Una veïna de Castelló d'Empúries denuncia un "calvari burocràtic" per registrar quatre gallines per a autoconsum d'ous

La recerca d’hàbits de vida més sostenibles i el consum de proximitat han impulsat en els darrers anys l’augment de petites explotacions avícoles d’autoconsum a les comarques gironines. Tanmateix, alguns particulars que han decidit regularitzar la tinença de les seves aus s’han trobat amb un procediment administratiu que consideren difícil d’assumir per a instal·lacions domèstiques de dimensions molt reduïdes. És el cas de la Mònica Gascón, veïna de Castelló d’Empúries, que després de sol·licitar la inscripció de les seves quatre gallines al Registre d’Explotacions Ramaderes, a través de l’Ajuntament, assegura que s’ha vist immersa en un procés burocràtic que qualifica de «desproporcionat» tenint en compte la dimensió de la seva activitat.

Normativa del Departament

El Departament d’Agricultura recorda que la normativa obliga a registrar també les explotacions avícoles destinades a l’autoconsum familiar, amb l’objectiu de garantir la sanitat animal i facilitar el control davant possibles brots de malalties com la grip aviària. La normativa considera explotacions avícoles d’autoconsum aquelles que disposen de fins a 30 gallines ponedores destinades exclusivament al consum familiar. Per tant, la inscripció també és obligatòria en casos com el de Gascón, amb només quatre aus.

El debat que plantegen alguns particulars és si els mateixos protocols pensats per garantir el control sanitari de les explotacions ramaderes són proporcionals quan s’apliquen a petits galliners domèstics. Un cop inscrita al Registre d’Explotacions Ramaderes (REGA), l’explotació ha de complir les mesures de bioseguretat establertes per la normativa. Entre aquestes obligacions hi ha l’elaboració d’un pla d’higiene i bioseguretat, protocols de neteja i desinfecció de les instal·lacions, el control de la qualitat de l’aigua de beguda, el registre de determinades actuacions sanitàries i mesures per evitar el contacte de les aus amb animals salvatges.

El procediment administratiu també pot requerir documentació complementària, com l’autorització del propietari de l’immoble quan el titular de l’explotació no és el propietari, i també una revisió veterinària per comprovar que tant la documentació com les instal·lacions compleixen els requisits establerts. Aquesta aplicació de la normativa genera dubtes entre alguns propietaris i també professionals veterinaris, que consideren que, tot i que les mesures responen a criteris de prevenció sanitària, alguns dels requisits poden resultar difícils d’aplicar en petits galliners familiars ubicats en patis o terrasses particulars.

La Mònica Gascón assegura que quan va iniciar el procés no buscava evitar cap control, sinó precisament adaptar la seva situació a la normativa. «Jo volia fer les coses bé, informar-me i tenir-ho tot en regla», explica. Segons relata, el procés va començar quan va presentar la instància corresponent a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries per comunicar que tenia quatre gallines a la terrassa de casa seva. «Vaig pensar que tot seguiria un curs lògic, però la realitat ha estat molt diferent», assenyala.

Quatre gallines, una explotació ramadera

La sorpresa, assegura, va arribar quan li van comunicar que aquella tinença d’aus implicava la consideració d’una explotació ramadera d’autoconsum i que havia de seguir un procediment específic. «Em vaig quedar atònita quan em van començar a demanar tota una sèrie de tràmits que semblen pensats per a una granja de més dimensions», relata.

Després de la comunicació inicial, Gascón va rebre una trucada en què li van explicar els passos necessaris per completar el registre. El procés incloïa l’emplenament de diversos formularis administratius, l’aportació de dades personals i també la signatura del propietari de l’habitatge on es troben les aus.«Em van explicar que havia d’omplir tota una sèrie de documentació, amb informació personal i fins i tot amb la signatura del propietari de l’habitatge. Quan ho tingués emplenat, ho havia de reenviar i després demanar hora amb el veterinari», explica.

Segons li van indicar, els serveis veterinaris han de revisar la documentació presentada i poden comprovar l’adequació de les instal·lacions. En el cas de les explotacions d’autoconsum, aquestes comprovacions poden incloure una visita al galliner o la sol·licitud de fotografies de l’espai on viuen les aus. «Quan vaig preguntar el perquè de tot aquest desplegament, la resposta va ser la grip aviària. Però les meves gallines no surten de la terrassa de casa», remarca.

Per a Gascón, el problema no és la necessitat de prevenir malalties, sinó que el procediment no diferenciï prou entre una explotació professional i una petita instal·lació domèstica. Considera que una normativa massa complexa pot acabar provocant l’efecte contrari al que busca l’Administració: que persones que volen regularitzar la seva situació acabin desistint davant la dificultat del procés.«Sento que se’m penalitza per haver volgut fer les coses bé», afirma.

Com si fossin de la família

La castellonina explica que les quatre gallines no són només una font d’ous per al consum familiar, sinó que formen part d’una manera d’entendre la relació amb l’alimentació i el territori. «El meu lema sempre ha estat: tu les cuides i elles et cuiden», explica. Gascón assegura que les cuiden com un membre més de la família i destaca que, a més del vincle amb els animals, hi ha també una aposta pel consum de proximitat. «Tenen el seu espai, gaudeixen de la terrassa i ens proporcionen un aliment saludable i de proximitat. A nosaltres ens agrada menjar bé», relata. Tot i això, reconeix que la complexitat del procés li ha fet plantejar-se si val la pena continuar amb la regularització. «No em surt a compte registrar-les i passar tot aquest calvari», lamenta.

Segons explica, també l’han informat que no completar el procediment pot comportar sancions econòmiques. «Em van explicar que si no fas tot el procés et pots exposar a multes de fins a 3.000 euros i que, a més, s’ha de renovar cada any», afirma. Per a Gascón, caldria trobar un punt d’equilibri entre el control sanitari necessari i una aplicació més adaptada a la realitat de les petites explotacions familiars. «No estic en contra de la normativa, però crec que s’hauria de buscar una manera perquè la gent que vol fer les coses correctament no acabi renunciant per la complexitat del procés», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint