La conca de la Muga està "fràgil": aigües en mal estat, davallada de fauna i estrès hídric

La Vall de la Muga i de l’Arnera es va inundar per primer cop el 1968 en la construcció de l’embassament de Darnius i Boadella per contenir les aigües de la Muga que comportaven inundacions. Avui aquest riu abasteix nombrosos municipis de l’Alt Empordà. Una diagnosi de la Institució Altempordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (Iaeden) alerta de la seva fragilitat. Mal estat de bona part de les aigües superficials i subterrànies. Pèrdua de biodiversitat o sobreexplotació del recurs. I el pantà, la porta d’entrada d’espècies exòtiques. Per aturar-ho, planteja accions per retornar a la Conca de la Muga l’aigua necessària.

La diagnosi amb dades extretes la majoria d’informes tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) planteja diverses problemàtiques.

«De les 10 masses d’aigua (trams de riu) en què està dividida la Muga i els seus afluents, 6 estan en bon estat ecològic i 4 en estat ecològic dolent», alerta. Només el «20% de les masses d’aigua presenten un bon estat», la resta o és mediocre, deficient o dolent. «Del es quatre masses subterrànies només una està en bon estat». Segons la diagnosi, la majoria dels punts que s’han avaluat tenen nivells de pesticides per sobre el llindar recomanable en les aigües subterrànies. Una altra problemàtica és la davallada de les poblacions de peixos.

També es pateix la contaminació dels aqüífers per nitrats que han anat creixent els darrers anys. Hi ha 34 poblacions declarades zones vulnerables, tot i que no totes estan a la Conca de la Muga.

Estrès hídric

En l’apartat de recursos hídrics, planteja que com altres conques pateix un «estrès hídric». Els cabals de manteniment o ecològics, el volum d’aigua que es deixa de manera constant en el riu per garantir el bon funcionament dels ecosistemes, són més baixos dels que caldria, segons la diagnosi. Plantegen que no es respecten els cabals proposats en el Pla de manteniment de l’ACA del 2006. Si a Pont de Molins es planteja que hauria de ser de 69hm3, es retallen un 40%. En situació normal són de 7,15 hm3 i en situació d’Alerta baixen a 4,34m3.

El motiu és la gran demanda per abastament de la població que rep aigua del pantà i que va creixent. També és l’aigua que nodreix les zones de regadiu de les comunitats de regants que capten a esquerra i dreta.

Espècies Invasores

Una altra problemàtica per al riu és que el pantà es converteix en la porta d’entrada d’espècies invasores. « La conca de la Muga és de les conques on més han augmentat les espècies exòtiques des de 2013 i de les que té més probabilitat de ser envaïda per plantes», alerta la diagnosi. Plantegen que s’apliquiel Pla d’usos de l’embassament i denuncien que «és intolerable que faci anys que s’hagi adquirit el material per fer les desinfeccions de les barques de l’embassament per evitar la introducció del musclo zebra però no s’hagi instal·lat el punt de desinfecció».

L’entitat Iaeden-Salvem l’Empordà planteja propostes de futur per «satisfer les nostres vides i les generacions futures» pensant que no pot «respondre a una idea de creixement i consum infinit».

Consideren que «és imprescindible adequar les demandes d’aigua a la disponibilitat de la conca» i tenir en compte el canvi climàtic.

Malgrat que hi ha hagut millores, la reducció «extrema» dels cabals impacta en contaminació per nitrats i salinització dels aquífers. Per tant, «és necessari i urgent l’aplicació, com a mínim , dels cabals proposats en el Pla de cabals de manteniment de l’ACAdel 2006», diuen.

Propostes de futur

Per controlar la demanda i els riscos plantegen diverses qüestions com revisar el creixement urbanístic a la costa; adaptar l’urbanisme a la disponibilitat real d’aigua; exigir més eficiència a les xarxes d’abastament i reg; reduir pèrdues d’aigua i controlar les concessions; frenar l’ampliació de granges de porcs i reduir la cabana porcina.; controlar la contaminació per nitrats i pesticides; modernitzar canals i sistemes de reg.; substituir cultius molt consumidors d’aigua, com el blat de moro; donar suport a la pagesia en la transició agrícola; cear un Consell de Conca de la Muga.; més participació ciutadana, ; impulsar la reutilització i regeneració d’aigua.; evitar nous pous costaners i dessaladores; odenar les extraccions dels aqüífers i avançar cap a una gestió pública de l’aigua.

Subscriu-te per seguir llegint