Iaeden s'oposa a l'ampliació fins als 2.364 porcs d'una granja a Ventalló
L’entitat ecologista alerta que el projecte agreujaria la contaminació per nitrats i la pressió sobre aqüífers i sòls en una comarca ja saturada per la ramaderia intensiva.

Una granja de porcs, en una imatge d'arxiu. / Europa Press

La IAEDEN-Salvem l’Empordà ha presentat al·legacions contra el projecte d’ampliació de la granja de Camp Major, a Ventalló, que preveu incrementar la capacitat fins als 2.364 porcs. L’entitat ecologista alerta que aquesta operació agreujaria la pressió ambiental sobre un territori ja molt afectat per la ramaderia intensiva.
Segons denuncia l’entitat, la producció intensiva de carn és responsable de més de la meitat de les emissions del sistema alimentari global, i a Catalunya aquest impacte es concentra especialment en la indústria porcina. En les darreres dècades, aquest sector ha crescut de manera desmesurada fins a situar el país amb més de 9,7 milions de porcs, dels quals més de 483.000 es concentren a l’Alt Empordà, segons dades del DACC de 2021.
Per a la IAEDEN, aquesta situació ha portat el territori a un punt límit. L’entitat assenyala que les conseqüències són cada vegada més evidents: excés de nitrogen, contaminació d’aqüífers per nitrats, emissions d’amoníac i degradació del sòl. De fet, 35 dels 68 municipis de l’Alt Empordà estan declarats Zona Vulnerable per contaminació de nitrats.
En el cas concret de Ventalló, el projecte d’ampliació es planteja a través d’un suposat trasllat de càrrega nitrogenada d’una explotació bovina a una de porcina. Aquest mecanisme obliga al tancament de l’activitat anterior per evitar un increment global de la contaminació. Tanmateix, la Iaeden considera que, en aquest cas, s’utilitza per intensificar encara més la producció porcina sense reduir-ne l’impacte real.
L’entitat ecologista denuncia que l’operació consolidaria un model agroindustrial intensiu amb efectes negatius no només ambientals, sinó també socials. “El territori no pot absorbir més pressió. Continuar ampliant granges en aquestes condicions és ignorar els límits ecològics i posar en risc recursos tan bàsics com l’aigua”, adverteix.
La IAEDEN assegura que aquest no és un cas aïllat, sinó que forma part d’una tendència creixent d’expansió de la ramaderia intensiva a l’Alt Empordà, a Catalunya i a altres punts de la península. En aquest sentit, recorda que ja va presentar, l’octubre de 2025, al·legacions a la modificació de les Normes Subsidiàries de Sant Climent Sescebes, que pretenien flexibilitzar les distàncies i les condicions de les activitats ramaderes, i que el febrer de 2026 també va formular al·legacions i denúncies per l’ampliació de la granja de Mas Llovet, a Cantallops.
Davant d’aquest escenari, l’entitat reclama que s’apliquin de manera estricta les normatives urbanístiques i ambientals a les explotacions ramaderes intensives i defensa la necessitat d’una planificació comarcal o nacional per limitar-ne l’expansió.
Subscriu-te per seguir llegint
- Mor Narcís Bes, històric botiguer del Barri Vell de Girona
- Pànic al descens: La salvació més cara en 18 anys
- Li roben una bicicleta de 12.000 euros mentre era en una cafeteria del Barri Vell de Girona i els Mossos la recuperen
- La faceta més saludable dels germans Roca: difonen un estudi clau per al futur dels gironins
- Detenen una treballadora d'una benzinera de Ripoll per quedar-se més de 13.000 euros de la venda de tabac
- Si torno, em mataran': Un dels rostres gironins de la regularització
- Carta d'una lectora: 'Quants diners destina l'Ajuntament a reparar els danys provocats pels orins de gos?
- L'Ajuntament de Girona exigeix als ocupants de l'antiga fàbrica Simon que abandonin l'espai en vuit dies hàbils