Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El gaig blau arrela a l'Empordà amb 44 parelles en caixes niu i 151 polls

El projecte d'elements per criar a les torres elèctriques per part d'Endesa ha suposat una consolidació d'una població que el 2000 hi havia entre tres i sis parelles reproductores

Carme Vilà

Carme Vilà

El gaig blau (Coracias garrulus) s'ha consolidat com una au present a l'Empordà que en els darrers anys ha anat creixent en nombre de parelles i cries, sobretot al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i al del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. El projecte Coracias de conservació que porta a terme des de fa més de vint anys Endesa ha donat bons resultats. Actualment, hi ha un total de 44 parelles que han ocupat caixes nius instal·lades al territori i han nascut 151 polls.

Les caixes niu se situen a les torres elèctriques en zones agrícoles i espais oberts característics de la comarca. S’han convertit en una eina clau per afavorir la reproducció del gaig blau, una espècie migradora que havia patit una davallada important de població en les darreres dècades.

Els resultats d’aquest any confirmen la tendència positiva del projecte, que busca recuperar la presència estable de l’ocell a la plana empordanesa. Les 44 parelles que hi han criat representen una ocupació elevada de les caixes disponibles i demostren que l’hàbitat continua sent adequat per a l’espècie. En concret s'han ocupat el 59% de les caixes, han post 209 ous i han nascut 151 polls. Això suposa 31 més que el 2022.

El 2000 hi havia a aquesta àrea de l'Empordà entre tres i sis parelles reproductores.

Els responsables del seguiment destaquen també el bon índex reproductor, amb una mitjana de més de tres polls per parella. Aquest èxit s’atribueix tant a la disponibilitat d’espais agrícoles oberts com a la col·laboració de propietaris de finques, voluntaris i administracions en la instal·lació i manteniment de les caixes niu. Se n'han instal·lat des del 2017 als dos parcs i moltes disposen de càmeres de foto trampeig que permeten fer el seguiment dels ocells i vigilar els depredadors.

Aquest any s'ha continuat amb les tasques de marcatge dels exemplars adults amb emissors GPS, expliquen des del projecte, per tal de conèixer els seus moviments i l'ús de l'hàbitat.

Pèrdua d'hàbitats

L'au nidifica en cavitats d'arbres vells com oliveres o ametllers, i també en construccions humanes. Però la pèrdua dels espais converteix les caixes niu en un element que contribueix a la seva reproducció i conservació.

Les caixes que hi ha instal·lades a la zona de Mornau-Estanys van millorar considerablement el seu èxit reproductor, passant d’un 61 a un 92%, amb molt pocs fracassos. Aquesta situació es repeteix al sud del riu la Muga, fet que converteix aquestes dues zones on es registren els millors resultats de reproducció del gaig blau al Parc. En canvi, al PNMMBT, les dades de reproducció són molt altes als sectors de Bellcaire i Verges, i milloren lleugerament a les de l’any anterior. Aquestes zones sempre han mostrat els millors resultats de tota la zona d’estudi i fins i tot superen sempre les xifres del PNAE.

L’objectiu de totes aquestes mesures és aconseguir una població reproductora de gaig blau estable a l'Empordà. Altres caixes niu han estat ocupades per espècies també amenaçades, vulnerables o en regressió tals com el xot, el mussol comú, el xoriguer petit i el xoriguer comú. O també per d'altres que no ho són.

El gaig blau és una espècie que té la categoria de “en perill d’extinció” a nivell estatal, i que a Catalunya només està “propera a l’amenaça”.

Un gaig blau en una caixa niu.

Un gaig blau en una caixa niu. / Josep Rost i Cristina Fernández

Plomatge blau intens

És fàcilment reconeixible pel seu plomatge blau intens, arriba a Catalunya a la primavera després de passar l’hivern a l’Àfrica i cria principalment en paisatges agrícoles amb arbres dispersos. Amb una mida mitjana (d’entre 29 i 32 centímetres de longitud, de bec a cua; i d’entre 52 a 57,5 centímetres d’envergadura d’una punta d’ala a l’altre en posició ales obertes) destaca el seu plomatge acolorit amb una particular gamma de blaus, un to poc comú entre les aus i que el fa molt característic.

Projectes com el que es desenvolupa a l’Empordà tenen com a objectiu garantir la seva conservació a llarg termini i recuperar-ne la presència en zones on havia desaparegut.

Amb les xifres d’aquest any, els impulsors del programa consideren que el gaig blau es consolida progressivament a l’Empordà, convertint la comarca en un dels punts més destacats de cria d’aquesta espècie a Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents