Salut deteriorada i sense ingressos: una cuidadora familiar gironina denuncia sentir-se "sola i desemparada pel sistema"

La veïna de Roses Àngels Gómez, de 58 anys, ha dedicat més de dues dècades de la seva vida a cuidar la seva germana Elena, amb un 98% de discapacitat. Des de petita, recorda sortir de l’escola i haver-se’n de fer càrrec perquè la seva mare no podia sola. "Ja de nena l’havia de rentar", explica.

Quan la mare va morir atropellada, la responsabilitat va recaure completament sobre ella. Ara, després de la mort de l’Elena, denuncia una situació de desemparament que exemplifica les dificultats que afronten moltes persones cuidadores familiars a Catalunya.

L’Elena va néixer amb paràlisi cerebral després d’un part traumàtic. Segons recorda l’Àngels, la seva mare havia trencat aigües amb set mesos de gestació i va demanar un taxi per anar a l’hospital. "En una època amb poc transport públic, el retard en l’atenció mèdica va provocar que el nadó patís una greu falta d’oxigen. La meva germana va néixer morada, gairebé sense oxigen. Dos segons més i hauria mort".

"Vaig deixar la meva feina per cuidar"

Aquell episodi va marcar tota la família. La seva vida adulta semblava encarrilada: estudis a Girona i Barcelona, una feina estable i clientela pròpia. Però tot va canviar amb la mort sobtada de la mare i l’edat avançada del pare. L’Àngels va deixar la seva feina per assumir la cura de la seva germana i del seu pare. "Vaig haver de renunciar a la meva vida professional per cuidar-la. No tenia alternativa", afirma. Es va convertir en la seva tutora i cuidadora a temps complet, amb un conveni especial que li permetia cotitzar mentre exercia aquesta tasca.

Durant més de vint anys, la dedicació va ser absoluta. Preparar el menjar triturat, administrar medicació, fer massatges, canviar bolquers o aixecar-la exigien atenció constant. "Dia i nit, les 24 hores, els 365 dies de l’any. No dormia. L’estrès era constant", relata. La situació va afectar greument la seva salut: ha patit fibril·lació auricular paroxística de nivell elevat greu, poliartritis, problemes d’esquena i diverses intervencions quirúrgiques. Porta una pròtesi a l’espatlla, ha estat operada del cor i de la mà, i està pendent de tres operacions més. "Et destrossa físicament i psicològicament", resumeix.

Les dificultats econòmiques també van ser constants. Tot i que la seva germana rebia una pensió i un complement per orfandat, les despeses superaven les ajudes. "Només en material bàsic com empapadors, guants, gases o pomades em gastava uns 250 euros al mes", explica. L’ajuda pública que ella rebia com a cuidadora era de poc més de 500 euros mensuals, molt inferior a la càrrega real de cures.

"Després de la mort de l’Elena m'han denegat l’atur: aquesta situació m’ha deixat sense ingressos i fa mesos que estic en aquesta situació"

Àngels Gómez

La mort de l’Elena, el novembre passat ha suposat l’inici d’un nou laberint burocràtic. Segons li han comunicat, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha denegat a l’Àngels l’accés a l’atur "perquè els pagaments de la prestació de dependència figuraven a nom de la meva germana, ja que es tractava d’un conveni especial. Aquesta situació m’ha deixat sense ingressos i fa mesos que estic en aquesta situació".

Cures invisibilitzades

El cas de l’Àngels reflecteix una realitat estructural. A Espanya, prop del 90% de les cures a persones dependents recauen en familiars, majoritàriament dones. El perfil majoritari és el d’una dona familiar directa i de més de 45 anys, sovint sense formació específica i amb trajectòries laborals interrompudes. Malgrat el seu paper essencial, les cures continuen invisibilitzades.

A Catalunya hi ha més de 200.000 persones amb dependència reconeguda, segons el Departament de Drets Socials, una xifra que creix amb l’envelliment de la població. Diversos estudis també alerten de l’impacte en la salut física i mental de les cuidadores, així com de la pèrdua d’ingressos i oportunitats professionals.

L’Àngels assegura que aquesta realitat és invisible fins que s’hi viu en primera persona. "Quan cuides algú tan dependent, la teva salut queda destrossada i després m’he trobat que ningú et protegeix", afirma.

Actualment, l’Àngels continua sense ingressos per mantenir-se. "És com si la meva germana m’hagués contractat per cuidar-la i hagués perdut la feina, però sense poder tenir atur", afirma. "La meva salut m’impedeix treballar, tinc una salut molt deteriorada. Prenc medicació permanent per al cor i continuo esperant ser operada. Després d’haver cuidat tota la vida, em trobo sola i desemparada pel sistema", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint