Una guia amb dades científiques respon els arguments opositors al parc eòlic marí del Golf de Roses

Renovem-nos, una organització no governamental dedicada a impulsar la transició energètica a Catalunya, ha fet arribar a un centenar d'ajuntaments de les comarques gironines una guia que vol aportar informació contrastada sobre el debat al voltant de l’eòlica marina. El document respon, amb recerca científica i fonts oficials, una vintena d’arguments que han circulat entre la ciutadania i a les xarxes sobre el futur parc projectat davant del Golf de Roses i sobre la plataforma experimental PLEMCAT. L’entitat considera que el debat s’ha “crispat” i que sovint s’hi imposen percepcions o informacions imprecises, i defensa que cal “separar el gra de la palla” per prendre decisions informades.

La guia, elaborada amb aportacions d’investigadors de l’IREC, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat de Cantàbria, confronta alguns dels missatges més estesos en contra del projecte. Un dels punts que analitza és l’argument que el parc hauria de situar-se en una altra zona, com el Baix Penedès. Renovem-nos hi replica que el vent mínim necessari per garantir la viabilitat energètica, 7,5 metres per segon (m/s), segons els POEM, se supera davant del Golf de Roses però no a la costa penedesenca, on la mitjana és de 4,8 m/s. L’entitat hi afegeix que aquesta idea també obvia criteris de “justícia territorial”.

La possible afectació sobre la biodiversitat del Cap de Creus

Un altre dels missatges que la guia vol contextualitzar és la possible afectació sobre la biodiversitat del Cap de Creus. Renovem-nos assenyala que la zona LEBA-1, on s’ubicarien els aerogeneradors, es troba entre 18 i 24 quilòmetres mar endins i a profunditats d’entre 85 i 130 metres, un entorn molt diferent dels hàbitats protegits del cap de Creus o dels Aiguamolls de l’Empordà. Segons el document, l’àrea no se superposa amb espais Natura 2000 ni amb zones d’esculls o coralls d’interès comunitari, i els estudis previs de PLEMCAT descriuen un fons marí compost principalment per fangs. L’entitat cita també recerques que comparen els impactes de l’eòlica marina amb altres activitats ja presents al litoral català, com la pesca d’arrossegament o els fondejos recreatius, i apunten que l’efecte global seria menor.

Pel que fa a la pesca, Renovem-nos recorda que el conjunt del litoral de pesca d’arrossegament al nord-est comprèn uns 90.000 quilòmetres quadrats, mentre que el LEBA-1 n’ocupa 250. L’entitat indica que la zona on s’instal·laria la plataforma experimental coincideix amb un antic vedat per a la protecció del lluç, acordat el 2014 davant la disminució de captures, i defensa que el projecte és compatible amb l’activitat pesquera.

La transició energètica a les comarques gironines

La guia també argumenta que el projecte d’eòlica marina és rellevant per a la transició energètica a les comarques gironines. Renovem-nos assegura que el territori es troba “a la cua” de Catalunya i de l’Estat en generació d’energies renovables i que cal accelerar alternatives si es volen reduir emissions. Segons el document, un aerogenerador flotant de 15 MW pot cobrir el consum elèctric aproximat de 18.000 llars. A més, afegeix que l’escalfament del Mediterrani,que segons estudis científics avança un 20% més ràpid que la mitjana global, ja té impactes clars sobre espècies i ecosistemes, com la mortalitat de coralls o l’aparició d’algues invasores.

La guia situa aquest debat en un context més ampli. Recorda que la planificació marítima de l’Estat, els POEM, i les directives europees d’ordenació de l’espai marí identifiquen el LEBA-1 com una zona apta per a l’eòlica marina, i que la majoria de països europeus estan impulsant projectes similars. Així mateix, també menciona que el PLEMCAT, promogut per l’IREC amb suport de la Generalitat, té per objectiu obtenir dades reals sobre el medi marí i provar la tecnologia flotant abans de qualsevol parc comercial.