SOS Costa Brava alerta que sis dels nou espais protegits de la Costa Brava no tenen els plans de gestió obligatoris

La majoria dels espais protegits de la Costa Brava continuen sense els instruments bàsics que haurien de garantir-ne la conservació. Sis dels nou àmbits inclosos a la Xarxa Natura 2000 i al PEIN (Pla d'espais d'interès natural de Catalunya), des del Cap de Creus fins a les Cadiretes, no tenen els plans que regulen usos, activitats o protecció efectiva. Aquesta és la principal conclusió de la diagnosi presentada aquest divendres per SOS Costa Brava, que ha revisat la situació administrativa i la gestió real dels principals espais naturals del litoral gironí.

L’estudi, elaborat per l’expert Albert Albertí, constata que només cinc espais tenen delimitació definitiva i que únicament tres, Cap de Creus, Castell–Cap Roig i les Gavarres, disposen d’un Pla Especial de Protecció aprovat. Pel que fa al Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), la fotografia és encara més limitada: només les Illes Medes n’han aprovat un, mentre que el del Cap de Creus és en tramitació i la resta no en tenen. Un dels casos més significatius és el de les Muntanyes de Begur, incorporades al PEIN l’any 1992. Trenta-tres anys després, l’informe assenyala que no disposen de cap instrument de protecció vigent: no hi ha Pla Especial, ni PRUG, ni òrgan gestor, ni pressupost assignat, i tampoc en consta la delimitació definitiva. Per SOS Costa Brava, aquesta situació explica “les múltiples afectacions urbanístiques i amenaces acumulades durant dècades”.

Els impactes

La diagnosi identifica també els impactes que afecten aquests espais: la sobrefreqüentació turística, el fondeig incontrolat sobre praderies de posidònia, la proliferació d’espècies invasores, les activitats extractives dins o prop dels límits protegits i la fragmentació provocada per urbanitzacions i infraestructures. Segons l’entitat, aquesta combinació de pressions posa en risc la biodiversitat i l’autenticitat dels paratges naturals més emblemàtics de la Costa Brava.

Els resultats s'han presentat a l’Auditori Josep Irla de Girona, en un acte amb Albert Albertí, l’advocat de SOS Costa Brava Eduard de Ribot i el president de la federació, Jordi Palaudelmàs. Durant la sessió es va projectar un vídeo introductori i es van exposar les conclusions de l’informe.

D'aquesta manera, l’estudi proposa mesures agrupades en tres escenaris, mínim, mitjà i màxim, i defensa que millorar la gestió és tècnicament i econòmicament assumible. Entre les accions prioritàries, SOS Costa Brava planteja ampliar l’àmbit protegit per reforçar la connectivitat ecològica, completar els instruments pendents de planificació i dotar els espais d’òrgans gestors i pressupost estable. Per a la federació, la diagnosi és una crida urgent a l’acció. L’entitat reclama que la Generalitat assumeixi les responsabilitats de conservació i apliqui les mesures necessàries per revertir les mancances detectades.