Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Fa més de 200 quilòmetres en bici per comprar Taps de Cadaqués: "A la meva mare li venia de gust tastar-los"

Pol Codina ha documentat en un vídeo la ruta en bicicleta que ha fet amb Ignasi Robert des de Barcelona fins a l'Empordà per comprar el dolç emblemàtic de Can Cabrisas

Vídeo | Més de 200 quilòmetres en bici per comprar Taps de Cadaqués

Redacció

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Josep López Navarro

Cadaqués

Una mare amb ganes de tastar els Taps de Cadaqués, una bicicletamés de 200 quilòmetres per davant. Aquest és el punt de partida del periple que l’aventurer català Pol Codina ha emprès recentment amb un objectiu ben llaminer: arribar des de Barcelona fins al poble empordanès i comprar una caixa d’aquest dolç tradicional. Una autèntica odissea digna de conèixer.

L'aventura comença a Barcelona, a les 6 del matí, quan encara és fosc. "A la meva mare li venia de gust provar els Taps de Cadaqués, així que he decidit agafar la bici i anar cap allà", explica Codina en un vídeo publicat a Instagram, en versió curta, i a YouTube, en versió llarga, on documenta el trajecte que fa acompanyat del seu amic Ignasi Robert.

Una ruta de més de 13 hores fins a Cadaqués

El trajecte no és precisament fàcil. En un moment del vídeo, ja a la sinuosa carretera de Cadaqués, Codina explica que porten 210 quilòmetres i 12 hores i 15 minuts pedalant. Així doncs, no és gens estrany que el cansament sigui evident. "És horrorós. No puc més, ja. M’està tremolant l’esquena, el braç...", diu Ignasi Robert en plena pujada final.

Després de 13 hores, els intrèpids aventurers arriben a Cadaqués. "Quin dia, dia històric", celebra Codina, conscient que encara no ho tenen tot fet. De fet, falta complir l’objectiu principal del viatge: trobar els Taps de Cadaqués.

Taps de Cadaqués.

Taps de Cadaqués. / Arxiu

La pregunta clau: "Us queden Taps?"

Amb el rellotge marcant les 8 del vespre, Codina arriba a la pastisseria Can Cabrisas amb el dubte de si encara en quedaran. "Una pregunta, us queden Taps?", demana en entrar a l’establiment. La resposta no pot ser millor: "Sí, és el teu dia de sort...", li responen les dependentes. I tenen tota la raó del món: l’esforç ha valgut la pena. El ciclista no s’ho pensa dues vegades i demana una caixa de 15 unitats.

I, com és lògic, les dependentes queden ben sorpreses quan descobreixen d’on venen i en quines condicions. "Venim de Barcelona", diu Codina. "Què dius ara? De debò?", respon una d’elles. "L’objectiu era venir a buscar Taps i ja tornem", respon Codina, que també explica que la ruta ha passat per Vic, Olot i Figueres abans d’arribar a Cadaqués.

El vídeo acaba amb Codina mostrant la caixa dels Taps de Cadaqués després d’haver-los aconseguit. "Mama, a veure si arriben els Taps a casa, però almenys els he comprat", conclou, deixant clar que, almenys, la missió principal ja està complerta.

Unes postres amb molta història

Cal destacar que els Taps de Cadaqués són història viva d’aquesta vila empordanesa. Creats a finals del segle XIX pel besavi de Mercè Cabrisas, que actualment està al capdavant de la pastisseria Can Cabrisas, s’han convertit en un símbol gastronòmic del poble i en un producte que sovint s’esgota, sobretot a l’estiu. A la pastisseria Can Cabrisas s’arriben a elaborar fins a 4.000 Taps diaris entre juny, juliol i agost.

Mercè Cabrisas i els taps de Cadaqués, va ser portada de llibre Rere el Taulell sobre el comerç de Cadaqués

Aquesta foto de Mercè Cabrisas i els Taps de Cadaqués va ser portada de llibre 'Rere el Taulell', dedicat al comerç de Cadaqués / José Ignacio Piris

La fama dels Taps de Cadaqués ha estat impulsada, en part, per diversos restaurants de Cadaqués, Roses, Empuriabrava, l’Escala i Girona. El primer establiment fora del poble que en va servir va ser el Motel Empordà. Va ser gràcies a Josep Mercader, descendent de Cadaqués, "que volia tenir al restaurant un producte autèntic del poble", explicava Mercè Cabrisas en un reportatge publicat a l’EMPORDÀ el 2025.

Tot plegat ha fet que aquest petit pa de pessic tendre i lleuger, que es ven a granel o en caixes de 15 i 30 unitats, hagi traspassat fronteres i s’hagi convertit en regal, souvenir i emblema local.

Subscriu-te per seguir llegint

Via: Empordà

Tracking Pixel Contents