Comencen a enderrocar la històrica casa del pintor Ramis de l'Escala

L’històric immoble de Can Ramis de l’Escala, la casa on va viure el pintor Rafel Ramis des del 1912 fins al 1991, s’ha començat a enderrocar aquest dijous. La previsió és que els treballs s’allarguin uns quants dies.

Situat al carrer Perxel, 36, l’immoble era de propietat municipal des de l'any 1999, quan l’Ajuntament en va acordar la compra a la vídua de l’artista, amb el compromís de catalogar tota l’obra conservada del pintor i d’habilitar un espai expositiu a l’interior.

L’any 2023, després de vint-i-quatre anys sense que cap govern municipal hagués aconseguit trobar una utilitat per a l’espai, l’Ajuntament va decidir treure a subhasta l’habitatge, una decisió que va generar el rebuig dels grups de l’oposició. Finalment, el 2024, la finca es va adjudicar per 501.000 euros a l’empresa Pla de Pelacalç SL.

Una venda qualificada d'"immoral"

Quatre dels cinc partits de l’oposició –ERC, Gent de l’Escala, Alternativa per l’Escala i Junts– van titllar la venda d'"immoral", ja que sostenien que s’havia formalitzat contravenint el desig de la família del pintor escalenc. A partir d’aquí, es va impulsar una campanya de protesta, es van presentar al·legacions i es van recollir més de 500 firmes en contra de l’operació.

Des del govern municipal es va justificar la venda argumentant que el valor a preservar no era tant l’immoble com l’obra artística, que actualment està inventariada i protegida al Museu de l’Anxova i la Sal. En aquest sentit, defensaven que el procediment era legítim tant des del punt de vista legal com també moral i històric. Finalment, el ple municipal va aprovar la transacció amb l’abstenció dels Comuns.

Com era l'edifici?

Can Ramis era un edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta plana amb un gran terrat, i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presentava un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Estava decorat amb una motllura que recorria l’intradós. A banda i banda, hi havia dues finestres rectangulars amb l’ampit corregut de pedra i una gran reixa. Al pis, damunt del portal, hi havia un balcó exempt amb el finestral de sortida format per un gran arc rebaixat. Al seu costat, hi figurava un altre balcó de mida més gran, amb un finestral i una finestra de sortida rectangulars.

Coronant la façana hi havia un ràfec de dents de serra, damunt del qual s’assentava la barana d’obra del terrat. La façana era decorada amb un ample sòcol de pedra i carreus desbastats a la cantonada amb la pujada del Pedró. La resta del parament era arrebossat i pintat. A la part posterior de la finca, hi havia un altre cos de planta rectangular, amb la coberta a un sol vessant i l’accés des de la ronda del Pedró. Era bastit amb pedra i morter i presentava una placa de rajola a la façana, amb el nom MON CAU. La façana lateral del recinte, bastida amb pedra i morter, presentava una finestra tapiada rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat.