Josep Maria Godoy: "El 80% de la feina d'un mestre a l'aula és motivar l'alumne"

Josep Maria Godoy i Tomàs, Hotxin (Figueres, 1965), afronta les darreres setmanes abans de jubilar-se com a director del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà i coordinador del Servei Educatiu. La seva trajectòria no va començar, precisament, com la d’un alumne modèlic: va deixar els estudis, amb un intent frustrat de fer-lo frare de la Salle. Des dels disset anys es va formar en pedagogia musical. Va estudiar magisteri i va iniciar una llarga carrera vinculada a la docència, la gestió educativa i la pedagogia de la música. Va ser regidor d’Educació i Cultura de l'Ajuntament de Figueres en l'equip de l'alcalde Santi Vila, un paper institucional que no va ser estrany a la seva família, ja que el seu pare, Joan de la Creu Godoy, també va ser regidor en temps de Ramon Guardiola, i el seu germà Antoni va seguir el mateix camí a Llançà amb Josep Maria Salvatella. I, per reblar el clau, la seva tia Dolors Godoy Rotllens (Figueres, 1929) té l'honor d'haver estat la primera dona alcaldessa de l'Alt Empordà, tot i que el càrrec el va guanyar a pols a Cassà de la Selva, on resideix. Com a músic, Hotxin també va cobrir una etapa en el món de les havaneres, amb Oreig de Mar i altres grups.

Vostè va néixer a Figueres el 13 de febrer del 1965. Com recorda els primers anys d’escola?

Vaig començar els pàrvuls a les Franceses, perquè aleshores encara hi podien anar els nens durant aquella primera etapa. Després vaig passar a La Salle, on vaig estudiar fins a arribar a BUP. En començar primer de BUP me’n vaig anar a Cambrils perquè els germans de La Salle m’havien proposat que em preparés per ser frare. Em va semblar una experiència interessant, però al cap d’un temps em van convidar amablement a no continuar per aquell camí. Evidentment, no va quallar.

La seva trajectòria acadèmica posterior tampoc no va ser gaire convencional.

Vaig tornar a La Salle de Figueres i vaig repetir primer de BUP, però continuava sense tenir cap ganes d’estudiar. Després vaig començar a treballar al despatx d’assegurances del meu pare i del meu germà i encara vaig fer un tercer primer de BUP nocturn a l’Institut Ramon Muntaner. Finalment, vaig decidir que deixaria passar uns anys i que, quan en tingués 25, ja reprendria els estudis.

I va complir aquella promesa?

Sí. Quan vaig fer 25 anys em vaig presentar a les proves d’accés a la universitat, vaig estudiar magisteri, vaig acabar la carrera i vaig aprovar les oposicions. En aquella primera etapa simplement no tenia ganes d’estudiar, però això no volia dir que no pogués fer-ho més endavant.

Aquesta experiència personal l’ha ajudat a entendre millor els alumnes que perden la motivació?

M’ha donat una perspectiva diferent. Sempre explicava la meva experiència als joves que havien deixat els estudis i se sorprenien molt. Evidentment, el millor és estudiar i seguir l’itinerari acadèmic habitual, però hi ha adolescents rebels que no troben el sentit del que fan. No els podem tancar totes les portes. Cal deixar-los alguna via perquè, quan estiguin preparats, puguin reprendre la formació. Actualment, per sort, hi ha més possibilitats d’accedir als estudis des d’itineraris diferents.

Fins a quin punt és important que el mestre motivi l’alumne?

És imprescindible. Hem de treballar les matemàtiques, les ciències i les llengües, però diria que actualment el 80% de la feina d’un mestre a l’aula consisteix a motivar l’alumne perquè funcioni. L’objectiu continua sent ensenyar i aconseguir que els alumnes aprenguin, però ni els nens ni les famílies són iguals que fa deu, vint, trenta o quaranta anys. La realitat ha canviat molt.

Amb la música des de ben jove

Quan va començar la seva vinculació amb la música?

Vaig estudiar música de petit a l’escola del Casino de Figueres, tot i que durant la meva etapa més rebel també ho vaig deixar. Posteriorment, el meu germà Joan em va introduir en el món de la pedagogia musical. En Joan de la Creu, responsable de la Flauta Màgica, va ser un dels pioners a fer classes de música a les escoles de la comarca i em va animar a entrar-hi perquè m’agradava la música i ja tenia experiència com a monitor de casals i colònies.

Va començar a fer classes quan encara era molt jove.

Tenia setze o disset anys quan vaig començar a treballar a l’Escola de Vila-sacra. Hi anàvem els divendres a la tarda un professor d’educació física i jo. Mentre jo feia música amb un grup, ell feia educació física amb l’altre, i després ens intercanviàvem les classes. Vaig estar en altres escoles: Peralada, Vilajuïga, Castelló, Llançà.... En aquella època l’educació musical encara no estava regulada com ara i els especialistes sovint érem contractats pels ajuntaments o per les associacions de famílies.

La seva vocació musical ha estat més pedagògica que no pas instrumental?

