Les dessalinitzadores catalanes invertiran a la vall de la Muga

L’empresa pública encarregada de gestionar les dessalinitzadores catalanes, ATL (l’ens d’aigua Ter Llobregat), ampliarà l’estratègia de compensació d’emissions amb una nova inversió a la vall del riu Muga, una de les regions que més va patir l’última sequera. Després del projecte pioner a la vall de Lord (Solsonès), l’ens destinarà ara fons a un segon pla de gestió forestal que combina la generació d’"aigua blava", la captura de carboni i la millora de la biodiversitat.

La iniciativa forma part del programa PROMACC (Projectes de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic) i té per objectiu impulsar la resiliència de la zona davant la falta de pluges i els incendis forestals. "La idea és demostrar que les inversions en el medi ambient poden tenir un impacte directe al territori més pròxim", explica Jordi Sargatal, secretari de Transició Energètica de la Generalitat.

La companyia pública ATL és el segon consumidor elèctric de Catalunya (després de Renfe). Aquesta despesa, que comporta emissions de gasos amb efecte hivernacle, augmentarà els pròxims anys quan s’hagin construït les tres futures estacions que el Govern té previst tirar endavant. En primer lloc, el 2030 haurien d’estar a punt la de la Tordera (a Blanes) i la del Foix (entre Cubelles i Cunit). Més endavant, es preveu instal·lar una tercera dessalinitzadora a Roses, per donar més capacitat precisament a la conca de la Muga. Tant l’escenari actual com el full de ruta futur obliguen l’empresa a invertir en crèdits climàtics per contrarestar les seves emissions.

Tales estratègiques

Els plans per millorar l’estat ecològic de la vall de la Muga estan liderats pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i la plataforma local Pioneers of Our Time, fundada per l’empresari holandès Stef van Dongen, sota el paraigua del programa Custforest. El repte que s’ha proposat la fundació és potenciar la part alta de la vall. "Un dels projectes en marxa està centrat a generar aigua blava, és a dir, fer gestió forestal i eliminar alguns arbres perquè s’infiltri més aigua al subsol", explica Sargatal.

Amb aquestes tales puntuals, els científics del CREAF han demostrat que es pot augmentar en un 25% el volum d’aigua que arriba a rius i aqüífers i reduir l’evapotranspiració dels arbres. En aquest cas, l’aigua acaba a l’embassament Darnius-Boadella, un dels que més es va assecar durant l’època d’escassetat viscuda recentment. En concret, s’han seleccionat 57,8 hectàrees distribuïdes a sis finques privades dels municipis d’Albanyà, Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga, on es portaran a terme intervencions de regeneració del paisatge.