El Parc Agrari de l'Alt Empordà vol blindar el sòl agrícola de la pressió urbanística per a protegir el futur

El projecte del Parc Agrari de l’Alt Empordà, presentat fa uns dies a Garrigàs, té l'objectiu clar de protegir el sòl agrícola de la pressió urbanística. Per fer-ho realitat volen impulsar acords entre la pagesia i els ajuntaments per protegir aquets sòls agrícoles de gran valor davant l’amenaça de noves construccions, serveis i infraestructures. Va ser una de les principals conclusions de la jornada celebrada a Garrigàs, on es va defensar la necessitat d’establir eines de governança territorial que preservin el futur agrari de la comarca.

Durant la trobada es va posar de manifest que l’Alt Empordà és una comarca amb una llarga tradició agrícola i una gran diversitat de conreus, alhora que compta amb espais naturals protegits a les zones perifèriques, com el Cap de Creus, l’Albera, les Salines, l’Alta Garrotxa, el Montgrí o els Aiguamolls. En canvi, la zona central, formada per la plana al·luvial i els terraprims, tots dos de gran valor agroramader, no disposa de la mateixa protecció.

Segons es va exposar, aquesta manca de cobertura afavoreix la percepció d’aquests espais com a àrees disponibles per a projectes urbanístics, logístics o d’infraestructures.

En risc la continuïtat de l'activitat

Els promotors del parc agrari alerten que aquesta situació posa en risc la continuïtat de l’activitat agrària en una comarca fortament condicionada pel pes del turisme, el sector serveis i el pas de grans vies de comunicació.

Els participants a la jornada van remarcar que preservar el sòl agrícola és clau no només per garantir la pervivència de l’agricultura i la ramaderia familiars, sinó també per afavorir la diversificació econòmica, el reequilibri territorial i la sobirania alimentària. A més, van defensar que l’activitat pagesa contribueix al manteniment del paisatge empordanès, un element estretament vinculat a la identitat de la comarca i a l’atracció d’un turisme de qualitat.

En aquest context, la figura del parc agrari es planteja com una eina d’acord entre la pagesia, els ajuntaments i altres administracions per evitar la construcció en espais de gran valor agrícola. Durant la jornada també es va advertir que el sòl agrari es troba en una situació de fragilitat, agreujada per la falta de reconeixement del paper de la pagesia i per una visió urbana del territori que sovint considera aquests terrenys com a reserva disponible per a nous usos.

Cinc línies de treball

El projecte fixa cinc grans línies de treball: garantir la sostenibilitat econòmica de la pagesia, facilitar oportunitats als joves perquè puguin accedir a terres, pastures i aigua, promoure una normativa adequada i menys burocràtica, compatibilitzar la sobirania alimentària amb l’energètica sense sacrificar sòl agrícola i reforçar la cooperació entre els diferents agents, amb participació directa del sector en la governança del territori.

Com a conclusió, els impulsors de la iniciativa van reclamar la protecció efectiva dels sòls agrícoles de valor i van defensar la necessitat d’avançar en un pla sectorial agrari que doni resposta a les necessitats del sector primari. També van recordar que la legislació urbanística ja permet als ajuntaments impulsar un planejament propositiu del sòl.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa de Garrigàs, Pilar Bosch, del president del Parc Agrari de l’Alt Empordà, Antoni Falcón, i de Joan Caball, vicepresident del Parc Agrari i excoordinador nacional d’Unió de Pagesos.

La jornada va comptar amb la participació de diversos ponents: estudiosos, agricultors, ramaders i tècnics: Patrizia Falcone, Joan Nogué, Sònia Callau, Ramon Figueras, Piecarlo Marletta, Pino Delàs, Anna Espelt,ino Delàs, Anna Espelt, Lluís de la Cámara, Martí Boada, Pablo Molina, Robert Savé i Sergi Carenys.