Hanan Serroukh: “A Catalunya hi ha atemptats islamistes diaris que no volem veure”

L’activista Hanan Serroukh ha tornat a la seva ciutat, Figueres, per compartir una vivència marcada pel control, l’aïllament i el coratge de trencar amb un futur imposat. Ha presentat per primera vegada a Catalunya el seu llibre Coraje. El precio de la libertad, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, dimecres passat, 19 de novembre, davant d’una sala plena.

Com ha viscut aquest retorn a Figueres per presentar el seu llibre? Què representa per a vostè?

Emocionada. M’ha fet molta il·lusió tornar, i ho faig més forta, amb la fermesa dels principis pels quals lluito cada dia. Ha costat arribar fins aquí. El llibre recull fragments de la meva vida, no pretén donar lliçons ni fer activisme polític, sinó aportar una experiència vital, la d’una nena, que convida a reflexionar.

Què sent davant la dificultat d’expressar aquest discurs?

Preocupació. Que hi hagi tanta por de parlar-ne és molt significatiu. Molta gent calla per por de ser etiquetada com a racista, i això és greu. Encara costa entendre que denunciar l’islamisme no és una qüestió de dretes ni d’esquerres, ni tampoc racista. És fer front a un corrent totalitari que amenaça la democràcia.

"No estic en contra de la llibertat religiosa, sinó de dinàmiques i metodologies que atempten contra la igualtat i la dignitat de les persones"

Ha mencionat les mesquites. Com valora la situació que s’ha viscut a Figueres?

No sé quantes mesquites hi ha avui a Figueres, però obrir-ne més no implica fer més política d’acollida. Com més mesquites hi ha, més opcions de rebuig social es generen si no hi ha una supervisió clara sobre qui les dirigeix. No estic en contra de la llibertat religiosa, sinó de dinàmiques i metodologies que atempten contra la igualtat i la dignitat de les persones. Cal destacar especialment el paper que juga la dona en aquests entorns: les dones són educadores i modelen la societat, i per això se les engabia primer.

Vostè alerta de la normalització de l’islam en ciutats com Figueres, com podem prendre consciència de la realitat que vivim o revertir-la?

Manca de consciència cultural i social davant de l’amenaça del fonamentalisme: ens esgarrifem pel que passa a l’Afganistan o a l’Iran, però aquí, a Catalunya, i també a Figueres, hi ha atemptats diaris que no volem veure. Jo reivindico el concepte de terrorisme de consciència social i em refereixo, per exemple, a les coaccions invisibles que pateixen dones i nenes a casa nostra: una nena hauria de poder anar a escola sense por ni pressions. Això no hauria de ser motiu d’alegria, sinó la norma. Recentment, he hagut de mediar perquè una jove que ha acabat els seus estudis de dret pugui fer pràctiques a Parós. Això és un retrocés.

Subscriu-te per seguir llegint