensió a diferents punts del terme de Mollet de Peralada.

Es van instal·lar entre dues i quatre caixes niu per suport i en suports que fossin propers entre si per fer la sensació de colònia. La Generalitat constata que s'ha aconseguit que el xoriguer petit estableixi noves colònies.

A banda d'aconseguir l'objectiu per al xoriguer, també ha permès que altres espècies com el mussol, el gaig blau o el xoriguer comú tinguessin espais adients per a niar.