S'enfonsa una part del mas de la família de Joan Laporta a l'Empordà

Era l'agost del 2024 quan diferents veus expertes en el romànic empordanès alertaven de la situació d'abandonament que patia l'església mil·lenària de Sant Martí del Forn del Vidre, ubicada dins un mas del segle XVIII a la Jonquera propietat de la família Laporta. Aquell crit d'atenció, que reclamava la conservació i preservació del temple, un dels pocs exemples que sobreviuen a Catalunya de temples amb estructura de capçalera trilobada, va generar alguns moviments a l'Ajuntament de la Jonquera per arribar a algun acord amb la família propietària, però res es va acabar de concretar, ja que la propietat és privada. El pas del temps i, possiblement, les últimes pluges han provocat el pitjor panorama: l'enfonsament d'una part del mas adossat a l'absis. En aquests moments, l'accés al mas, fins i tot, "és perillós".

Aquest mas a la Jonquera, entre l'N-II i la via del TGV, vora l’antiga Via Domitia, està deshabitat des de fa més de trenta anys. Fa dos anys, l'edifici, on està ubicada l'església, ja presentava un estat ruïnós tot ple de pintades, amb els sostres ensorrats, cap finestra amb tancaments i les portes obertes. Recentment, la historiadora de l'art, Montserrat Pagès Paretas, que va ser conservadora d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) des del 1990 fins al 2016, va visitar el temple i en un article acadèmic, publicat fa poc a la revista Miscel·lània Litúrgica Catalana de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, planteja la possibilitat que l'església de Sant Martí del Forn del Vidre sigui encara més antiga del que es creia inicialment, és a dir, que fos bastida abans del 844 i que en època carolíngia era una cel·la de l’abadia de Sant Hilari de Carcassona. Això significaria que es tracta d'un dels primers exemples d'art preromànic a l'Empordà. El document que detalla Montserrat Pagès és "un precepte carolingi atorgat per Carles el Calb al monestir de Sant Hilari (...) un document carolingi que no es coneixia fins ara, de manera que cap dels autors que han estudiat l’església no l’esmenta".

Montserrat Pagès avança, però que el fet "que fos bastida com a cella memoriae, amb caràcter funerari, és una hipòtesi a tenir en compte que s’ha de verificar. És ben probable que en origen, quan fou construïda, abans de la donació a l’abadia de Sant Hilari, ja fos concebuda com a cel·la monàstica". L'especialista conclou "que una bona restauració, actualment molt necessària, en faciliti també l’estudi arqueològic". Això, assegura, aportaria "noves dades al coneixement d’aquesta església tan interessant i excepcional de l’arquitectura preromànica catalana que avui es troba en un estat de conservació molt preocupant".

Subscriu-te per seguir llegint