Antonio Tejero, a Figueres: la història del seu empresonament al castell de Sant Ferran després del 23-F

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina ha mort aquest dimecres als 93 anys, coincidint amb el dia que s'han desclassificat els documents de l'intent de cop d'Estat.

Aquell 23-F de 1981 serà recordat per moltes coses, entre elles la imatge de Tejero intimidant els ministres i diputats, pistola en mà, des de la tribuna del Congrés dels Diputats. El militar colpista va ser condemnat, posteriorment, a 30 anys de presó. La major part de la seva condemna la va passar al castell de Sant Ferran de Figueres.

Segons explicava el periodista Santi Coll en un reportatge publicat el 2021 amb motiu dels 40 anys del cop d'Estat, el Ministeri de Defensa va habilitar l'antiga clínica de la fortalesa per a acollir Tejero i el capità Muñecas, un altre dels protagonistes de l'alçament. Antonio Tejero va arribar a la capital empordanesa el 18 de maig de 1983. La seva presència va estroncar de soca-rel les ambicions ciutadanes de poder convertir el castell de Sant Ferran en un espai públic obert a la ciutat. El periodista figuerenc Josep Maria Bernils Vozmediano va relatar els fets ocorreguts aquell 23 de febrer de 1981, i els dies posteriors, en una sèrie de reportatges publicats a l'Empordà i que van ser reconeguts amb el Premi Avui de Periodisme.

Tan bon punt es va tenir coneixement de l'assalt al Congrés, Figueres i l'Alt Empordà van entrar en una situació de tensió, sobretot pel fet que es tractava d'una comarca molt militaritzada, ja que acollia la base de Sant Climent Sescebes i els diferents destacaments de Sant Ferran i les bateries de costa, amb una notable presència de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en el territori.

Un dels punts més calents d'aquella jornada va ser la caserna de la Guàrdia Civil de Figueres on, segons diversos testimonis, es van arribar a desenfundar armes. Bernils relata com "es va produir l'aquarterament de tots els efectius. Un dels principals comandaments va apuntar la possibilitat d'anar a ocupar l'Ajuntament. La decisió va ser consultada amb el coronel de la base de Sant Climent, aleshores Ángel Peroy. El militar, de profundes conviccions constitucionals, va dir que abans haurien de passar per sobre del seu cadàver".

Tejero va poder sortir en diverses ocasions del penal. La primera d'elles va arribar el 23 de gener de 1985 per anar a un reconeixement mèdic. També va poder anar, el gener de 1989, a l'ordenació sacerdotal a Madrid del seu fill Ramon. Després de Figueres, va estar tancat a la presó d'Alcalá de Henares i a la presó naval de Cartagena fins que el 1996 va sortir en llibertat condicional.

Fotos exclusives d'uns figuerencs

El cop d'estat del 23-F va tenir molts protagonistes, entre ells un civil de Colera, Juan García Carrés. Un dels fets recordats de l'estada de Tejero a Sant Ferran és el reportatge publicat per la revista Interviú el 1984. Les fotos i el text permetien descobrir la vida relaxada que portava el colpista dins de la fortalesa. Les imatges i el relat, signats amb el pseudònim de Gabriel Ferran, van ser fetes pels periodistes figuerencs Jordi Jordà i Francesc Cruanyes amb la complicitat d'un repartidor de butà.

Subscriu-te per seguir llegint