Sí. La meva dedicació principal ha estat la pedagogia i la didàctica de la música, més que no pas la carrera d’instrumentista. També vaig tenir una etapa vinculada al món de les havaneres. Vaig començar amb Oreig de Mar durant el darrer any d’existència del grup i després vaig continuar uns nou anys en una altra formació. Quan vaig aprovar les oposicions vaig deixar aquella activitat perquè comportava passar els estius cantant i fent molts quilòmetres.

Com va començar la seva trajectòria com a mestre de l’escola pública?

Vaig aprovar les oposicions l’any 1996 i vaig obtenir plaça a l’escola Sol i Vent de Vilafant. El segon curs em van proposar ser-ne secretari i m’hi vaig quedar un tercer any per donar suport a l’equip directiu. Posteriorment vaig passar a l’escola Sant Pau de Figueres, on vaig exercir de secretari i de cap d’estudis. En total, vaig estar-hi deu anys.

L’any 2008 va incorporar-se al Centre de Recursos Pedagògics. Quina funció té aquest organisme?

És difícil resumir-ho perquè fem moltes coses diferents. El Centre és la baula que connecta els serveis territorials del Departament d’Educació amb els centres educatius. La funció principal és dinamitzar i coordinar la formació del professorat, però també facilitem recursos pedagògics, creem materials i organitzem activitats compartides entre els centres i els alumnes.

De quin volum de feina estem parlant?

Gestionem més de 200 activitats de formació i coordinem projectes com l’English Day, l’English Time, Cantània, Cantarella o la UAP, entre moltes altres propostes. També assumim els programes i els encàrrecs que arriben del Departament d’Educació. Són moltes actuacions diferents i, precisament perquè no hi ha una única funció visible, de vegades costa explicar tot el que es fa des del centre.

Per què és important que aquest servei es presti des de la mateixa comarca?

Perquè representa una descentralització i permet treballar des de la proximitat. Sense els centres de recursos, bona part de la formació i dels projectes s’haurien de gestionar directament des de Girona. Nosaltres coneixem els centres, treballem estretament amb la inspecció educativa i podem valorar quines escoles o instituts són els més adequats per participar en cada iniciativa.

Un dels projectes que es posarà en marxa el curs vinent és el de les escoles Tàndem.

És un projecte molt interessant que busca vincular una escola amb una gran entitat cultural del seu territori. Feia anys que havia plantejat la possibilitat que la Fundació Gala-Salvador Dalí s'hi impliqués. Finalment, després d'un procés de selecció entre diversos centres de Figueres, s'ha escollit l'escola Josep Pallach per treballar conjuntament amb el Museu Dalí. Serà un projecte de tres anys que ha de reforçar el projecte educatiu del centre i la seva projecció dins la ciutat.

El conflicte educatiu

Com valora el conflicte actual entre el professorat i l’Administració?

El món educatiu està molt cremat, i amb raó. Als centres se’ls han anat encomanant més funcions, però els recursos humans no han crescut en la mateixa proporció. S’han invertit molts diners en ordinadors, pantalles i projectes, però potser en molts casos hauria estat més útil posar un altre mestre dins l’aula. L’educació és humana i el que demanen els docents, sobretot, són més braços i més personal.

"S’han invertit molts diners en ordinadors, pantalles i projectes, però potser en molts casos hauria estat més útil posar un altre mestre dins l’aula"

L’Administració escolta prou els mestres?

Sovint fa la sensació que les persones que prenen les decisions des de Barcelona no coneixen prou bé la realitat de les aules. Els mestres han arribat a un punt en què reclamen que se’ls escolti, i se’ls ha de fer cas. També entenc que els recursos econòmics són limitats, però la qüestió és decidir quines són les prioritats i on es volen posar els diners.

Comparteix la decisió d’alguns docents de deixar d’organitzar sortides, colònies i activitats fora de l’horari?

Entenc que aquestes activitats s’utilitzin com a mesura de pressió perquè comporten moltes hores i molta responsabilitat, però crec que en alguns casos s’ha anat massa lluny. Hi ha projectes com Cantània que tenen un enorme valor educatiu i que formen part del treball que es fa durant moltes hores a l’aula. També hi ha docents que sempre s’hi han implicat molt i d’altres que ja no participaven en aquestes activitats abans del conflicte. Cal evitar que els primers acabin perdent davant dels segons.

Abans de dedicar-se plenament a l’educació va treballar a l’empresa familiar Godoy d’assegurances.

Hi vaig estar poc temps i feia feines molt bàsiques d’oficina. La idea de la meva família era molt clara: si no volia estudiar, havia de treballar. Recordo que el meu germà Antoni i jo teníem una veu molt semblant i sovint els clients ens confonien per telèfon. Malgrat que vaig seguir un altre camí, em fa molta il·lusió que l’empresa centenària hagi tingut continuïtat en la persona de Joan Nogué.

Què farà l’1 de setembre, quan comenci oficialment la jubilació?

