Vandalitzen el 'Bruixot de Mas Polità', un gravat excepcional del patrimoni prehistòric de l'Empordà

El Bruixot de Mas Polità, una inscultura neolítica excepcional localitzada el 2009 a la serra de Sant Pere de Rodes, ha estat vandalitzada. Algú ha manipulat el gravat amb una eina metàl·lica, alterant-ne la forma original, posant en risc la seva conservació. Es tracta del primer cas conegut d’atac directe a un gravat prehistòric a l’Alt Empordà, una de les zones amb més densitat de patrimoni megalític de Catalunya, segons els experts.

Mostra singular de l'art rupestre

Una de les inscultures neolítiques més curioses i interessants de la comarca és el conegut Bruixot de Mas Polità. Es tracta d’una figura antropomorfa d’uns 30 cm d’alçada. És un petit gravat insculpit en un aflorament natural de pissarra, situat al sector de les Creus de l’Hospital, al terme municipal del Port de la Selva, a la rodalia del monestir de Sant Pere de Rodes. Trobada el 2009 pels membres de Via Pirena, Modest Soy i Vicenç Armangué, es considera una de les inscultures més singulars del patrimoni prehistòric empordanès.

Indignació davant els fets

Recentment, l'enginyer Joan Cos ha alertat que el gravat ha estat greument alterat: "Algú s’hi ha desplaçat i, amb una eina metàl·lica, n’ha remarcat les línies originals i fins i tot hi ha afegit unes mans que no formaven part del disseny primitiu", explica. "Tot plegat és molt lamentable. Uns quants cops d’eina han malmès una imatge que havia resistit més de 4.000 anys al seu lloc". S'espera "que es pugui revertir aquesta barbaritat i que es prenguin mesures per protegir aquest valuós testimoni del nostre passat" adverteixen.

Una inscultura única

Es tracta d'un dibuix poc profund, amb una composició humana que consta d'una creu envoltada d'on surten dues extremitats i, sota, un triangle amb dues extremitats més que podrien interpretar-se com els braços, el cos i les cames de la figura, de la qual s'ha dit que és un bruixot, encara que no hi hagi cap certesa. És de les poquíssimes inscultures figuratives de l'Empordà, i l'única antropomorfa. La seva excepcionalitat fa difícil la seva datació, que es calcula que és d'entre 5.500 i 3.800 anys d'antiguitat.

L’indret on es troba la inscultura és proper a altres elements prehistòrics com les inscultures de l’Hospital i diversos dòlmens, la qual cosa reforça el seu valor arqueològic. Des de l’àmbit patrimonial es demana que es prenguin mesures urgents per protegir aquest tipus de jaciments, sovint desprotegits malgrat la seva rellevància històrica.

"El dany actual és molt evident. Ara com ara, es desconeix si el gravat podrà ser restaurat", remarca Vicenç Armangué

En el moment de la seva localització -relata Vicenç Armangué- es va informar l’arqueòleg Josep Tarrús Galter, membre del Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional), qui va destacar la importància en un article especialitzat.

Armangué subratlla que és el primer cop que es té constància d’un acte vandàlic sobre una inscultura d’aquest tipus a la zona. El dany actual és molt evident, tot i que amb el pas del temps podria esdevenir menys visible. Ara com ara, es desconeix si el gravat podrà ser restaurat. Però els experts esperen que "es pugui revertir aquesta barbaritat i que es prenguin mesures per protegir aquest valuós testimoni del nostre passat".

Segons va publicar Josep Tarrús arran de la seva localització, en aquest indret, el grup Geseart ja havia localitzat i publicat anteriorment diverses roques amb inscultures rupestres prehistòriques o històriques de gran interès.

Tarrús assenyala que la identificació d’aquesta figura antropomorfa "no fou, en principi, cap sorpresa". Tanmateix, en destaca el mèrit de la seva descoberta, tenint en compte "la poca grandària del gravat i, sobretot, el grau d’erosió que presenta, cosa que el fa molt difícil d’observar". El més sorprenent, afegeix, és que "es tracti d’un possible bruixot, practicant alguna mena de ball o exorcisme".

Tarrús destaca que "realment, no s’assembla a res del que havíem vist anteriorment entre els gravats associats a dòlmens, menhirs o roques a l’aire lliure de l’Alt Empordà-Rosselló. En aquest cas, no es tracta d’un simple cruciforme —de cronologia sempre controvertida— sinó d’una veritable figura d’orant, potser en actitud de ballar, que considerem prehistòrica".

L’arqueòleg apunta per exemple un paral·lelisme iconogràfic -tot i no cronològic- amb una figura similar representada en un mural de pintures blanques dels abrics rupestres de Kalemba, a l’est de Zàmbia, datats de l’edat del Ferro, lleugerament posterior al canvi d’Era a l’Àfrica austral. El lloc, anomenat Pilila Azongu (El puig de l’home blanc), està vinculat a cerimònies iniciàtiques de pas femení vers la pubertat i la fertilitat.

L'Albera i el Cap de Creus, paradís dels gravats

Finalment, l'investigador Vicenç Armangué destaca la gran densitat de gravats a l'aire lliure que es concentren a les zones megalítiques de l'Albera, la serra de Rodes i sobretot el Cap de Creus. Sovint es troben a tocar de dòlmens, menhirs o antics poblats prehistòrics, datats del neolític mitjà i calcolític (entre el 4000 i el 2000 aC), i són coneguts des de finals del segle XIX i al llarg de tot el segle XX.

Alguns d’aquests gravats —com cassoletes, reguerons i figures cruciformes— es consideren prehistòrics per la seva similitud estilística i tècnica amb els que Isidre Macau va descobrir l’any 1932. Armangué remarca que hi podria haver prop de 400 elements d’aquest tipus a l’Alt Empordà, i recorda que feia anys que no es publicava cap guia del megalitisme a la zona. Va recórrer tot l’Empordà i va recollir-ne les coordenades per facilitar-ne la documentació i preservació. Del resultat va sorgir el llibre El megalitisme a l'Alt Empordà presentat el 2015.

Tot i els danys són greus, hi ha l’esperança que amb el temps l’alteració es vagi diluint visualment, però no es pot assegurar si el gravat podrà recuperar-se completament. Per això es reclamen més sensibilització ciutadana i polítiques públiques de protecció activa per garantir la conservació d’aquest llegat mil·lenari que forma part indissociable de la identitat empordanesa.

Subscriu-te per seguir llegint