Vull recuperar tota la part musical que he anat deixant durant aquests anys. Ja he començat a cantar en una coral i estem preparant el Rèquiem alemany de Brahms, una obra molt exigent que necessita estudi a casa i assajos periòdics. També voldria incorporar-me a alguna altra coral de Figueres i tornar a estudiar guitarra clàssica, que fa molt temps que tinc abandonada. A més, ja tinc una llista força llarga de feines pendents a casa.

També reprendrà la vinculació amb l’Associació d’Ensenyants de Música de Catalunya?

Sí. Vaig ser un dels fundadors de l’entitat juntament amb Gènia Casellas. La idea va sorgir després d’un congrés de pedagogia musical celebrat a Girona i el 12 de maig del 2002 vam convocar l’assemblea fundacional a la Universitat de Girona. L’associació ha arribat a reunir uns 600 docents de tot Catalunya i ha organitzat una vintena d’escoles d’estiu. Jo en vaig ser president durant deu anys i ara m’han demanat que torni a col·laborar en tasques de gestió.

El seu pas per l'Ajuntament

Vostè va ser regidor de l’Ajuntament de Figueres entre 2011 i 2015, gestionant Educació i Cultura. Què en va extreure d’aquella experiència?

Vaig ser-hi quatre anys i en vaig tenir prou. Vaig haver de plegar per una qüestió de salut, però també perquè ja havia decidit que no volia continuar. Estic satisfet de la feina que vaig fer, però no em va agradar la manera com funciona el món polític. En un ajuntament, tant si s’és al govern com a l’oposició, l’objectiu hauria de ser la ciutat. Es poden tenir visions diferents, però hi ha determinats projectes que s’haurien de poder impulsar entre tots.

Durant aquella etapa va proposar la creació d’un conservatori de música a Figueres. Per què era necessari?

Figueres ja disposava d’oferta d’escoles de música, tot i que considero que algun dia també hauria de tenir una escola municipal. El problema principal era que els alumnes podien cursar aquí els quatre primers cursos del grau professional, però per fer cinquè i sisè s’havien de desplaçar al Conservatori de Girona, on sovint no hi havia places. Això obligava algunes famílies a buscar alternatives encara més llunyanes i provocava que molts joves acabessin abandonant la música.

Fins on va arribar el projecte?

Inicialment es va plantejar que el Conservatori de Girona impartís a Figueres dues línies de cinquè i sisè, però aquesta opció no va prosperar. Després es va treballar en la creació d’un conservatori propi, que fins i tot va arribar a tenir codi de centre i l’autorització del Departament. El projecte s’havia de vehicular a través de la Fundació Clerch i Nicolau, però finalment no va tirar endavant. Era una proposta cara perquè l’Ajuntament no la podia subvencionar i el cost hauria recaigut gairebé íntegrament sobre les quotes dels alumnes. El conservatori era una bona proposta, hauria fet molt de servei.

"El projecte del conservatori de música era una bona proposta, hauria fet molt de servei a Figueres i a la comarca"

L’escola Carme Guasch continua en barracons després de dues dècades. Figueres necessita una nova escola?

Sí. Malgrat el descens general de la natalitat a Catalunya, Figueres té una realitat específica marcada per la matrícula viva i per l’arribada continuada de nous alumnes durant el curs. Tots aquests infants tenen dret a ser escolaritzats i, per tant, la ciutat necessita una escola més. En el seu moment es va plantejar construir-la als espais exteriors de l’antiga presó, amb edificis nous, una biblioteca i un gimnàs oberts al barri. Era un projecte que m’agradava molt, però es va descartar.

On considera que s’hauria de construir?

No té sentit mantenir el Carme Guasch en barracons dins una zona que ja està molt congestionada i on hi ha altres centres educatius. Cal traslladar-lo a un sector de la ciutat que necessiti una escola. La proposta de situar-lo al Turó Baix, presentada al Consell Escolar Municipal, em sembla perfectament assumible perquè donaria servei a una part de Figueres que actualment ha de desplaçar-se cap a altres barris.

Què s’emporta dels divuit anys en el Servei Educatiu?

Una sensació molt positiva, perquè hem fet molta feina. Durant els darrers anys hem continuat el procés de modernització del servei, hem transformat la mediateca, hem impulsat activitats i hem deixat preparats projectes perquè puguin continuar. També estic molt satisfet de la coordinació entre els tres equips que formen el Servei Educatiu: el Centre de Recursos Pedagògics, l’equip de llengua, interculturalitat i cohesió social i l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica. Som professionals amb perfils molt diferents, però hem treballat i conviscut molt bé, i amb bona relació amb tothom, per exemple amb el Moviment de Renovació Pedagògica.

Després de tants anys dedicat a l'educació, li costarà desconnectar?

Tinc moltes ganes de descobrir què passa quan arribi l'1 de setembre i tothom torni a treballar menys jo. No crec que m'avorreixi, perquè tinc la família, la música, l'associació, la guitarra, les corals i moltes altres coses pendents. Començo una etapa nova i la vull aprofitar.

Subscriu-te per seguir llegint